Joaquim Nadal, imputat per afavorir Lara en una operació urbanística
La jutgessa cita a declarar l'exconseller d'Obres Públiques al novembre
Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques amb el tripartit i exdirigent històric del PSC, ha estat citat a declarar com a imputat per cometre una estafa en una operació urbanística per afavorir l'editor José Manuel Lara. La jutgessa que investiga el cas l'ha citat per al proper 21 de novembre, segons han confirmat a EL PAÍS fonts de la investigació.
La Fiscalia Anticorrupció havia demanat la seva imputació en considerar que Nadal “va promoure les negociacions” pertinents per modificar els usos d'una zona de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) on inicialment s'...
Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques amb el tripartit i exdirigent històric del PSC, ha estat citat a declarar com a imputat per cometre una estafa en una operació urbanística per afavorir l'editor José Manuel Lara. La jutgessa que investiga el cas l'ha citat per al proper 21 de novembre, segons han confirmat a EL PAÍS fonts de la investigació.
La Fiscalia Anticorrupció havia demanat la seva imputació en considerar que Nadal “va promoure les negociacions” pertinents per modificar els usos d'una zona de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) on inicialment s'havia de construir un polígon industrial. L'àrea, finalment, va passar de forma precipitada a considerar-se “zona verda” per beneficiar l'empresari que, segons les dades que obren la investigació, va comprar a la zona una masia per 6,5 milions d'euros.
L'octubre del 2006, l'Incasòl -del qual Nadal era el màxim responsable- va signar un conveni amb l'Ajuntament i amb l'empresa que havia de desenvolupar el polígon, Varal Real Estate. El conveni preveia traslladar el polígon a una altra zona, la de Bernades, que tenia un petit problema: era “inundable”, per la qual cosa no era possible fer-ne el desenvolupament urbanístic. El fiscal sospita que Nadal i altres responsables de l'Incasòl coneixien aquesta circumstància i la van amagar a l'empresa. D'aquí ve el delicte "d'estafa consumada", segons recull l'escrit de la fiscalia, al que ha tingut accés EL PAÍS. .
Tot just quatre mesos abans del conveni, el president del Grup Planeta i la seva família havien comprat allà una masia, Can Dalmau, i un terreny forestal adjacent, per 6,5 milions d'euros. La Guàrdia Civil i Anticorrupció sospiten que la protecció de la zona, situada a la vall de Solius, no va estar motivada per una especial sensibilitat mediambental dels responsables polítics, sinó per la necessitat de fer un favor a un empresari important.
La investigació, dirigida pel jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona, Elena Carasol, va néixer fa dos anys, quan Varal va presentar una querella en considerar que l'engany l'havia impedit desenvolupar el polígon i li havia fet perdre entre 20 i 25 milions. Nadal ja va haver de donar explicacions a la Guàrdia Civil. L'exconseller va al·legar llavors que “amb la compra” dels terrenys de Varal “s'assegurava preservar íntegrament la vall de Solius”. Els investigadors, no obstant això, dubten que aquest fos l'objectiu, ja que el pla de fer un polígon es coneixia des del 2004 i ni tan sols la forta oposició veïnal -que pretenia salvar la zona pel seu interès paisatgístic i ambiental- va aconseguir que es canviessin els plans.
Les negociacions de 2006, amb la família Lara ja a Santa Cristina, van ser "promogudes" per Nadal. A la seva declaració davant la Guàrdia Civil, l'exalcalde va assegurar que la idea la va suggerir l'exconseller del PSC a una reunió que van mantenir els dos a Barcelona. A més, els testimonis i diversos informes van ratificar davant dels agents que la inundabilitat de la zona de Bernades "era coneguda". Per una altra banda, l'Incasòl va pagar 7,5 milions d'euros a Varal per quedar-se amb la meitat dels seus terrenys a la "zona verda". El fiscal no menciona aquestes quantitats, que sí consten detallades a l'extens informe de la Guàrdia Civil en què es basa tota la investigació. L'informe recorda que els tècnics van desaconsellar la compra perquè no era viable econòmicament i perquè es va pagar el triple del seu valor.
Nadal va explicar, després de conèixer la seva imputació, que l’assumpte “no té res a veure amb Lara” i va defensar que la seva actuació es va produir “en defensa de l’interès públic”. “Vam actuar per preservar la integritat ambiental de la vall de Solius” i en resposta a “una amplíssima demanda social representada per la plataforma Salvem Solius i pels monjos de Santa Maria”. L’exconseller va dir a EL PAÍS que confia que la decisió de “salvar la vall de Solius” no és delicte i “s’ajusta al dret”.
El fiscal també havia sol·licitat la imputació de l’exalcalde Herrero -que va morir el mes de març passat- i de l’exgerent de l’Incasòl, Emili Mas, que ha estat citat a declarar però per un altre delicte (prevaricació) en la signatura d’un conveni relacionat. Mas ja va estar implicat en el cas Pretoria, de presumpta corrupció urbanística entorn de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, encara que finalment la seva causa va acabar arxivada.
L’agost del 2006, l’empresa pública i el consistori van firmar un conveni pel qual l’Incasòl es comprometia a abonar, per endavant, 1,2 milions d’euros pel 5% de l’aprofitament urbanístic del futur sector industrial. Els diners havien de ser retornats en quatre anys si no s’aprovava el canvi de planejament. “Malgrat que el desenvolupament urbanístic de la zona no ha tingut lloc tant per la seva inviabilitat econòmica com pels informes negatius de l’Agència Catalana de l’Aigua”, conclou el fiscal, “l’Ajuntament no ha retornat la quantitat rebuda”, recull l’escrit.
Anticorrupció retreu a l’Incasòl que avancés els diners “sabent que la zona de Bernades no era susceptible de desenvolupament urbanístic”. Els fets poden suposar “una utilització irregular de fons públics” i “un possible delicte de prevaricació”. Sobretot, continua el fiscal, si es té en compte que “l’Ajuntament va regalar, sense facultats per fer-ho, el 5% de l’aprofitament” a l’Incasòl, quan per llei l’hauria d’haver tret a subhasta pública.