La IA m’estalvia feina

Tinc una tia àvia que està convençuda que les persones que inventen els robots són homes, perquè si no, en lloc de dissenyar gossos de ferralla, ja tindríem qui ens netegés els vàters. Jo estic majoritàriament d’acord amb la meva parenta, però alhora sé que la robòtica ha canviat la cirurgia, tot permetent virgueries fins i tot a quilòmetres de distància, i soc conscient que l’aparició d’aparells mecànics ha estalviat a les fàbriques una munió d’accidents laborals. A costa de substituir alguns treballadors, esclar.

Però tot això són canvis estructurals en àmbits més o menys estancs, dels ququals la societat en general no se’n ressent perquè ni se n’assabenta. Ara, en canvi, amb l’arribada de la IA i tot el seu potencial, tothom arreu o està excitat o bé tremola, i apareixen dia sí, dia també, notícies que la denosten i ens avisen de tots els mals que ens portarà. Jo estic convençuda que més val que ens hi acostumem, i ràpid, perquè no he vist un canvi tan disruptiu des que van aparèixer internet i els mòbils, i crec sincerament que serà una nova revolució industrial amb totes les implicacions que això suposa, i, com va passar amb els telers, incloent-hi la desaparició de moltes feines.

Tinc la sensació que la transformació de la societat ja ha començat i, com que hi estem immersos, som conscients que alguna cosa està passant, però no tenim prou distància per poder-ho disseccionar i posar-hi etiquetes. No és només per aquesta qüestió tecnològica que ens està envaint pertot arreu, sinó també pel conjunt de malestars socials que es manifesten de tantes maneres diverses i, sobretot, pel canvi de valors dels joves que pugen, i que sovint tant critiquem en comptes de pensar d’on els ve, en què tenen raó i com podem adaptar el món a aquest seu fer.

Jo faig servir la IA cada dia i veig com va canviant ràpidament, i com em vaig adaptant a fer-la servir cada cop millor. M’estalvia feina. M’estructura els mails administratius, em revisa els textos acadèmics a la recerca de faltes, em neteja Excels, li encarrego traduccions. Alhora ja és evident que en algunes converses, la IA és més educada i empàtica que els humans que ens trobem cada dia pel carrer. Diuen que en un hospital, en preguntar-los, els pacients van preferir que els truqués la màquina en comptes del metge perquè la primera era més amable. I, tanmateix, és llagotera, s’equivoca molt, s’inventa fonts, i si li demanes que escrigui alguna cosa, és totalment mecànic i buit de contingut. Identificar si darrere de dos treballs hi ha una persona o una màquina és facilíssim, perquè tots els estudiants l’hauran fet servir, però un escrit té ànima i l’altre no. Pensar esdevé essencial, i amb els temps que corren la gent hi està poc avesada, a pensar. Davant d’aquest progrés immens potser el repte, doncs, és com aprofitar per ensenyar a la gent filosofia, ètica, humanitats, a fer-se preguntes, a posar en dubte. I després encara potser tindrem temps per sortir a passejar i a mirar el cel… mentre la IA treballa.