‘Cuntalunya’: Què és la música queer?

Ballava, cantava, actuava i pintava, Llum Aymerich (Mataró, 21 anys) sempre s’ha expressat a través de l’art. Lady Gaga, Leonardo da Vinci i el teatre musical van ser el salconduit per fugir de la “típica” infància queer (de l’anglès, estrany) sota la pressió dels rols de gènere. El concurs de TV3 Eufòria li va obrir les portes de la indústria musical, on ara es configura com a artista, cantant i perfòrmer no-binària. Al costat de grups com Svetlana i Fades, o de les cantants Ouineta i La Francesssa, Llum forma Cuntalunya (a partir de l’anglès cunt, cony), l’escena musical queer catalana: “El queer és un gènere musical? Quin gènere musical no és queer? Quin moviment musical no ha començat amb persones racialitzades, del col·lectiu LGTBI o en entorns marginals?”, planteja Llum.

“No és el mateix ser queer que ser homosexual, és diferent ser marieta que gai de dretes. Queer significa sortir de la norma heteropatriarcal, és una etiqueta que acull tots els que s’escapen dels estereotips que regeixen la nostra societat”, expliquen els integrants de Svetlana. Júlia Díaz i Roc Bernardí (tots dos de Barcelona, 29 anys) tocaven el violí a l’orquestra de l’EMAC (l’escola de música del barri), abans de començar a fer cançons “una mica de broma” que en pandèmia van pujar a Instagram per al futur delit dels seus possibles nets. Amb Marrana, el seu primer EP, van començar a professionalitzar el projecte, “vam dir, cony, estem sonant, i per enganyar tota aquesta gent, primer a nosaltres mateixes”, expliquen. Les cançons eclèctiques i l’estètica pop de Svetlana no són decisives per formar part del moviment: “L’altre dia una amiga em deia, ai, m’espanta veure’t tan radical, dient que ets queer, t’has tornat no-binari?”, explica en Roc, “i en el meu cas no, som queer perquè compartim aquest rerefons polític, la manera de veure la vida en defensa del que és minoritari”.

Una persona queer pot fer música punk, Lana del Rey és heterosexual i una icona per al col·lectiu gai, i les noies de Ginebras canten “totes les meves ex tenen nòvio” sense pronunciar-se sobre la seva sexualitat. A ‘Superlesbiana’, l’”imperi romà” de la protagonista és conèixer la sexualitat de la persona de qui s’ha enamorat: “Ja fa 80.000 anys / que miro el teu Instagram, / sé quasi tot el que fas, / hauré de dissimular, / que sols em falta saber / el teu DNI sexual”. “L’etiqueta queer és molt semblant a la de música en català, visibilitza minories, i ara és necessari que cantar que m’he enamorat d’un hetero continuï sent extraordinari”, afirma Svetlana, “però arribarà a normalitzar-se, i la nostra escena serà el pop mundial” .

Llum canta l’empoderament i la llibertat en cançons com ‘Liquid Latex’, “Ni i i fendi, ni i i gucci; Baño to to en liquid latex; Duro to to como duralex; Baby it is the flex, unica like myself”. Com a artista defensa que no cal legitimar constantment l’art queer, “m’encanta referenciar-ho, però podem ser artistes queer i parlar d’amor i de temes banals”, afegeix. S’enorgulleix de pertànyer a una escena que abraça l’avantguarda i l’experimental, “no hi ha tantes capes, simplement gent que vol fer la música que li ve de gust”, explica.

La cantant i coreògrafa Ouineta (Marta Ros, la Roca del Vallès, 28 anys) planteja una proposta que beu de la cultura pop, tot i reconèixer que, al principi, no va ser concebuda sota la rúbrica LGTBIQ+: “Sento molt de respecte per aquesta etiqueta, hi ha molts grups que la defensen amb més força que jo, és una responsabilitat i requereix una cura”, explica. Ouineta es mou i escriu des de la seva experiència íntima. En versos com “Quina tonteria porto, / si fa patir no val la pena, / sé que ho fas amb totes les nenes”, el desig té un paper predominant en la seva música, i el seu és bisexual: “Identifico el queer amb sortir de la mirada patriarcal, ho intento en la meva posada en escena, amb el cos i la sensualitat”, explica la cantant, que fuig de la perfecció, “Jo vacil·lo molt per dins i per fora sweetie pie”.

Queer també t’hi fas, i encara que Ouineta no s’atreveixi a erigir-se com a referent, sí que admira l’arrelament que aquesta identitat diversa té en altres projectes: “Aniré descobrint com enfocar la meva bisexualitat des de la música, per ara em sento molt afortunada de pertànyer a aquesta onada de projectes que eren als marges i que només sumen”. Més enllà de tonalitats, coreografies, colors, vestuaris o ritmes, Cuntalunya es defineix com una xarxa de suport, “l’etiqueta ha servit per fer-nos amics i col·laborar entre tots”, admet. Es donen suport en el camí cap a metes per a les quals també estan unides: una col·laboració amb Lady Gaga, Rosalía o Samantha Hudson, repeteixen totes.