Bad Sex Awards: Llegir sobre sexe en veu alta, la trastada col·lectiva d’un premi trampós
Els premis de les pitjors escenes de sexe literàries tornen a la Llibreria Finestres en una nit carregada d’humor amb Oye Sherman i Pol Mallafré
Llegir fragments sobre sexe en veu alta pot ser un gest incòmode o incomprès per a molts, però dijous passat, a la llibreria Finestres de Barcelona, va funcionar com un joc. La segona edició dels Bad Sex Awards va convertir 12 escenes literàries de sexe, publicades en català durant l’últim any, en una experiència col·lectiva, entre comentaris en clau d’humor d’Oye Sherman i Pol Mallafré. Fragments amb metàfores excessives o directament fallits es van llegir entre bromes i apunts espontanis dels narradors. Al final, el públic votava la pitjor escena escrita de l’any. El veredicte final va acabar en empat entre Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch, i Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Palà, i es va resoldre amb aplaudiments que li van donar la victòria a l’escriptora.
El grup d’assistents a la presentació era completament divers: persones grans que hi havien anat soles, parelles, grups d’amigues i joves. La mediació va anar a càrrec de la periodista cultural Carlota Rubio, impulsora del premi a partir d’un reportatge publicat a Quadern i actual coordinadora del suplement cultural d’El País. La lectura dels textos va estar en mans de l’humorista Oye Sherman, col·laboradora habitual del programa Està Passant de TV3, i del còmic Pol Mallafré, conegut com a Mockudrames.
Com es va explicar a l’inici dels premis, els Bad Sex Awards els va inventar la revista britànica Literary Review l’any 1993 i els van celebrar fins al 2019 amb l’objectiu de “cridar l’atenció sobre l’ús groller, mal escrit i sovint superficial de passatges redundants amb descripcions sexuals en la novel·la moderna i descoratjar-lo”. En les llistes de finalistes hi ha noms tan coneguts com Erri de Luca, Salman Rushdie, Stephen King o Haruki Murakami. “El premi és trampós”, va advertir Rubio al principi, “perquè jutja les escenes descontextualitzades, despullades de la construcció de la trama i dels personatges”. I el criteri per jutjar variable: “es pot valorar negativament un excés de moralisme, una metàfora fallida o la covardia de no voler dir el que realment vols dir”. L’objectiu és, doncs, pujar el nivell a partir del joc.
La dinàmica del premi és senzilla i alhora part de l’encant. Primer es van llegir els textos, sovint amb digressions i interrupcions per comentaris que s’escapen, gairebé sense voler, dels presentadors, i després se’n revelava l’autoria. Al final, el públic va votar. Només calia escoltar una expressió com “mamada còsmica”. La metàfora desviada, l’excés barroc, els comentaris cringe, la incomoditat. Tot s’hi valia. O gairebé tot.
Tot i que el sexe continua sent un tema tabú i vigilat en molts espais, no hi havia solemnitat ni voluntat d’escàndol. Una frase detonava riallades; una altra obria dubtes semàntics en temps real. “Què vol dir exactament ‘fer casar els mugrons, com una contrasenya?”....I la paraula “contrasenya” quedava flotant a la sala. “Això és literatura!”, comentava un dels presentadors, amb ironia esmolada.
El joc funcionava perquè ningú no aspirava a la neutralitat ni a la defensa cega dels autors. Tampoc dels que eren presents a la llibreria. “He detectat una autora a la sala”, va comentar Carlota Rubio entre rialles. Era Roser Cabré-Verdiell, autora de Que morin els fills dels altres.
Quan va arribar el moment de votar, dos guanyadors. El fragment de Bosch va destacar per la seva acumulació d’imatges i una sensualitat excessiva, amb una escena que, llegida en veu alta i fora de context, va provocar molts riures. El de Ruiz Palà, en canvi, va connectar amb un desig d’alta intensitat i va generar una incomoditat immediata. L’empat va confirmar l’esperit del premi i es va resoldre pel to dels aplaudiments.
Els Bad Sex Awards són uns premis triats pel públic, però sense cap pretensió de comportar-se com un jurat. La literatura s’allibera aquí de les discussions estètiques de fons i forma i de l’exigència d’un vast repertori cultural, tantes vegades requerit en aquest àmbit. Passa a ser un text honestament manipulable, cosa que es pot llegir malament a propòsit per revelar els seus excessos.