Com riure un any després de la dana amb el còmic de Manel Gimeno

Quan els valencians encara no hem fet el dol ni la catarsi pel darrer drama col·lectiu, la dana del 29 d’octubre de 2024, i quan amb irresponsabilitat i frivolitat els nostres governants salten de nou a la càrrega amb noves versions inversemblants sobre els fets i els falsos culpables, arribem al primer aniversari de la barrancada més dramàtica que han sofert mai els valencians.

Els aniversaris solen ser dates de celebracions, però no sempre, o no només: també poden ser moments per a fer memòria, per a (re)construir un relat propi, de manera que quan el poder vulgui canviar-lo o modificar-lo al seu gust amb una versió oficial o amb l’estratègia de l’oblit, com ja va fer el govern valencià del PP amb l’accident del metro de 2006, la gent sàpiga què va passar realment. A tot això ajuden les diverses publicacions que han aparegut recentment —assaigs, cròniques periodístiques, entrevistes— al voltant d’aquell fatídic 29 d’octubre. I molt especialment, el còmic de Manel Gimeno Fang. Un 29 d’octubre, publicat per l’editorial Afers de Catarroja, una de les localitats devastades, on van morir 25 persones.

Els jocs de paraules, els referents socials i culturals, l’expressió gràfica caricaturitzada, la comicitat, la ironia i l’exageració són de vegades la manera més efectiva de reflectir la realitat i arribar als receptors, als lectors. I és a través d’aquests canals, tan propis de la historieta il·lustrada i l’humor gràfic, que Manel Gimeno —il·lustrador, guionista, grafista i editor— es mou des dels anys setanta.

Manel Gimeno (València, 1958), autor de les imatges i del text, ha creat un relat cronològic en tres parts: ‘Els inicis’, ‘Molt Honorable’ i ‘La catàstrofe’. La primera part ens posa en antecedents, és a dir, d’on venen aquesta gent.

És quan Alberto Núñez Feijóo arriba al poder mentre pensa: “Soc el líder d’aquest partit i ací es fa el que jo obeisc”, però també hi trobem un retrat divertit de l’esquerra valenciana: “Ni tan sols sé si jo mateix soc dels nostres”, pensa un home vora mar mentre contempla l’horitzó. O la mestra que resol una divisió i diu: “La divisió de l’esquerra dona com a resultat la suma de la dreta”. La segona, ‘Molt Honorable’, és la crònica caricaturitzada del Carlos Mazón (Charles Mason) ja president; i la tercera, ‘La catàstrofe’, el fang omnipresent, Mazón recobert de fang fins al final.

Gimeno ha escrit un còmic que es llegeix amb ràbia i amb la riallada alhora. I ho ha fet a través d’un fil narratiu que encapçala les pàgines, enllaça les diverses parts, crea cronologia, relat i guia els lectors. A sota, les bafarades i els despropòsits dels personatge, amb majúscules i una tipografia ben pròpia del còmic. Tot plegat, fil conductor, diàlegs i dibuixos sense color —només grisos, negres i blancs— desencadenen una harmonia. A més, la gran expressivitat dels rostres i els gestos fàcils de reconèixer i identificar —bona part d’ells pertanyen a la seua pàgina d’humor gràfic “El Bolero de Manel”, de la Cartelera Turia— fan una picada d’ull contínua al lector.

La mirada crítica, irònica i, en ocasions, devastadora de Gimeno sobre la realitat política valenciana i les seves conseqüències nefastes en molts terrenys —la llengua, la cultura, la llibertat d’expressió i, sobretot, la gestió d’emergències— arriba al lector, tant adult com jove, amb rapidesa. Com escriu Alfons Cervera al pròleg, l’humor de Gimeno “ens ajuda a mirar amb claredat i lucidesa a través de la foscor del fang i les mentides”.

Els valencians tenim una forta tradició de premsa satírica, quasi dos centenars de publicacions amb gran penetració en el lector popular entre els segles XIX i XX: auques, tires d’humor, revistes, notablement la satírica i anticlerical La Traca. Podríem dir que eren els còmics del passat.

L’humor és, doncs, una eina narrativa, tant gràfica com visual, però també catàrtica, regeneradora d’emocions, la qual permet arribar al més profund de la catàstrofe maquillant-la lleugerament, però no per això minimitzant-la ni desfigurant-la, i comunicar-se amb molta gent. Gimeno, però també l’humorista Xavi Castillo a través de l’espectacle teatral Especial El Ventorro, ho han demostrat.