El passat i el present del carrer Petritxol de Barcelona en una tassa de xocolata

Quan arriba el fred, les cames em porten al carrer Petritxol. La tassa de xocolata desfeta, els melindros (ara tiren més els xurros) i passejar per aquest carreró estret de Ciutat Vella són el pla perfecte per a una tarda de tardor. Segurament és la millor estació per gaudir de Barcelona, quan l’abric acompanya però encara no fa mandra voltar, i el sofà i la manta poden esperar. Actualment hi ha quatre xocolateries en aquest carrer, però avui ens aturarem en dues. A la Granja Dulcinea per nostàlgia, és el més semblant a reviure la Barcelona de mitjans del segle XX que mai hem viscut. I a la Chocolataria Equador per gust. És la xocolateria més nova i porta l’actual moviment bean to bar al carrer més llaminer de la ciutat.

Granja Dulcinea, un viatge en el temps

La Granja Dulcinea es la més antiga del carrer Petritxol i es mantè exactament igual que el 1951, quan es va reformar, deu anys després de ser creada per Joan March i Elvira Farràs. El local, però, és més antic. Era una taverna coneguda com la taverna d’en Guimerà perquè l’escriptor i dramaturg Àngel Guimerà, que vivia a la casa del costat, hi anava sovint. Una fotografia seva, col·locada damunt de la xemeneia, el recorda a la planta baixa, on s’arrengleren taules i cadires de fusta fosca damunt d’un terra de rajola hidràulica que és més nou, de fa uns 40 anys.

Igual de fosca és la xocolata desfeta que serveixen. L’encarregat, Eduard Cabestany, que fa 16 anys que hi treballa, explica que és una xocolata única perquè barreja la pols de cacau de dues conegudes marques: Chocolates Solé, que va néixer al barri del Clot el 1946, i Chocolates Brescó, artesans de Benabarre des del 1875. Amb una proporció que només coneixen ells, elaboren la xocolata amb aigua, però després li afegeixen una mica de llet sense lactosa. Es pot degustar sola, amb nata, com un suís, o amb una mica de llet, a la francesa.

El resultat és una xocolata contundent, ben espessa, gens lletosa i amb una proporció de cacau força alta. La majoria de clients hi suquen xurros, croissants o ensaïmades, però també tenen els més clàssics melindros, que demanen sobretot els locals. Els caps de setmana es fan llargues cues al carrer. Poden espantar, però van ràpid. El local té capacitat per a gairebé 200 persones perquè amaga dues grans sales a la part de dalt, on s’hi accedeix per una escala que permet fer el xafarder perquè queda a tocar de la cuina.

La Dulcinea mantè intacte l’esperit d’una altra Barcelona, la mateixa que es respira en molts indrets del carrer Petritxol, on les façanes conserven molts vestigis del passat, com les rajoles de ceràmica amb dites i consells populars o una representació de L’auca del senyor Esteve, que queda a prop de la plaça del Pi. Val la pena aturar-se en alguns comerços que també guarden l’encant d’altres temps, com la Ganiveteria Roca, que té un aparador que atrau com un imant; l’Antiga Passamaneria Soler, plena d’autèntiques virgueries; o la joieria Sant, que fa peces exclusives des del 1933. Passegeu per aquest carrer, que és tot ell una joia.

Chocolataria Equador, directe de la plantació de cacau

Just a l’altre extrem del carrer Petritxol, hi ha una xocolateria per descobrir, Chocolataria Equador. Aquí la passió per la xocolata neix a les mateixes plantacions de cacau que els fundadors tenen a São Tomé i Príncipe. Celestino Tedim Fonseca i Teresa Almeida van registrar la marca el 2009 a Porto, on resideixen. Tenen quatre xocolateries a Portugal i de moment només dues aquí, aquesta de Barcelona i una altra a Girona.

Van una mica més enllà del concepte bean to bar, que etiqueta els xocolaters que elaboran la xocolata de forma artesanal a partir de cacau seleccionat d’orígen (que no són la majoria), perquè ells parlen de bean to boutique. A més d’elaborar la xocolata de principi a fi, amb el cacau procedent dels seus conreus, també la venen a través de les seves pròpies botigues. Tanquen el cercle del tot i, a més, ho fan amb bons productes presentats de forma exquisida.

La ma artística de la parella es nota en cada racó de la botiga. Tota la papereria que utilitzen per embolicar rajoles i altres productes de xocolata està dissenyat per ells amb molt bon gust. La Montse Roca, encarregada de la botiga, explica que la xocolata que té més èxit és la de maracuià, però també la de caramel i sal. Les trufes també tenen molta tirada i quan arriba el fred la xocolata desfeta. Està elaborada amb un 73% de cacau i llet. Es pot prendre allà mateix, en mida gran o petita, en unes taules que hi ha al fons de la botiga, i també amb melindros per sucar.

Aquí es pot degustar una xocolata desfeta o prendre un cafè amb uns bombons, però sobretot es ve a comprar xocolata. Les lleixes estan plenes de totes les meravelles que el cacau ofereix, cosetes bones i boniques per regalar. Ara que ve Nadal, no us perdeu la xocolateria més singular del carrer Petritxol, l’única que fa la seva pròpia xocolata. I si hi aneu aprofiteu per recòrrer aquesta via de dalt a baix. Fer una parada a la Sala Parès sempre reporta algun descobriment, com els paisatges urbans de Carlos Díaz que ocupen aquests dies la planta baixa. Una mirada singular de la ciutat.