Qui té por de Ricard Ustrell?

Al bany contigu a la redacció de Col·lapse, el magazín estrella de les nits de dissabte a 3Cat, va aparèixer dos dies seguits un cartellet a la paret. Era un tros de paper mal retallat i enganxat amb cinta: “Només a un idiota se li acudiria penjar un quadre a les deu de la nit”. L’idiota era Ricard Ustrell, presentador del programa i director de La Manchester, l’empres...

Al bany contigu a la redacció de Col·lapse, el magazín estrella de les nits de dissabte a 3Cat, va aparèixer dos dies seguits un cartellet a la paret. Era un tros de paper mal retallat i enganxat amb cinta: “Només a un idiota se li acudiria penjar un quadre a les deu de la nit”. L’idiota era Ricard Ustrell, presentador del programa i director de La Manchester, l’empresa audiovisual que el produeix. L’anònim feia referència a uns comentaris que el periodista va fer en antena durant El Matí de Catalunya Ràdio: va anunciar que no pensava mirar el debat electoral de les eleccions catalanes perquè tenia feines domèstiques més importants. A la redacció d’informatius de la Corpo —una mena d’organització Spectre mediterrània— no va fer cap gràcia. Ja estaven calents per l’entrada de cavall sicilià d’Ustrell al matinal de Catalunya Ràdio. Allà va mig arraconar els professionals funcionariats de la casa per posar-hi gent de la seva productora, i va iniciar una guerra civil que ha derivat en manifestos sindicals, odis intestins i un mal rotllo acollonant.

En poc temps, més marrons han seguit la polèmica dels quadres. Aquesta setmana l’han posat a parir per haver manipulat, a través del CM de la Manchester, la seva foto a la Viquipèdia. S’ha filtrat que 3Cat planeja carregar-se Col·lapse i Planta Baixa, l’altre espai de la productora a la graella actual. I l’han acusat de maniobrar contra un històric de la ràdio, Quim Morales. Ustrell no hi ha tingut res a veure, i el canvi obeeix a les pressions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per reforçar la paritat d’una graella masculinitzada. Juliana Canet ocuparà l’espai del fulminat Morales. Però la realitat és igual, perquè Ustrell ha trepitjat on no devia i és un perfecte boc expiatori. Ell, amb la seva ambició desmesurada —una cosa molt mal vista a Catalunya—, s’ho ha buscat.

La missió d’Ustrell era carregar-se l’hegemonia de Jordi Basté a RAC1, l’emissora privada de la competència. Una franja anhelada per la seva influència política. No ha sortit bé, almenys de moment. Amb un programa més car, externalitzat, i amb el departament d’informatius a la grenya, ha posat l’ens públic de cap per avall i no ha obtingut resultats. Les dades d’audiència no han millorat les de la seva predecessora Laura Rosel i Ustrell ha quedat desprotegit al mig de la sabana i a la mercè de les hienes.

Ricard Ustrell té dues criatures —ara s’ho mira tot apartat des de la baixa de paternitat— i 33 anys. És l’edat perfecta per a la caiguda i la crucifixió, després d’una carrera fulgurant als mitjans públics que va començar amb 14 anys i que l’ha portat al somni de tot radiofonista català, que és presentar El Matí. Ningú no sap ben bé com ho ha aconseguit en tan poc temps i són habituals les maledicències segons les quals disposaria de fotos comprometedores d’algun polític important. Tant de bo fos així, però el més probable és que Ustrell simplement es trobés en el moment precís al lloc adequat. El seu estil populatxer era el que la Corpo necessitava en la seva fase de desarmament i pacificació postprocés, cosa que el director de TV3, Sigfrid Gras, va batejar com la “despolitització” de la cadena.

Però el cert és que a ERC el fan responsable de la patacada electoral dels republicans, sota l’acusació d’haver “espanyolitzat” els mitjans públics catalans. Una mica de raó tenen, és clar, però cal no oblidar que era l’objectiu per a aquesta nova era comunicativa del país. No és estrany, doncs, que Rosa Romà, presidenta de la CCMA posada pel partit i en un moment de màxima fragilitat política, hagi donat llicència per disparar contra Ustrell i que pagui els plats trencats. Veurem si aguanta.