“Se ha salido con la suya”

Si es tracta de capturar un bocí de mallorquinitat, jo tinc una guanyadora: madò Catalina, la sogra de Nostre Senyor

Captura Catalina, a un vídeo viral pujat a les xarxes socials.

Mallorca gaudeix a internet d’una aristocràcia del friquisme viral, integrada pels protagonistes d’un grapat de reels i mems capaços de colonitzar les xarxes fins a esdevenir psalms pop. Qui la vulgui conèixer pot visitar el perfil d’Instagram Mallorca starter packs, tota una antologia del hard-grotesque nostrat. Allà hi trobarà l’atac de fúria que posseí Madò Rabassona en parlar d’un robatori arbitral comès l’any de la picor contra el C. E. Constància: “Fèiem els gols i els mos varen nul·lar!”, denuncia amb energia bíblica, ignorant que, temps després, l’APM la faria famosa. O el pagès de Son Suau que explica la topada amb un ovni que “era talment com un microbús, lo que no tenia rodes”. O el botifarra Estades de Moncaire i Bisbal, bravejant dels seus deu avantpassats illencs en presència del barrut Javier Cárdenas. O els germans Pons exercint de sexòlegs en uniforme de fematers.

Aquestes peces mestres de l’estètica punk (o no ho són, punkarrades involuntàries?) estan travessades de l’ADN que ens fa ser qui som: jerarquies socials, malícies de classe, innocències rondallístiques, tabús de gènere (pensin, si no, en la pobra Rabassona...), etcètera. Tot refent Benjamin, un document de barbàrie sempre ho és també de cultura. I si es tracta de capturar un bocí de mallorquinitat en un instant mític, jo tinc una guanyadora claríssima: madò Catalina, la sogra de Nostre Senyor.

Devers l’any 2014, una dona de quaranta anys esdevé monja i verge consagrada davant el bisbe, a la Seu. El micròfon de Telecinco s’acosta a la mare per saber-ne l’opinió. Però madò Catalina no està gaire contenta amb la tria de la filla: “Este yerno”, diu, “nietos no nos va a dar”. El periodista comenta: “Pero este yerno es Dios”. “Sí, ja ho sé, ja, que es Dios...”.

Cada segon del reportatge és or pur, gràcies al carisma natural d’aquesta dona meravellosa, la llum multicolor que la il·lumina a través del rosetó, i un aforisme immarcescible: “Tócate las narices con tanta misa”. Tanmateix, poca broma: el vídeo, disponible a YouTube, és la síntesi perfecta d’un arquetípic drama familiar mediterrani en dos actes. Acte primer: l’herència com a psicodrama definitiu i eix vertebral de la identitat: “Lo que me sabe mal es que todo nuestro patrimonio será para las monjas”, confessa madó Catalina. L’acte segon, el més magistral, té lloc quan afirma, dolguda: “Se ha salido con la suya”. Quin prodigi! Una sola frase captura la història sencera dels conflictes generacionals: la nostra heroïna se sent traïda perquè la filla (recordin: de quaranta anys!!!) aconseguirà, a la fi, viure la vida que desitjava. Si, almanco, al convent deixessin dur-l’hi cada dia a la nina el tàper i les instruccions del que li convé fer...

Más información

Arxivat A