En el centenari de Lenin

Des del 2011 i llibre a llibre, els manresans de Tigre de Paper estan bastint un coherent catàleg editorial per traduir al català a clàssics de l’assagística radical i/o revolucionària, amb noms que van de Frantz Fanon a bell hooks, passant per Antonio Gramsci o Angela Davis. Aquesta nòmina internacional es barreja amb referents i col·laboradors locals amb...

Des del 2011 i llibre a llibre, els manresans de Tigre de Paper estan bastint un coherent catàleg editorial per traduir al català a clàssics de l’assagística radical i/o revolucionària, amb noms que van de Frantz Fanon a bell hooks, passant per Antonio Gramsci o Angela Davis. Aquesta nòmina internacional es barreja amb referents i col·laboradors locals amb una voluntat explícita d’impactar més enllà del nínxol concret, i una altra d’implícita per bastir teòricament l’espai de l’esquerra indenpendentista alternativa.

Dins aquesta trajectòria semblava lògic que, a redós del centenari de la seva mort, acabessin incorporant Vladímir Ilitx Uliànov (1870-1924), més conegut com a Lenin, a partir d’una tria dels seus textos deguda a Arnau Carné Sala. De material no en falta, ja que fos com a activista, deportat, exiliat o dirigent, mai va deixar d’escriure per entendre el món i fer-se entendre. En aquest sentit, el triomf bolxevic no ens ha de fer oblidar, com recorda al pròleg l’historiador lleidatà Manel López, que el revolucionari rus experimentaria, en diferents moments de la seva vida, l’”isolament i el rebuig a les seves posicions polítiques entre les files pròpies”.

La selecció no amaga l’evolució i les contradiccions del seu pensament, sovint condicionat per les cojuntures polítiques, les informacions parcials o els interessos partidistes. Sens dubte, aquesta honestedat fa especialment valuós aquest volum com a introducció al seu imaginari polític, on, a més, cada text va acompanyat d’una breu contextua­lització; fins i tot, s’hi inclouen reproduccions dels originals. Així, podem comparar la duresa de l’implacable fulletó del 1918 “Les tasques immediates del poder soviètic” amb l’adaptabilitat i la cintura mostrada a la carta enviada, un any després, a la sufragista britànica Sylvia Pankhurst (1882-1960).

Ara bé, més discutible resulta considerar-lo com un retrat ajustat sobre el personatge o, tot i que aquí va a gustos, com un referent vàlid per als temps presents. Sobre la primera qüestió, qualsevol lectura sobre els textos de Lenin no pot fer-se al marge de l’impacte que aquests van tenir sobre milions de persones. Les seves paraules van fonamentar una utopia capaç de moure voluntats, però amb un cost humà també inqüestionable. Semblaria com si l’escriptor estatunidenc James Baldwin (1924-1987), al seu La pròxima vegada el foc, publicat en paral·lel també per Tigre de Paper, pensés en el líder rus quan ens adverteix: “És per això que la creació més perillosa de qualsevol societat és l’home que no té res a perdre. No us cal pas tenir-ne deu, d’aquests homes: amb un n’hi ha prou”.

Respecte de la seva vigència, pocs dels seus referents teòrics o propostes pràctiques encaixarien avui en un món on “els damnats de la terra” ja no són les masses proletàries, ni els camperols sense terra, ni l’actual capitalisme respon als paràmetres de fa un segle. La rellevància històrica de Lenin està fora de dubte, però, com va deixar escrit l’economista britànic John Maynard Keynes, potser quan els fets canvien també convé adaptar les respostes... sense que això posi en dubte la necessitat d’un pensament crític i informat.