3Cat s’apunta tard a fer la manicura

L’embelliment d’ungles més enllà d’esmaltar-les està de moda. I a la televisió fa temps que les ungles són part de l’espectacle. Als Estats Units, ja el 2015, Boss nail estava centrat en un saló de Miami i d’un any abans data Nail’d it (Desafío de uñas), on 18 artistes de la manicura perseguien un premi de 100.000 dòlars i sortir a la foto de portada d’una revista del gremi. Claws (HBO, 2017-2022) narra les aventures de cinc professionals de la manicura. Una comèdia, segons algunes crítiques, “poc subtil”. La consagració de la manicura com a art va ser l’any 2013, quan el ...

L’embelliment d’ungles més enllà d’esmaltar-les està de moda. I a la televisió fa temps que les ungles són part de l’espectacle. Als Estats Units, ja el 2015, Boss nail estava centrat en un saló de Miami i d’un any abans data Nail’d it (Desafío de uñas), on 18 artistes de la manicura perseguien un premi de 100.000 dòlars i sortir a la foto de portada d’una revista del gremi. Claws (HBO, 2017-2022) narra les aventures de cinc professionals de la manicura. Una comèdia, segons algunes crítiques, “poc subtil”. La consagració de la manicura com a art va ser l’any 2013, quan el MOMA va obrir tres mesos les seves portes a Vanity Projects que aquell any inaugurava un saló a Nova York, residència internacional d’artistes. Però fora dels territoris fashion trobem a HBO el segon episodi del documental Nadie es perfecto sobre la perillosa química de determinats productes per a les ungles (benzè, fosfat de trifenil..) que poden provocar malalties mortals a les treballadores que s’hi dediquen molts anys. El documental explica com les pioneres d’aquest negoci als Estats Units van ser dones vietnamites que l’any 1975 fugien del seu país. L’actriu Tippi Hedren va orientar les primeres refugiades en aquesta artesania i en l’obertura de petits salons.

A Espanya, Atresplayer ja fa set temporades que allotja la jove veneçolana Sindy Takanashi, que va vendre el seu negoci d’ungles per fer el salt a la televisió i a l’activisme feminista, un activisme no exempt de polèmica. Takanashi xerra amb les seves convidades fent-los la manicura (si no fan com Jedet, que va presentar-se amb les ungles fetes!) A la llista de convidades hi ha Amarna Miller, Soy una pringada, Carmen Lomana, Rigoberta Bandini, Vikika Costa, Amelia Tiganus, Miare o Paula Gonu. Reconèixer aquesta nòmina, amb excepcions cridaneres, demana estar al dia de qui es belluga a les xarxes, a la música... El programa es diu Las Uñas. Una conversa viva i molt enfocada per Takanashi, amb qui s’han de tenir algunes complicitats per ser convidat i, també, per acceptar el convit.

I a 3Cat, arribant tard, trobem Èpic Nails. Un concurs. Amb molta purpurina, coloraines en l’estilisme i xerrera sobre estereotips de gènere amb Samantha Hudson de padrina, perquè no es dubti de les intencions del xou. El presenta una animada Sofia Coll, una altra exportació d’Eufòria. I a vegades les ungles les trobes als llocs menys previsibles. El programa del 3Cat que fa Lildami (un altre element d’Eufòria) sobre moda, accessoris i estil de vida va dedicar un episodi a un taller per a principiants sobre el pintat d’ungles. En aquest mateix programa, Lildami va entrevistar Helena, concursant mallorquina... d’Eufòria. El programa de Lildami es diu Cute, mot anglès que vol dir “adorable, bonic”. És curiós com ni aquest “cute” ni les “nails” de l’altre títol han escalfat la clientela monolingüe. Sembla que l’anglès no fa tanta por.

L’art a les ungles es va popularitzar al món anglosaxó durant els anys 90. L’estimada Rosalía ha fet molt per l’èxit domèstic d’aquesta causa. La moda urbana demostra la seva capacitat d’apropiació dels elements més impensables. Coll parla de “revolució choni”. Però, de “revolució”, res de res. Ho demostra el seu programa, on s’hi ha convidat veterans jugadors de rugbi, àvies i joves de la pagesia. Un fracàs si algú esperava que donessin, escandalitzats/des, l’espectacle de la masculinitat o de la rusticitat. Van entomar amb sang freda i cortesia les pròtesis, més que decoració, que els penjaven a les ungles. Unes urpes ben llimades que no esgarrapen, tot i que poden resultar invalidants d’altres activitats que no sigui la de mostrar-les. L’aristocràcia del XIX lluïa ungles treballades perquè significaven ociositat, poder, classe. I ara? Doncs joc i pertinença de tribu.

En definitiva, una nova importació de format que tendeix a la hipèrbole de la insignificança, on hi ha molt artifici i ganes de fer-nos creure que la modernitat el demana.