Speakeasy i Club 61, dos locals secrets amb molta història de Barcelona

Secret i clandestí s’han convertit en dos adjectius de moda a Barcelona. Però aquest joc fa anys que corre per la ciutat. Speakeasy, el restaurant de Javier de las Muelas amagat al magatzem de la cocteleria Dry Martini de Barcelona, celebra 25 anys com un espai singular al qual s’accedeix amb una contrassenya. Un cop dins, el seu propietari, referent de la cocteleria i l’oci, anima els clients a gaudir a través del menjar, la beguda...

Secret i clandestí s’han convertit en dos adjectius de moda a Barcelona. Però aquest joc fa anys que corre per la ciutat. Speakeasy, el restaurant de Javier de las Muelas amagat al magatzem de la cocteleria Dry Martini de Barcelona, celebra 25 anys com un espai singular al qual s’accedeix amb una contrassenya. Un cop dins, el seu propietari, referent de la cocteleria i l’oci, anima els clients a gaudir a través del menjar, la beguda i la conversa. Ell hi posa una ambientació de pel·lícula. Més recent és el restaurant Casa Ràfols, que va obrir fa cinc anys però en fa menys que convida els clients a descobrir el seu subterrani, que a la vegada amaga molta història. Rere un gran mirall, s’hi oculta el Club 61, vestit amb moqueta i neons, on es poden fer còctels i fins i tot ballar.

Speakeasy, el glamur de la clandestinitat

Javier de las Muelas, creador de glamurosos locals on passar el temps entre mixologia i conversa, explica que quan va obrir Speakeasy aquest concepte no es coneixia, “ni aquí ni arreu del món”. Assegura que va ser el primer restaurant clandestí de Barcelona, el seu particular homenatge a l’època de la llei seca als Estats Units, on als anys vint van sorgir locals clandestins on es transgredia la prohibició de beure alcohol i s’anomenaven speakeasy. Al seu, s’hi accedeix per una porta del Dry Martini o pel carrer -més autèntic és fer-ho per la porta del magatzem- i cantant una paraula clau. Passada la primera barrera, cal continuar per un passadís, mentre tragina el personal a la cuina, fins al magatzem.

Per ser fidel a la tradició dels locals de Nova York o Chicago, al restaurant no hi falta una prestatgeria metàl·lica, com les clàssiques d’un magatzem, però amb un joc de llums al fons que il·lumina totes les ampolles arrenglerades. Amb jazz de fons, l’espai segueix fent les funcions de magatzem de begudes i ho verifiquen les caixes de cartró que hi ha en alguna cantonada i el moviment de cambrers entrant i sortint. “Té credibilitat, és autèntic”, emfatitza Javier de las Muelas, que es va començar a reunir en aquest espai amb amics i coneguts a finals dels noranta. Només hi havia una norma: “Ni política ni polítics”.

Aquella trobada amistosa, on Javier de las Muelas s’omplia les copes d’aigua en lloc de ginebra -mai ha begut gaire, confessa- va ser l’embrió de l’actual restaurant. Freqüentat per locals però també per molts estrangers, la carta és clàssica i eclèctica, i no oblida les obsessions del amo, com la truita de gambetes. Per celebrar aquests 25 anys, s’han incorporat algunes receptes italianes a la carta, com el vitello tonnato, els espaguetis a la carbonara, els espaguetis cacio e pepe o el risotto cremós trufat. Amb el xef Iqbal Singh Prince al capdavant, també s’hi pot menjar un ceviche de peix de llotja, un arròs caldós de llagosta o un saltejat de carxofes amb bolets i alls tendres.

Evidentement, ofereixen una generosa selecció de vins, caves, xampanys i còctels, i és el lloc ideal per deixar-se anar i maridar els plats amb diferents begudes que us aconsellaran, especialment còctels, cada cop més de moda als restaurants. Per canviar d’ambient, es poden seguir prenent combinats després al Dry Martini, un dels llocs de referència de la capital catalana que s’ha replicat en hotels de tot el món. Javier de las Muelas va començar la seva aventura coctelera amb el Gimlet, al Born, i va continuar amb el Nick Havana. Cap dels dos existeix però sí que es pot seguir gaudint del Gimlet del carrer Santaló. I des de fa pocs dies ha tornat a obrir un Dry Martini a Madrid, a la Casa Gallardo. Llarga vida a les apostes originals.

Casa Ràfols, la ferreteria convertida en club

El restaurant Casa Ràfols, situat en una antiga ferreteria oberta el 1911 a la ronda Sant Pere, es va inaugurar el 2018, però la seva proposta ha anat evolucionant ràpidament fins ara. Després dels primers anys de rodatge, estan explotant tota la potencialitat de la planta subterrània, on s’hi resguarda el Club 61. Pot passar que un vagi als banys, situats a la planta de sota, i no s’adoni que hi ha un gran mirall amb el marc daurat que de tant en tant s’obre i es tanca. S’hi amaga una gran sala, dividida en dos espais. Piano, butaques de vellut vermell, llums modernistes i un sostre de voltes catalanes invertides. Allà darrere hi ha la festa.

És un espai amb molta història. Corria pel barri que durant la Guerra Civil, la família Ràfols va servir menjars clandestins als veïns en aquest soterrani, on hi havia els magatzems de la ferreteria. Encara hi ha un túnel, ara tapiat, que comunica alguns edificis per sota. És un pla ideal anar a sopar a Casa Ràfols i després baixar a fer unes copes i moure el cos. Però si voleu una vetllada més exclusiva també podeu sopar al mateix club. Tenen una proposta de menú degustació que es pot maridar amb còctels. Per seguir jugant amb el misteri, en acabar, els cambrers porten uns daus a la taula. Qui tregui un sis i un u té el sopar pagat per la casa.

Els plats que hi trobareu són el caneló fred de llamàntol amb gaspatxo i gelatina de gintònic; el carpaccio de vaca vella amb crema de codony i vinagreta; la ventresca de tonyina amb tortilla de blat de moro i un melós de vaca amb emulsió de fongs, ous de corral i tòfona negra. Les postres es poden escollir entre tres opcions i també tenen una versió per a vegetarians. Si voleu pujar els graus de la nit, podeu maridar el sopar amb tres còctels i només en aquest cas provar sort després amb els daus. El soterrani encara amaga un altre secret, el despatx del senyor Ràfols. Encaixa molt bé per a sopars de grup.

A dalt, obert de forma ininterrompuda entre les 12.00 h i les 00.00 h, ofereixen una proposta de cuina tradicional mediterrània. A la carta destaquen les sardines fumades amb gingebre; les croquetes, que són casolanes com tot el que serveixen; el calamar en tempura amb confitura de ceba negra o l’steak tàrtar de vaca vella. Casa Ràfols forma part del grup de restauració Balcastro, que va començar amb el gastrobar Elsa y Fred. Darrere hi ha la parella formada pel barceloní Bruno Balbás i l’argentina Sofía Matarazzo, que tenen una gran família de restaurants amb tres Casa Lolea, l’últim Pepeta a la Sagrada Família, i Sophie. Seguiran creixent. Ja tenen en marxa dues noves obertures.