Cinc restaurants per menjar bé i barat a prop de l’estació de Sants
Cuina casolana, tapes gastronòmiques o l’exotisme d’un coreà molt autèntic
Arribar a una estació de tren i improvisar un lloc on menjar pot ser un exercici d’alt risc, perquè ja sabem que l’oferta a la vista sovint no és la més bona. Per això aquí van cinc restaurants on podeu menjar bé sense deixar la maleta a prop de l’estació de Sants, a Barcelona, només cal que us endinseu una mica pels carrers propers del barri de Sants, un lloc amb una bona oferta gastronòmica. Per algun motiu s’han inventat una etiqueta tan xula com la ...
Arribar a una estació de tren i improvisar un lloc on menjar pot ser un exercici d’alt risc, perquè ja sabem que l’oferta a la vista sovint no és la més bona. Per això aquí van cinc restaurants on podeu menjar bé sense deixar la maleta a prop de l’estació de Sants, a Barcelona, només cal que us endinseu una mica pels carrers propers del barri de Sants, un lloc amb una bona oferta gastronòmica. Per algun motiu s’han inventat una etiqueta tan xula com la DO Sants, una associació gastronòmica que dinamitza el sector al barri. Us proposem llocs molt casolans, on menjar un entrepà ben fet, com els de la Bodega Montferry, o un menú com el de la Bodega Bartolí i el Terra d’escudella. També hem inclòs un lloc per fer tapes gastronòmiques a La Mundana, per si sou de paladar fi; o un dels coreans més autèntics de la ciutat, Kimchimama, per si teniu ganes d’alguna cosa més exòtica.
No és un celler dels de tota la vida, però se li acosta molt, perquè la intenció de Marc Miñarro i Raquel Bernús des del primer dia, fa gairebé 10 anys, ha estat oferir un bar per a la gent del barri. Un lloc per menjar bé, sense pretensions però amb l’exigència d’oferir bon producte. La seva proposta es concentra en els esmorzars i els dinars. De bon matí, els clients no es perden l’entrepà del dia (3,50 euros), que s’anuncia per xarxes a primera hora. Miñarro ha perdut el compte de quants se n’ha inventat, però poden tenir diversos zeros. El dia de la visita la proposta era pernil canari amb ceba confitada i mostassa antiga. A més, la carta inclou habituals com el mollet de capipota i tripa (4,75 euros), que està considerat dels més suculents de la ciutat. Potser hi té alguna cosa que veure que el pa arriba a la taula regat amb un xorro de chimichurri. També val la pena provar el de fricandó (4,75 euros), anomenat Regina en homenatge a una clienta habitual del local. Gairebé tot aquí té nom propi, resultat de la seva estreta vinculació amb el barri. Per exemple, un altre dels seus clàssics és el Borinot (4 euros), un entrepà de sobrassada, brie i cansalada fregida, proposta de la Colla de Castellers de Sants. A l’hora de dinar també hi ha entrepans disponibles, que es farceixen dels plats de cullera com els esmentats o d’altres com les mandonguilles, les mandonguilles amb calamar o els peus de porc. A més, aquestes receptes de cullera també estan disponibles en plat, servides amb dues mides per si teniu més o menys gana: cassoleta (6,20 euros) o plat fondo (9,00 euros). Com el nom mana, es ven vi a granel, per mantenir l’essència del que és una bodega, diu Miñarro. A més de les botes, la decoració del local recorda a temps passats. Aquí s’hi van traslladar fa un any, agafant el traspàs d’un bar de menús del barri, després que es veiessin obligats a deixar el local on van començar pels plans de reforma de l’edifici del propietari. Malgrat la nostàlgia, han sortejat amb fortuna el contratemps.
Passatge de Serra i Arola, 13, Barcelona
Ja és estrany trobar estovalles en un restaurant, encara més de quadres vermells i blancs. Però les taules de la Bodega Bartolí encara es vesteixen així. Aquest és un altre lloc de referència dels veïns de Sants, en un dels carrers més animats del barri, i està obert des del 1934 a mans de la mateixa família. Encara que al capdavant hi ha ara els germans Vicens i Albert Bartolí, la que primer s’aixeca i trasteja a la cuina és la seva mare, la Marina, qui amb 85 anys encén cada matí els fogons. Aquí es pot fer un tradicional esmorzar de forquilla, a base de mongetes, fricandó, callos, orella de porc amb bolets o un remenat d’ous amb pernil, amb calçots o botifarra negra. Al migdia tenen un menú (15,95 euros) amb 14 plats de primer i 16 de segon… vaja, que gairebé és una carta, amb la diferència que la canten a la taula. Entre els plats habituals trobareu trinxat amb ou, pèsols amb pernil, faves amb botifarra, llenties, ensaladilla russa, canelons, conill i pollastre a la cassola, sardines en escabetx o peix a la planxa. Cuina casolana per a cada dia entre clients habituals, on segueixen mantenint l’esperit de celler venent vi, moscatell i vermut a doll. Tanquen a les cinc de la tarda, però per a grups d’un mínim de 20 persones, prèvia reserva, poden obrir de nit.
Carrer Vallespir, 41, Barcelona
Al costat de la plaça d’Osca, una de les més transitades del barri, el Terra d’escudella és un clàssic de Sants, on porta 21 anys en dansa. Es tracta d’un restaurant constituït des de l’inici com a cooperativa, que vol donar de menjar cuina popular als veïns del barri, com si estiguessin a casa seva. El seu menú del dia (13,95 euros) consta de quatre primers i quatre segons, entre els quals sempre hi ha dues receptes arrelades a la cuina catalana. “Però no som un museu culinari”, es defensa Pau Canela, un dels socis. S’escuda així perquè de vegades la gent hi va pensant que cada dia tenen tots els plats més tradicionals, i la seva proposta és oferir un menú variat i equilibrat, on sempre hi ha una amanida, una crema de verdures i peix i carn, pensat per als clients habituals. Això sí, deuen el seu nom al fet que cada divendres hi ha escudella, que mantenen a la carta durant l’estiu, malgrat la calor, perquè és la seva insígnia i la gent la demana igual. Després de tants anys, ja no només hi van els habituals de la zona, sinó que també reben turistes interessats en provar els plats tradicionals. De bon matí serveixen entrepans, amb embotits Obach, que els elaboren de forma tradicional a l’Alt Urgell. A les nits es menja a la carta, plats per compartir i picar com croquetes, braves o calamarcets fregits, que s’acompanyen de cerveses artesanes (tenen moltes petites marques catalanes). La seva obstinació en els productes de proximitat els ha dut a disposar de només vins catalans i de licors també elaborats aquí, com una gran varietat de ratafies, licors d’arròs del Delta o de moscatell.
Carrer de Premià, 20, Barcelona
Dels mateixos propietaris que Santa Burg, un lloc també proper a l’estació de Sants on menjar una bona hamburguesa, és La Mundana, obert fa vuit anys. Marc Martín, copropietari amb Alain Guiard, explica que tenien ganes d’anar més enllà dels entrepans de carn i es van aventurar amb un local de tapes i plats per compartir, que amb el temps s’ha convertit en una vermuteria gastronòmica, que es podria definir com un lloc corrent on provar coses molt bones. “La cuina se’ns quedava petita i aquí hem evolucionat”, diu Martín, i ho han fet focalitzant la carta en les brases (amb Josper i robata) i els fumats. El suggeriment és que demaneu dos o tres plats per persona i els compartiu per fer-vos una idea de tota la seva oferta, d’influències japoneses, franceses i mediterrànies. Si hi aneu per primer cop cal provar els intocables de la casa, com les braves, amb allioli fumat i salsa brava (8,5 euros); l’ou sorpresa, amb puré de patata, rovell trufat i escuma carbonara (11 euros); les costelles coreanes, fetes a la brasa amb gingebre, cacauet i coriandre (15 euros); el carpaccio de gamba vermella, toc de llima, maionesa d’estragó i gelatina Bloody Mary (16 euros), o l’arròs de capipota i anguila (16,5). Si teniu ganes de provar plats de temporada -la carta canvia cada tres mesos- ara és el moment del salmorejo amb vi Oloroso, bou de mar, pa de gambes i cireres; o dels espàrrecs blancs amb salsa de safrà i salsa de tira de calamar, apunta Martín. Per postres, aneu a cop segur amb la seva imprescindible torrija de brioix farcida de crema anglesa arrebossada amb sucre morè i passada per la planxa. L’anomenen torrixuixo, per aquesta picada d’ullet al xuixo típic de Girona.
Carrer Vallespir, 93, Barcelona
Si us ve de gust menjar una mica més exòtic, Kimchimama és un bon lloc. Es tracta d’un petit restaurant, una mica amagat a Sants, on fan gastronomia coreana autèntica, sense adaptacions, remarca Jinho Shin, el propietari juntament amb la seva dona, Kyoungae Kwon. Bé, només fan una concessió amb el picant, aquí es demana per nivell (3,5,7 o 10) en funció de la resistència del comensal. El bibimbap (14 euros) és el plat més reconegut de la seva cuina, una barreja d’arròs amb verdures cuites, carn i ou, que també té la seva versió vegetariana, i arriba a la taula en un dolsot, una olla calenta. Un plat molt complet que es pren amb una salsa de pebrots picants, que podeu demanar al gust. Per esperar el plat principal, és bona idea començar amb unes aletes de pollastre fregides, amb la seva salsa dolça i picant (7 euros); unes patates braves, amb una salsa que porta suc de kimchi, la col fermentada de moda (6,5 euros); o tofu saltejat amb una mica de kimchi (8 euros). Un altre dels plats principals és el dupbap (13,5 euros), que també porta arròs, però complementat amb porc, vedella, pollastre o calamar a escollir i barrejat amb verdures saltejades. Les sopes també són habituals, com la de fideus de moniato amb verdures i bolets (13 euros) o la picant amb salsitxes d’estil militar (15 euros). Altres de les seves receptes que no fallen són el kimchi bokkum, aquesta col fermentada saltejada amb arròs, bacon i ou fregit; o la pizza coreana, que és molt diferent de com la imaginem, a base de kimchi i verdures (13 euros). Si es vol una experiència completa tenen un menú degustació per 65 euros. Per acabar, el mochi de mascarpone, pocs marxen sense aquest final de festa, avisa Jinho Shin, un gran conversador que és una caixa de sorpreses. Si s’hi va amb temps, cal fer una ullada als llibres de poesia (en coreà) que hi ha als prestatges i fixar-se en el seu autor.
Carrer del Callao, 12, Barcelona