‘Petita filosofia per a temps trastocats’ , de Mauro Bonazzi: Una ploma no cau on un espera

La filosofia té un aire de manual d’instruccions per entendre el món, ser feliç o de preparació per a la mort. El seu to críptic l’ha convertida en un discurs només apte per a iniciats, però no tota la filosofia reclama la dificultat d’un Hegel. També és filosofia, i de la bona, la paraula frívola d’un Voltaire. Deia Comte que el filòsof és un expert en generalitats, que sap una mica de tot i tot de res. Aquest caràcter de saber total la fa seductora i necessària a l’hora d’oferir-nos una síntesi sobre el perquè del tot plega...

La filosofia té un aire de manual d’instruccions per entendre el món, ser feliç o de preparació per a la mort. El seu to críptic l’ha convertida en un discurs només apte per a iniciats, però no tota la filosofia reclama la dificultat d’un Hegel. També és filosofia, i de la bona, la paraula frívola d’un Voltaire. Deia Comte que el filòsof és un expert en generalitats, que sap una mica de tot i tot de res. Aquest caràcter de saber total la fa seductora i necessària a l’hora d’oferir-nos una síntesi sobre el perquè del tot plegat.

Al llarg de la seva carrera Mauro Bonazzi s’ha mogut entre l’acadèmia i la mundanitat. Professor a Milà o Utrecht, allà inicia els alumnes en els arcans de la realitat i els dilemes de més enllà del bé i del mal. Ha acostat amb rigor al gran públic problemes mundans i ultramundans des de perspectives inesperades. La seva trajectòria ve àmpliament avalada pel seu coneixement d’aquella filosofia total de Plató o sobre el relativisme moral que va sacsejar l’Atenes de Pèricles; la seva ploma àgil proporciona una brúixola per sortir de l’atzucac d’aquest món esvalotat i explorar les possibilitats d’un món que mai no ofereix solucions definitives. És aquesta la funció de la filosofia, que no és pas poc: transcendir un present que ens ofega i no oblidar mai que la realitat pot ser diferent, que altres mons i altres formes de socie­tat són possibles, que el fatalisme de la raó sempre pot ser vençut per l’optimisme de la voluntat.

Bonazzi no defuig el perill d’orientar-nos en aquest món líquid i trastocat i amb un petit manual de saviesa sobre la realitat i la felicitat on la filosofia substitueix els psicofàrmacs i on Plató, Freud o Sòcrates ens armen de coratge per saber què busquem, qui som, quines són les projeccions del que volem ser i com podem desemmascarar els fantasmes que ens acompanyen sempre. Aquesta angoixant obstinació de tenir principis i no acceptar que només tenim contradiccions l’entoma el filòsof amb ironia, fàrmac sempre eficient per als nostres abismes i per entendre que en aquesta tràgica anomalia que és la vida, el sexe proporciona sempre un plàcid repòs.

Sartre, Epicur o Max Weber ens acompanyen en aquesta guia per a perplexos, no som altra cosa davant d’un món que flueix permanentment i que agrada, com la veritat d’Heraclit, d’ocultar-se. Per això estem necessitats d’un GPS existencial que ens orienti entre tanta desorientació, entre tanta veritat i postveritat i que ens ajudi davant de tanta histèria i crispació col·lectiva a no abdicar de la raó. Si l’esperança de vida augmenta, les malalties disminueixen i el benestar, tot i que no prou ràpidament ni democràtica, es difon, no serà que la realitat desmenteix cada dia el nostre fatalisme? Quan el pessimisme i el desànim s’apoderen del nostre horitzó d’expectativa, més filosofia i menys Prozac. No renunciem mai, com dirien Aristòtil o Wittgenstein, a continuar meravellant-nos del nostre món.