Males Herbes i L’Altra s’alien per recuperar clàssics moderns de culte

El tenia ja entre les mans, en fase de correcció, quan Eugènia Broggi, editora i fundadora de L’Altra Editorial, va pensar que Flors per a l’Algernon, clàssic de la ciència-ficció del nord-americà Daniel Keyes, era “un títol estrany perquè aparegués a pèl al meu catàleg”. I llavors va decidir explicar-l'hi a Ramon Mas i Planas, pares de Males Herbes, segell amb un catàleg amb el qual Broggi simpatitza i que està més avesat al gènere. Va pensar a cedir-los els drets, “però ens vam anar animant i vam acab...

El tenia ja entre les mans, en fase de correcció, quan Eugènia Broggi, editora i fundadora de L’Altra Editorial, va pensar que Flors per a l’Algernon, clàssic de la ciència-ficció del nord-americà Daniel Keyes, era “un títol estrany perquè aparegués a pèl al meu catàleg”. I llavors va decidir explicar-l'hi a Ramon Mas i Planas, pares de Males Herbes, segell amb un catàleg amb el qual Broggi simpatitza i que està més avesat al gènere. Va pensar a cedir-los els drets, “però ens vam anar animant i vam acabar pensant en la coedició”, completen a l'uníson. Així, aquesta obra guanyadora del premi Nebula s'ha convertit en el primer títol del nou segell Les Altres Herbes, creat per dues de les més inquietes i joves editorials indies barcelonines, en un moviment inusual d'aliança en la plàcida indústria editorial en català.

De moment, seran dos títols l'any, amb l'objectiu de “sumar clàssics moderns i contemporanis de culte en català que o no es van traduir en el seu moment o fa temps que van desaparèixer de les llibreries”, asseguren els editors. És exactament el cas de Flors per a l’Algernon, que va aparèixer el 1997 en una col·lecció juvenil de Cruïlla. L'edició actual rescata tant del gènere com de la franja d'edat una lectura tan canònica com El vigilant en el camp de sègol, de Salinger.

Nascut com a conte llarg el 1959, que ja va obtenir el premi Hugo, el 1966 el mateix Keyes (1927-2014) el convertir en novel·la, que va merèixer el Nebula. Només dos anys després es va adaptar al cinema amb el títol de Charly, nom del jove protagonista, un disminuït psíquic que se sotmet a un experiment per incrementar la seva intel·ligència. “Amb el temps, a mesura que augmenta el seu coeficient, veurà com disminueix la seva capacitat de comunicació amb els altres i la de ser feliç davant del món que observa”, resumeix Mas, que elogia “aquesta barreja d'especulació psicològica i sociològica amb la tendresa i la humanitat que destil·la; les seves preguntes sobre la condició humana fan que aquest llibre et pugui fer plorar”.

Pep Verger, que ja va traduir l'obra per a Cruïlla, ha actualitzat el llenguatge, afrontant de nou la dificultat tècnica d'una narració en primera persona, però a partir, en bona part, d'uns informes d'evolució i progrés que escriu el protagonista i que comencen gairebé sense puntuació, amb un redactat tosc, que després va millorant a mesura que la intel·ligència del protagonista creix. L'influx de l'obra més coneguda de Keyes, amant d'aprofundir en la psique humana, es va traduir des d'un musical (1978) a una òpera-rock (1979) de Tony Banks, cofundador de Genesis, passant per argument d'un lliurament de la sèrie The Simpsons (2001), a més de ser un llibre censurat en algunes biblioteques dels Estats Units.

Un conjunt de relats “de regust gairebé gòtic per als retorçats”, segons Mas, de la britànica Daphne du Maurier, la famosa autora de Rebeca i del conte en el qual es va basar Hitchcock per a Els ocells, serà el segon títol de Les Altres Herbes, que si bé té nom i logotip propis no s'ha constituït com a empresa editora. “Llegim els catàlegs de l'altre i ens interessa el que fa, intercanviem i ens recomanem lectures, ens obliguem així a sortir de les nostres zones de confort, d'una rutina editorial”, responen Planas i Broggi per justificar l'aventura, que en realitat té la seva gènesi el 2018, quan tots dos segells van decidir compartir estratègia de comunicació i promoció quan van publicar simultàniament dos títols de Stephen King: Torn de nit (Mals Herbes) i Escriure (L’Altra Editorial).

Els responsables de tots dos segells separen la iniciativa de qualsevol intent de fusió de les dues empreses. “Tenim identitats molt diferents, cada editorial ha creat el seu propi públic; seria un gran error fusionar-se”, opina Broggi, que va crear L’Altra Editorial el gener del 2014, després de deixar Grup 62, on va treballar 10 anys, vivint la seva absorció pel Grup Planeta. “En un altre moment altres haurien apostat per una fusió, però això pertany a una cultura d'una altra època; hi ha una voluntat política en la nostra decisió en el sentit que preferim col·laborar en lloc de créixer, que és el que tocaria en una dinàmica purament capitalista”, exposa Mas, que amb Planas i Pau Clemente van crear Males Herbes el 2012.

L'aliança entre L’Altra Editorial i Males Herbes, que almenys a les xarxes socials ja ha generat cert efecte de vasos comunicants entre seguidors (“almenys, això sí; ja veurem si eixamplem la base de lectors”, matisa Broggi), no és una pràctica estranya en l'edició en castellà, com demostren amb certa assiduïtat segells com Periférica i Errata Naturae o Capitán Swing i Nórdica Libros. Sí que és pràcticament insòlita en l'edició en català, almenys en narrativa, en un sector molt poc avesat a les joint ventures, fusions o compres, en un marc polaritzat amb un gran grup editorial i una miríada de petits segells, amb una infraestructura professional molt escassa, i una minsa classe mitjana. En aquesta línia, un dels últims moviments el va protagonitzar a mitjans de gener Tigre de Paper, segell editorial de la cooperativa Cultura 21, quan va anunciar que adquiria bona part de les col·leccions insígnia de l'editorial universitària Bellaterra, en la qual no descartaven entrar definitivament el 2022.