La crueltat de Peeping Tom frega però no fereix

El públic que omplia a vessar el TNC va aplaudir i va ovacionar l'últim muntatge del reeixit grup belga Peeping Tom. Van estrenar Kind, una obra que busseja en la infància i que tanca la trilogia que es va iniciar amb Vader (pare) que es va convertir en el millor espectacle del Grec del  2014 i Moeder (mare) de 2016.

Kind no té la tendresa de Le Salon, la...

El públic que omplia a vessar el TNC va aplaudir i va ovacionar l'últim muntatge del reeixit grup belga Peeping Tom. Van estrenar Kind, una obra que busseja en la infància i que tanca la trilogia que es va iniciar amb Vader (pare) que es va convertir en el millor espectacle del Grec del  2014 i Moeder (mare) de 2016.

Kind no té la tendresa de Le Salon, la poètica i originalitat de 32, rue Vandenbraden, sens dubte la millor obra que aquest grup ha presentat a la nostra ciutat, la seducció i riquesa gestual de Louer, la força de Vader o l'esquinçador sentiment d'absència de Moeder. Totes elles peces més ballades que Kind, que aposta més per la teatralitat. Els retorçats cossos de Peeping Tom ja no dansen tant en la seva última peça. Una llàstima.

Tot i això, Kind és una obra suggestiva amb moments brillants que s'alternen amb seqüències en les quals es busca únicament l'efecte. La violència, la sordidesa i el sadisme arrenquen la riallada del públic. Són efectes superficials. No tenen la profunditat i riquesa de gest i idees d'altres obres anteriors. És un muntatge molt cinematogràfic, més proper a les pel·lícules de Tarantino que a les de Lars von Trier. Així el públic riu quan veu que un caçador no deixa de disparar a una pobra excursionista.

Peeping Tom situa la protagonista de la seva història, una nena en un cos de dona, magistralment interpretada per la mezzosoprano Eurudike de Beul, en un frondós bosc, en què pedres i arbres s'entronquen per expressar realitat i imaginació. L'enorme pedra suspesa que amenaça a aixafar les il·lusions infantils és d'una gran força. Els moments divertits abunden, com el joc amb el cérvol amb cames de dona, la maca actriu que juga amb el llaç com si estigués en unrodeo, una mena d'indi americà que, apostat en una gran pedra, salta amb una perxa, la dona que surt d'entre les pedres, l'enorme cuc, els grans ous, tot això fa somriure el públic, igual que temes més seriosos, com veure la mà amenaçadora d'un adult pujar per la cama de la nena fins al seu sexe, símbol de la pèrdua de la innocència o els amenaçadors pares clons que terroritzen la seva filla. A tot això cal sumar l'univers infantil que està en la ment d'aquesta adorable i perversa nena. Moltes idees, moltes imatges sorprenents però aviat els seguidors d'aquest grup s'oblidaran d'aquest muntatge davant dels anteriors.