Feminisme, catacumbes o ‘prime time’

Un any després del 8-M del 2018, el paisatge ha canviat més del que sembla a simple vista. Estem a punt d'anar a unes eleccions múltiples, després d'un Govern breu, majoritàriament femení, i amb el masclisme, que sempre ha estat aquí, decidit a donar a la plaça pública els seus últims espertenecs –i compte, que els últims acostumen a ser forts i no han de ser necessàriament breus–. Però avui, un any després, pràcticament tots els partits polítics senten l'obligació de presentar les seves credencials feministes. Amb encerts, errors, trampes o bones intencions, però el 8-M ha aconseguit canviar-...

Un any després del 8-M del 2018, el paisatge ha canviat més del que sembla a simple vista. Estem a punt d'anar a unes eleccions múltiples, després d'un Govern breu, majoritàriament femení, i amb el masclisme, que sempre ha estat aquí, decidit a donar a la plaça pública els seus últims espertenecs –i compte, que els últims acostumen a ser forts i no han de ser necessàriament breus–. Però avui, un any després, pràcticament tots els partits polítics senten l'obligació de presentar les seves credencials feministes. Amb encerts, errors, trampes o bones intencions, però el 8-M ha aconseguit canviar-los l'agenda.

Fa un any, el Fòrum Econòmic Mundial deia que al ritme actual de les polítiques d'igualtat trigaríem un segle a aconseguir l'objectiu. Cent anys semblen pocs si es veu en perspectiva històrica. El problema és que moltes dones han perdut la paciència, sobretot les joves, segons l'enquesta de 40dB publicada per aquest diari. Aquesta paciència, teixida al llarg dels segles per les seves àvies i rebesàvies, se'ls ha esgotat a un bon nombre de filles de les primeres generacions d'espanyoles que han votat, han treballat, s'han aparellat i desaparellat, han viatjat i han decidit sobre les seves vides. Volen igualtat i la volen ja. A veure com ho arreglem. Perquè al davant tenen la reacció contrareformista d'alguns homes —i algunes dones també— espantats davant de la possibilitat que canviï la seva posició al món o simplement d'haver de tornar a aprendre regles noves per viure. Fins i tot, molts que semblaven tenir-ho assumit s'alarmen ara davant de l'ímpetu, la insistència i la irreversibilitat que intueixen en el moviment feminista.

Quantes hem tornat a sentir fa ben poc això d'“Escolta, no us esteu passant? Una altra vegada? Provocareu l'efecte contrari…”. La mateixa cantarella que hem sentit tota la vida.

Fa un any, l'efecte sorpresa d'una mobilització que va créixer com un tsunami va suavitzar les discrepàncies en assumptes com la prostitució o els debats entre els qui prefereixen la puresa de sang feminista a les catacumbes a la intensitat de les discussions a camp obert entre dones amb diferents realitats i punts de vista. Però, malgrat tot, el 8-M del 2019 ja ha triomfat, perquè el mes que ve votarem i mai abans s'ha tingut tant en compte el 51,6% del cens electoral.