La consola Sega Mega Drive dels noranta guanya una vida extra

La trobada dedicada als videojocs antics Retrobarcelona celebra la sisena edició integrada per tercer any consecutiu a la Barcelona Games World. “Dins d'una fira retro, de novetats n'hi ha poques”, comenta fent broma el fundador de l'espai més nostàlgic de la BGW, Carles Garcia (Barcelona, 1976). Però algunes sí que n'hi ha. Aquest espai de la fira premia amb una vida extra la consola Mega Drive de Sega, que va triomfar a finals dels vuitanta i els noranta. Va arribar a superar en vendes la seva gran rival: la Super Nintendo...

La trobada dedicada als videojocs antics Retrobarcelona celebra la sisena edició integrada per tercer any consecutiu a la Barcelona Games World. “Dins d'una fira retro, de novetats n'hi ha poques”, comenta fent broma el fundador de l'espai més nostàlgic de la BGW, Carles Garcia (Barcelona, 1976). Però algunes sí que n'hi ha. Aquest espai de la fira premia amb una vida extra la consola Mega Drive de Sega, que va triomfar a finals dels vuitanta i els noranta. Va arribar a superar en vendes la seva gran rival: la Super Nintendo. La màquina homenatjada celebra els 30 anys del seu llançament i protagonitza un homenatge inèdit. Té una exposició que la fa reviure, també a alguns dels accessoris. A més, el que va ser CEO de Sega als Estats Units durant l'auge de la companyia del 1990 al 1996, Tom Kalinske (Iowa City, 1944), és el ponent protagonista de l'esdeveniment.

Retrobarcelona disposa aquesta edició de màquines de videojocs arcade com les que hi havia als salons recreatius, futbolins i, com a novetat, la possibilitat de jugar a les recreatives d'Air Hockey, populars als noranta, en què els jugadors es passen un disc que sura damunt de la superfície gràcies a un flux constant d'aire. Es tracta d'aparells que pesen molt i Garcia agraeix el canvi d'ubicació de la fira d'aquest any, ja que deixen d'estar en una primera planta i la instal·lació, a peu de carrer, és més àgil. A més del pes més lleuger de les consoles i ordinadors antics, la maquinària de Retrobarcelona amb la qual poden jugar els assistents té un catàleg d'unes 250 peces.

Mega Drive és el centre d'atenció de quatre dies de viatge al passat que culminarà diumenge amb la conferència de Kalinske, que participa per primera vegada en una fira a Europa. “No hem parlat amb Sega, no té res a veure amb el que va ser”, explica Garcia sobre una empresa que fa anys que es va retirar de la fabricació de consoles i que ara se centra en el programari. Kalinske va fer triomfar la Barbie i els Masters de l'Univers als setanta i vuitanta a Mattel, on va acabar sent director del 1985 al 1987. Quan va fitxar per Sega va crear el Sonic, la mascota de la marca i protagonista d'una gran saga de jocs. També del cartell d'aquest any de la BGW. Les agressives campanyes de màrqueting de Kalinske, com abaixar els preus i fer anuncis anti-Nintendo, van catapultar la Mega Drive. “M'encanta el retro, però també m'ho passo bé amb el que es fa ara”, comenta Garcia, que afegeix que alguns han quedat ancorats “en l'època dels ZX-Spectrum i MSX [principis dels vuitanta]”.

“El que es fa ara d'aquí a 15 anys serà retro”, afegeix. El president de Retrobarcelona apunta que molts dels jocs actuals, amb millors gràfics i guions, “beuen molt de mecàniques antigues i venen de sagues del retro”. Cita un exemple que “ha sabut evolucionar”: Super Mario Bros. De fet, el públic majoritari de Retrobarcelona té entre 25 i 50 anys. No obstant això, des que se celebra en el marc de la BGW, la mitjana d'edat ha baixat “i els nens de 15 i 16 anys saben jugar als jocs antics”, de manera que Garcia justifica que les coses tampoc han canviat tant.

Videojocs per aliments

Retrobarcelona s'alia un any més amb el Banc dels Aliments, en aquesta ocasió durant el mateix cap de setmana que l'ONG catalana convoca una gran recollida d'aliments als supermercats. A l'espai retro hi haurà un mercat amb donacions de particulars i empreses com Sony, Electronic Arts o Activision. Els articles no costaran euros, sinó quilos d'aliments per l'ONG. “Molta gent porta aliments sense voler res a canvi”, assenyala Garcia.