L’autora de ‘Com matar el teu marit’, acusada de matar al seu marit

Una pistola és sorollosa, bruta i requereix certa habilitat. Un ganivet exigeix contacte: és una cosa molt personal i t'omples de sang. Contractant un sicari t'arrisques que et delati o et faci xantatge. I qui en coneix un? Recórrer a un amant és una idea encara pitjor. Pel que fa al verí, costa un mes o dos matar algú, i la víctima estarà malalta tot aquest temps. Qui desitja estar amb un marit malalt? El 4 de novembre del 2011, l'escriptora de fulletons romàntics Nancy Crampton-Brophy repassava, en una entrada en un blog titulada Com pots matar el teu marit, les possibles armes disp...

Una pistola és sorollosa, bruta i requereix certa habilitat. Un ganivet exigeix contacte: és una cosa molt personal i t'omples de sang. Contractant un sicari t'arrisques que et delati o et faci xantatge. I qui en coneix un? Recórrer a un amant és una idea encara pitjor. Pel que fa al verí, costa un mes o dos matar algú, i la víctima estarà malalta tot aquest temps. Qui desitja estar amb un marit malalt? El 4 de novembre del 2011, l'escriptora de fulletons romàntics Nancy Crampton-Brophy repassava, en una entrada en un blog titulada Com pots matar el teu marit, les possibles armes disponibles per liquidar el marit. Set anys després, el 5 de setembre passat, la novel·lista de 68 anys era detinguda per la policia de Portland, Oregon, acusada d'assassinar el seu propi marit.

Els seus lectors coneixen la debilitat de Nancy Crampton-Brophy per la mort violenta dins del matrimoni. En la ficció, s'entén. En El policía equivocado, la protagonista passa “cada dia del seu matrimoni” fantasiant amb assassinar el seu mari. En El marido equivocado, una dona fuig de la seva parella fingint la seva pròpia mort.

El 2 de juny passat, a primera hora del matí, els alumnes de l’Institut Culinari d’Oregon van trobar el cuiner Daniel Brophy, de 63 anys, estès sobre un bassal de sang al terra d'una cuina, amb ferides de bala. La policia i el personal mèdic van tractar en va de salvar la vida del xef, molt estimat al centre, si s'ha de jutjar pels missatges in memoriam dels seus companys, que destaquen el seu coneixement enciclopèdic i el seu enfocament creatiu en l'ensenyament.

L'endemà, Nancy Crampton-Brophy comunicava el trist fet a les seves 1.491 amistats digitals. “Als meus amics de Facebook i família, tinc una notícia trista per explicar-vos”, va escriure. “El meu marit i millor amic, el xef Dan Brophy, va ser assassinat ahir al matí. Per a aquells de vosaltres que esteu més a prop meu i que sentiu que això mereix una trucada telefònica, teniu raó, però estic esforçant-me per trobar un sentit a tot ara mateix. Hi ha una vetlla amb espelmes a l’Institut Culinari d’Oregon, demà dilluns a les set del vespre. Tot i que agraeixo totes les vostres afectuoses respostes, estic sobrepassada. Per favor, estalvieu-vos les trucades telefòniques durant uns dies fins que jo comenci a funcionar”.

Aquell dilluns a la tarda Nancy Crampton-Brophy va anar a la vetlla en memòria del seu marit, acompanyada per centenars de persones, a les portes de l'escola de cuina en què el difunt havia impartit classes des que s’havia fundat, el 2006.

L'assassinat del xef resultava tan inexplicable per a la policia com per a les persones que l’envoltaven. Era un home entranyable, segons van recordar els seus col·legues en la premsa local, amb un gran cor tot just dissimulat rere les seves innocents excentricitats. Prohibia xiular a la cuina, i obligava els alumnes que oblidaven el seu barret de xef a cuinar amb una peça de la seva extravagant col·lecció de barrets (mexicans, vikings…). Cada any, era tradició que un alumne es posés una disfressa de vaca perquè la resta li col·loqués amb velcro els diferents talls de carn. La disfressa havia estat cosida a mà per la dona del professor.

El xef compartia amb la seva parella novel·lista una certa tirada per l'humor negre, si s'ha de jutjar per l’estil d'alguns dels aforismes que creava i repetia, famosos entre els alumnes, que els van batejar com brophyismes. “Tots els bolets es poden menjar, almenys una vegada”, deia un. “Pots curar fàcilment un pollastre malalt utilitzant una pala”, deia un altre.

Ella feia servir aquest mateix humor negre, tan apreciat pels seus lectors, per parlar sobre el seu propi matrimoni. En una entrevista el 2012, preguntada pels motius pels quals l’atreia com a novel·lista el suspens romàntic, va respondre: “L'assassinat, el caos, la sang semblen brollar naturalment de mi, cosa que significa que el meu marit ha après a dormir amb un ull obert”.

La veritat és que, malgrat tot, almenys en aparença, els Brophy formaven una parella ben avinguda després de 27 anys de matrimoni. “Tenim els nostres moments bons i els moments dolents”, va escriure al seu web la novel·lista, “però n’hi ha més de bons que de dolents”.

Finalment, basant-se en la investigació duta a terme durant els tres mesos d'estiu, la policia ha arribat a la conclusió que l'escriptora és sospitosa de la mort del marit. El dijous passat va ingressar a la presó sense fiança. La policia es va limitar a dir, en un comunicat, que “els detectius creuen que Nancy L. Crampton-Brophy és la sospitosa per l'assassinat de Daniel C. Brophy”. No van revelar res sobre el possible mòbil del presumpte crim. Tot i que és cert que la mateixa autora va oferir cinc possibles motius en el seu text Com pots assassinar el teu marit: 1) el financer; 2) és un “bastard mentider i trampós”; 3) t'has enamorat d'una altra persona; 4) és un abusador; i 5) matar és la teva professió.

“Trobo més fàcil desitjar la mort a la gent que matar-la realment”, advertia Crampton-Brophy en el mateix text. “Però el que sé sobre l'assassinat és que cadascun de nosaltres el té dins de seu, quan l’empenyen massa lluny”.