Santos Torroella, defensor, amic i referent de Dalí

Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914- Barcelona 2002) va ser un crític d'art, editor, poeta, docent, promotor i traductor que va ajudar a renovar el panorama artístic català i espanyol després de la Guerra Civil. Va acabar sent una autoritat en l'univers artístic i, malgrat el temps que ha transcorregut des de la seva defunció, el segueixen citant en referència a artistes com Joan Miró, Pablo Picasso i, sobretot, Salvador Dalí, de qui va ser un gran amic, defensor i referència absoluta amb les seves múltiples obres, com La mel és més dolça que la sang, que va publicar el 1984. Entre...

Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914- Barcelona 2002) va ser un crític d'art, editor, poeta, docent, promotor i traductor que va ajudar a renovar el panorama artístic català i espanyol després de la Guerra Civil. Va acabar sent una autoritat en l'univers artístic i, malgrat el temps que ha transcorregut des de la seva defunció, el segueixen citant en referència a artistes com Joan Miró, Pablo Picasso i, sobretot, Salvador Dalí, de qui va ser un gran amic, defensor i referència absoluta amb les seves múltiples obres, com La mel és més dolça que la sang, que va publicar el 1984. Entre les seves moltes troballes, la de destacar la importància de la relació entre Dalí i el poeta Federico García Lorca, més enllà de l'anècdota, com estava considerat fins llavors, deixant constància de l'empremta que aquesta amistat va deixar en les seves respectives obres.

El fons d'art del crític i la seva dona, Maite Bermejo, que va ser adquirit el 2014 per l'Ajuntament de Girona per 3,9 milions després que l'alcalde de llavors, Carles Puigdemont, utilitzés el seu vot de qualitat per desempatar el resultat dividit de la resta de regidors, inclou un total de 1.245 obres. D'aquestes, gairebé 400 formen part d'un grup destacat d'obres signades per autors com Ángeles Santos (19), Joan Miró (10), Guinovart (10), Salvador Dalí (9), Barradas (8), Artigas (8), Nonells (5), Picasso (5) i Picabia (3), a més d'uns altres de Llorenç Artigas, Vilella, Benjamín Palencia i Maruja Mallo, explica Carme Clusellas, directora del Museu d'Art de Girona. Les altres 800 són considerades d'un segon nivell.

Del total de peces, gairebé la meitat són dibuixos, el 21%, pintures; el 15%, aquarel·les, i el 10%, aiguades, afegeix Clusellas, mentre assegura que el fons “està repartit entre dipòsits municipals i en els fons del museu, com passa amb la resta de les nostres col·leccions”, apunta Clusellas. Davant de les crítiques que el fons no és accessible o visitable, explica que serà un element fonamental del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Girona, “del qual està a punt de sortir la licitació de les obres després que es donés a conèixer el projecte guanyador per dur a terme la reforma de la Casa Pastors”, en referència al palauet renaixentista del segle XVII que durant 105 anys va ser seu de l'Audiència Provincial i que es transformarà en centre cultural.

Amb la compra el 2014 del llegat artístic, els descendents de Maite Bermejo van donar a l'Ajuntament de Girona l'arxiu i la biblioteca, prop de 30.000 documents, entre els quals hi ha els prop de 1.000 relatius a la galeria barcelonina Dalmau, que va impulsar les avantguardes artístiques a Barcelona i que des del juliol del 2017 són accessibles des d'internet. “La documentació és tan important com les obres que es van comprar, perquè permeten entendre el paper del crític en la difusió i projecció de fenòmens i moviments com va ser el surrealisme”, explica la directora. Entre els temes que aborda la documentació hi ha, a més dels relatius a la relació de Santos Torroella amb els diferents artistes, els que fan referència a la IX Triennal de Milà, de l'editorial Cobalto, de l'Escola Altamira i de les trobades de poetes catalans i espanyols, entre d'altres. “La col·lecció de Santos Torroella té més valor per tot aquest fons documental que l'acompanya”, assenyala Clusellas.