Arxivada la causa contra un empresari afí a CDC per manipular concursos públics a Lloret

Un jutge de Blanes (la Selva) ha arxivat, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, la causa que mantenia oberta contra l'empresari Gustavo Buesa per haver manipulat, presumptament, concursos públics de recollida d'escombraries a Lloret de Mar. Buesa va ser detingut en l'operació el juliol del 2016. Es dona la circumstància que, uns mesos després, va prestar declaració com a testimoni en el cas 3%. L'empresari va explicar llavo...

Un jutge de Blanes (la Selva) ha arxivat, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, la causa que mantenia oberta contra l'empresari Gustavo Buesa per haver manipulat, presumptament, concursos públics de recollida d'escombraries a Lloret de Mar. Buesa va ser detingut en l'operació el juliol del 2016. Es dona la circumstància que, uns mesos després, va prestar declaració com a testimoni en el cas 3%. L'empresari va explicar llavors, també davant de la Fiscalia Anticorrupció, que alts càrrecs de Convergència estaven involucrats en el cobrament de comissions il·legals a canvi d'obra pública.

En la interlocutòria, a la qual ha accedit EL PAÍS, el jutge recull part dels arguments de la defensa de Buesa, que exerceix el penalista Carles Monguilod, i de la Fiscalia Anticorrupció. La querella inicial del ministeri públic acusava Buesa d'haver exercit la seva influència per aconseguir contractes públics per a la seva empresa, GBI Serveis, i fins i tot d'influir "en el nomenament de certs càrrecs", recorda el jutge. Aquestes acusacions es basaven en l'afirmació de dos testimonis. No obstant això, els indicis s'han "afeblit" pels "escassos fruits obtinguts per les diligències practicades" durant la investigació, explica.

L'abril del 2011, el ple de l'Ajuntament de Lloret (governat llavors per l'exalcalde Xavier Crespo, de Convergència) va aprovar la concessió del servei d'escombraries al grup GBI. Quan faltava un mes per a les eleccions, l'equip de govern va tramitar d'urgència una ampliació de la pròrroga del contracte per deu anys, cosa que va suposar uns beneficis de 80 milions per a GBI, segons els càlculs inicials dels investigadors. Els informes presentats per la defensa i, també, per la mateixa Fiscalia, acrediten ara, en canvi, que aquests contractes "s'ajusten a les previsions legals aplicables". El jutge conclou que existeixen "irregularitats" administratives, però no penals.

Aquests informes, a més de "les divergències entre les declaracions policials i judicials dels testimonis", fan que els indicis siguin "pobres" i impedeixen, en opinió del jutge, seguir endavant amb la causa. L'arxivament judicial afecta tant Buesa com la resta de persones que estaven sent investigades en la causa.

En una entrevista a EL PAÍS poc després de la seva detenció, Buesa va admetre que va finançar l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) amb més de mig milió d'euros, però que ho va fer per "involucració ideològica i emocional". Més tard, en el marc del cas 3% –una macrocausa, ara en mans de l'Audiència Nacional, que investiga el pagament de comissions per adjudicacions públiques–, Buesa va declarar com a testimoni i va afirmar que havia mantingut reunions amb Germà Gordó –que va ser mà dreta d'Artur Mas– per gestionar el pagament de comissions.