Llarena vol preguntar al Tribunal Europeu si Alemanya s’ha extralimitat descartant la rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena estudia preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, si Alemanya ha aplicat bé l'ordre europea de detenció. Fonts de l'alt tribunal han confirmat que l'instructor de la causa contra els líders del procés està considerant la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial davant del TJUE sobre la decisió marc relativa a l'euroordre i als procediments de lliurament entre els Estats membres. Si Llarena finalment fa aquest...

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena estudia preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, si Alemanya ha aplicat bé l'ordre europea de detenció. Fonts de l'alt tribunal han confirmat que l'instructor de la causa contra els líders del procés està considerant la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial davant del TJUE sobre la decisió marc relativa a l'euroordre i als procediments de lliurament entre els Estats membres. Si Llarena finalment fa aquest pas, se suspendrà el procediment d'euroordre de Puigdemont mentre el tribunal de Luxemburg resol la qüestió.

Des que va conèixer la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein de descartar el lliurament de l'expresident de la Generalitat per rebel·lió, dijous al vespre, el jutge i la Fiscalia estan buscant opcions per salvar aquest delicte, que vertebra tota la causa oberta a l'alt tribunal contra els líders del procés, però totes les fonts consultades admeten que el marge és escàs. Si Alemanya no lliura Puigdemont per rebel·lió a Espanya no se'l pot jutjar per aquest delicte. La possibilitat d'acudir al Tribunal de Luxemburg és ara com ara l'única porta que ha vist l'alt tribunal.

En aquesta qüestió prejudicial, el jutge pot plantejar una o diverses preguntes tant sobre si Alemanya està aplicant correctament el procediment de l'euroordre com dubtes que tingui el mateix instructor per actuar a partir d'ara després de conèixer la decisió d'Alemanya. Des que es va saber que el tribunal de Schleswig-Holstein descartava el lliurament pel delicte de rebel·lió, des d'alguns àmbits jurídics, també des de l'alt tribunal, s'han plantejat dubtes sobre si Alemanya s'ha excedit en el paper que li corresponia per decidir el lliurament i ha entrat en el fons d'assumpte (si va haver-hi o no violència i de quin abast). El recurs d'acudir a Luxemburg permetria que el tribunal europeu s'hi pronunciés i, en cas que considerés que Alemanya s'ha extralimitat, es pogués replantejar la situació.

En qualsevol cas, la mesura que s'està plantejant Llarena permetria a l'instructor guanyar temps després de la decisió que va prendre ahir el tribunal de Schleswig-Holstein de descartar el lliurament de l'expresident català pel delicte de rebel·lió. Si el jutge opta finalment per acudir a Luxemburg, el tràmit de l'euroordre de Puigdemont quedaria paralitzat fins que la qüestió prejudicial es resolgui.

Aquesta qüestió també pot afectar les ordres de detenció i lliurament de la resta de processats que són fora d'Espanya perquè la justícia de Bèlgica (on són Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig), Suïssa (Marta Rovira i Anna Gabriel) i el Regne Unit (Clara Ponsatí) podria optar per esperar la decisió de Luxemburg, ja que la seva resposta també els afecta. En aquest cas, l'opció més factible és que es jutgi primer els processats que són a Espanya i, més endavant, els set fugits.

En una nota presentada aquest divendres, la Fiscalia General de l'Estat ja apunta a la possibilitat que la justícia alemanya s'hagi extralimitat i planteja també la possibilitat d'acudir al Tribunal Europeu. El ministeri públic recorda que la normativa europea recorda que la tramitació de l'ordre europea de detenció s'ha de limitar a valorar que els fets siguin constitutius d'un delicte a l'Estat que executa el lliurament (en aquest cas Alemanya) "amb independència dels elements constitutius o la seva qualificació".