TMB compra 12 metros perquè el temps d’espera sigui de menys de tres minuts
El suburbà inverteix 92 milions d'euros per afrontar un augment de demanda del 20%
El metro de Barcelona acumula augments de passatgers del voltant del 3% en els últims anys. I les previsions apunten a un 20% acumulat el 2020. Entre altres qüestions, perquè l'actual govern de la ciutat està decidit a posar-ho cada vegada més difícil al cotxe. Per això, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va anunciar aquest dilluns la compra de 12 nous metros. Permetran afrontar la futura demanda i reduir els temps d'espera en hora punta a menys de tres min...
El metro de Barcelona acumula augments de passatgers del voltant del 3% en els últims anys. I les previsions apunten a un 20% acumulat el 2020. Entre altres qüestions, perquè l'actual govern de la ciutat està decidit a posar-ho cada vegada més difícil al cotxe. Per això, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va anunciar aquest dilluns la compra de 12 nous metros. Permetran afrontar la futura demanda i reduir els temps d'espera en hora punta a menys de tres minuts en les línies més saturades, la 1 i la 5.
Qualsevol que sigui usuari en hora punta d'aquestes dues línies, la vermella i la blava, sap que al matí hi ha moments i estacions concretes on es viatja com una sardina en una llauna. I TMB busca resoldre-ho millorant l'operativa i amb el que els ferroviaris anomenen “posar tot el ferro en marxa”.
La L9, a l'espera un d'un crèdit del BEI
Més enllà de les inversions en l'actual xarxa de metro, acabar el tram central de la L9 és clau per descongestionar i captar passatgers. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, va explicar aquest dilluns que reprendre les obres depèn d'un préstec de 750 milions d'euros sol·licitat al Banc Europeu d'Inversions (BEI). Quan hi hagi govern i pressupost l'executiu ha de presentar un pla de pagaments.
El director del Metro, Marc Grau, admetia l'actual “estrès del sistema”. Hi ha trens que en els trams centrals d'aquestes línies circulen a un 110% i fins al 130% de la seva capacitat. Si l'ideal són quatre persones per metre quadrat, s'arriba a les 4,5 i cinc. “Hem de ser capaços de portar més passatge i reduir el temps d'espera per sota dels tres minuts”, va resumir. Ara, els intervals són de fins a quatre minuts.
92 milions
Amb excepció de la línia 9, TMB no ha comprat metros des del 2005, va recordar la presidenta de l'empresa de transport i regidora de Mobilitat de l'Ajuntament, Mercedes Vidal. Els nous 12 metros costaran 92 milions, que pagaran la Generalitat, l'Ajuntament i l'AMB amb les seves aportacions a l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM). Els fabricaran les companyies CAF i Alstom i la comanda començarà a arribar a partir del segon semestre del 2019.
La idea és, a partir de llavors, “posar tot el material a rodar” a la franja d'entre les 7.30 i les 9.30 hores, en paraules del director d'Operacions de TMB, Jordi Mitjà. Des de l'any passat, a la L1 i la L5, circulen 127 trens i que augmentaran fins a 144 de manera simultània. Amb aquesta quantitat de metros, els intervals de pas en hora punta del matí baixaran dels tres minuts a les línies 1, 3 i 5; i dels 3,5 minuts a les línies 2 i 4.
En el cas de les hores punta de la tarda, de les 17 a les 20 hores, les freqüències s'adaptaran a cada línia, que té les seves especificitats. Com les tenen determinades línies en determinades hores (la tornada a casa dels universitaris amb la L3) o dates: coincidint amb el congrés de mòbils, Sant Jordi o l'hora en la qual els turistes tornen de la platja a l'estiu.
Menys cotxes el 2020
Vidal va recordar els creixements d'usuaris del transport públic “estan per sobre dels del vehicle privat” i va recordar l'aposta de l'actual executiu perquè els usuaris del cotxe “disminueixin”. En aquest sentit, 2020 és una data clau, perquè entrarà en vigor, “governi qui governi” la zona de baixes emissions: dins del perímetre de les Rondes es limitarà la circulació dels vehicles més contaminants.
Una altra qüestió, a més del ferro, seran mesures per millorar l'operativa, va explicar Mitjà. Per exemple, millorar els temps d'acceleració i frenada dels combois entre parades. El temps de gir dels trens al final de línia. O, pensant a mitjà termini, que no tots els metres parin en totes les estacions. Com passa a Nova York o Londres amb el sistema conegut com a skip stations, on no paren els trens en les hores de menys demanda de passatge.
La directora de Recursos Humans de TMB, Mireia Clua, va explicar que a més del material rodant, “caldrà incrementar el personal, a l'àrea de manteniment dels trens i en operacions”. “Hi haurà un increment de plantilla important”, va dir sense quantificar-lo.