La Fiscalia demana a la jutgessa Lamela que imputi per sedició el cap polític dels Mossos

El ministeri públic considera que Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig van tenir un paper “decisiu” en el procés

Pere Soler, en primer pla, seguit de Trapero, en una imatge d'arxiu.Carles Ribas

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat aquest dimecres a la jutgessa Carmen Lamela que citi a declarar com a investigats l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, i l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior, César Puig, pel seu paper “decisiu” en posar el cos policial autonòmic al servei del procés que va desembocar en ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat aquest dimecres a la jutgessa Carmen Lamela que citi a declarar com a investigats l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, i l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior, César Puig, pel seu paper “decisiu” en posar el cos policial autonòmic al servei del procés que va desembocar en el referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre i a la declaració d'independència de Catalunya. El ministeri públic ha demanat a la magistrada que declari “complexa” la causa per sedició oberta el setembre passat i en la qual es troba ja imputat l'ex cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. D'aquesta manera, la investigació es podrà perllongar fins a 18 mesos davant del termini ordinari de mig any que expira el mes que ve.

En un escrit remès a la jutgessa Lamela, el fiscal Miguel Ángel Carballo sosté que la col·laboració de Soler, cap polític dels Mossos, i Trapero, màxim comandament operatiu, en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre “va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en acció a favor de la seva consumació”. El fiscal recorda que la “inacció” del cos policial aquesta jornada “va ser element clau per a l'assoliment de les finalitats del procés independentista”.

El representant del ministeri públic cita com a actes de “col·laboració real i efectiva” dels Mossos amb el procés van ser, entre uns altres, “l'obstrucció a l'actuació dels membres del Cos Nacional de Policia” que van actuar per complir l'ordre judicial d'impedir el referèndum il·legal, així com “la connivència amb els responsables de les taules electorals per a la constitució de les mateixes i la recollida de les urnes”.

“Aquests fets només podien ser conseqüència d'una actuació policial coordinada i subjecta a prèvies instruccions dels caps dels Mossos d'Esquadra i per tant dels responsables de la Conselleria d'Interior de la Generalitat, en última instància responsable de la convocatòria del referèndum il·legal, com el director dels Mossos i el secretari d'Interior”, assenyala el fiscal.

El major Trapero declararà de nou aquest divendres com a imputat davant de la jutgessa Lamela, que dilluns li va atribuir un nou delicte de sedició per l'actuació passiva dels Mossos l'1 d'octubre. Trapero ja va ser interrogat per aquest delicte en relació amb la inacció del cos en els altercats del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va llançar l'Operació Anubis contra els preparatius de la consulta, prohibida pel Tribunal Constitucional.

Segons la fiscalia, les figures de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –líders de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium– “s'encardinaban en el disseny estratègic cap a la independència mentre que el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, ho faria en l'execució d'aquest pla, amb la participació de Josep Lluís Trapero com a expert professional”. Tots dos, assenyala l'escrit, “es van veure en l'obligació de transmetre la sensació que, efectivament, acatarien aquella ordre [judicial d'impedir el referèndum] quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho”.

Sobre la firma

Más información

Arxivat A