La justícia, la política i els seus temps
Un cop fet el judici, no és defensable que es congeli la publicació de la sentència per motius extraprocessals
D'un temps ençà, les cròniques judicials estan íntimament relacionades amb el debat polític. El reguitzell de processos penals per corrupció a la gestió pública —vinculada, en molts casos, al finançament irregular de partits— ha suposat el descrèdit d'algunes formacions tradicionals i de bona part dels seus líders.
La confusió entre política i procés criminal ha arribat a la seva màxima expressió amb els procediments penals oberts arran de la jornada participativa del 9-N del 2014 i, sobretot, del referèndum de l'1-O, que ha provocat l'ingrés a la presó de part dels membres del Govern c...
D'un temps ençà, les cròniques judicials estan íntimament relacionades amb el debat polític. El reguitzell de processos penals per corrupció a la gestió pública —vinculada, en molts casos, al finançament irregular de partits— ha suposat el descrèdit d'algunes formacions tradicionals i de bona part dels seus líders.
La confusió entre política i procés criminal ha arribat a la seva màxima expressió amb els procediments penals oberts arran de la jornada participativa del 9-N del 2014 i, sobretot, del referèndum de l'1-O, que ha provocat l'ingrés a la presó de part dels membres del Govern català. Tot això ha encès el debat sobre l'acomodació dels temps judicials al dels processos electorals. En reiterades ocasions, una decisió judicial amb repercussions mediàtiques i polítiques no s'ha notificat fins després que es fessin unes eleccions. Aquesta pràctica habitual es recollia al món jurídic com un exemple de mesura i de la voluntat del jutge de no interferir en l'opinió pública. De no barrejar procés i política.
Ara bé, ¿és això el que s'ha de fer? ¿El magistrat instructor ha d'actuar sota l'únic criteri de la investigació i adoptar les seves decisions en el temps, la forma i el contingut al marge de les seves possibles conseqüències polítiques? I si no ho fa, ¿la conseqüència és l'ocultació d'informació que el ciutadà té dret a conèixer?
Al meu parer, cal distingir dos moments processals; en la fase d'instrucció, l'atribució de la condició d'investigat ni tan sols necessita de l'existència d'indicis, sinó tan sols la imputació d'una conducta que, si fos provada, seria constitutiva de delicte. L'investigat pot deixar de ser-ho en funció del resultat de la instrucció, per la qual cosa donar publicitat a determinades actuacions en aquest moment pot generar perjudicis impossibles de reparar. Per això, el criteri en aquests casos hauria de ser el de la prudència i preservar la possible afectació de processos electorals.
Per contra, una vegada s'ha fet un judici públic, no em sembla defensable que es congeli la publicació de la sentència per motius extraprocessals. El ciutadà té dret a formar la seva opinió política amb el coneixement de tots els fets que afecten una formació i els seus candidats.
En relació amb les mesures personals —i especialment, la presó provisional—, sempre he defensat que només cal adoptar-les en casos extrems i quan s'acrediti la concurrència de les circumstàncies taxades que expressa la Llei d'Enjudiciament Criminal: risc de fugida, reiteració delictiva o posada en perill de la investigació. Fora d'aquests casos és absolutament improcedent privar de llibertat una persona que encara no ha estat jutjada, ni molt menys condemnada. El calendari electoral hauria d'afectar únicament en un sentit: que en la ponderació dels interessos i drets enfrontats es tingui en compte la possible afectació al dret fonamental de la persona a participar en assumptes públics.
Rafael Entrena és advocat penalista.