La Generalitat manté inalterable el full de ruta cap al referèndum

La gestió de la crisi dels atemptats reforça la confiança del Govern català

Pedro Sánchez i Carles Puigdemont en una foto d'arxiu a Barcelona.ALBERT GARCIA

Carles Puigdemont ha estat en els últims dies summament caut per evitar que l'acusessin de barrejar el procés independentista amb els atemptats de Barcelona i Cambrils. Ha evitat aquesta qüestió i ha respost amb poques paraules i amb evasives. Però el Govern no té cap intenció de modificar els seus plans, sinó que manté la idea de convocar el referèndum i que es faci l'1 d'octubre, segons asseguren fonts de ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Carles Puigdemont ha estat en els últims dies summament caut per evitar que l'acusessin de barrejar el procés independentista amb els atemptats de Barcelona i Cambrils. Ha evitat aquesta qüestió i ha respost amb poques paraules i amb evasives. Però el Govern no té cap intenció de modificar els seus plans, sinó que manté la idea de convocar el referèndum i que es faci l'1 d'octubre, segons asseguren fonts de Junts pel Sí a EL PAÍS i segons van deixar clar representants de l'independentisme als seus interlocutors en el tradicional sopar que el cineasta Pere Portabella ofereix cada any a la seva masia de l'Empordà, que es va fer dilluns.

Hi ha la sensació que s'ha gestionat bé la crisi terrorista, amb uns Mossos d'Esquadra que surten reforçats per la seva actuació, i des de la CUP s'ha arribat a dir que la Generalitat ha actuat com si fos un "Estat, independentment de l'Estat espanyol". Avui no són pocs els diputats de Junts pel Sí que retuitegen un reportatge de The Wall Street Journal, que assenyala que la Generalitat "pot governar independentment de Madrid".

Fins i tot el vicepresident Junqueras afirmava ahir que valoren tant la democràcia que portaran la convocatòria del referèndum fins al final. "Ens agrada tant la democràcia que la volem exercir tota, hi seguirem apostant", va dir. En resum, s'aprofita la idea que el terror no pot afectar la "quotidianitat" i, aquesta, l'últim any i mig de política catalana, ha estat el procés independentista.

El Govern de Carles Puigdemont i el grup que li dona suport al Parlament, Junts pel Sí, estaven convençuts fa només dos mesos que el seu full de ruta es precipitaria durant la segona quinzena d'agost. Que malgrat la polèmica, la reforma del reglament del Parlament els habilitaria per iniciar la tramitació i aprovació de les lleis de ruptura. La suspensió del tràmit per lectura única per part del Tribunal Constitucional ho va impedir, però l'independentisme està convençut que el procés segueix inalterable.

Des de fa almenys dues setmanes el dia D ja s'ha fixat per al 6 de setembre, quan s'iniciï el primer ple del curs polític català. Aquell dia, afirmen fonts de Junts pel Sí, es pretén aprovar la llei del referèndum, que està registrada al Parlament, però de la qual no s'ha iniciat la tramitació per evitar que el Tribunal Constitucional la pugui anul·lar abans d'hora. Aquest tràmit s'aprovarà previsiblement minuts abans que s'iniciï el ple, perquè durant aquest s'aprofiti un article del reglament (81.3) i s'introdueixi la seva votació improvisadament en l'ordre del dia. Marcarà l'inici del xoc institucional més fort que les institucions catalanes mantenen amb les de l'Estat des de la recuperació de la democràcia.

Aquesta és la fórmula preferida de Junts pel Sí, tot i que la unitat en la coalició independentista acostuma sempre a deixar diferents opcions. La coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, ha afirmat que hi ha la possibilitat que el Govern assumeixi la responsabilitat i aprovi l'articulat amb un decret llei. Aquesta possibilitat, no obstant això, no seria ben vista per part dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, partidaris que aquesta iniciativa recaigui sobre el Parlament.

Sopar a l’Empordà

Dilluns a la nit, hores després que els Mossos abatessin Younes Abouyaaqoub, el presumpte autor de la matança de Barcelona, polítics i empresaris van sopar a la masia que té al Baix Empordà el cineasta i polític Pere Portabella. Entre els 60 o 70 convidats de la trobada, en què els atemptats van centrar la conversa, però també la política, hi havia el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el líder del PSC, Miquel Iceta; el president Carles Puigdemont; el líder de l'ERC, Oriol Junqueras; i Xavier Domènech, d'En Comú Podem. No hi havia ningú del PP o Ciutadans.

Abans del sopar un quartet de corda va tocar una peça de Bach. Després es va fer el silenci durant un minut en record per les víctimes dels atemptats. En les converses informals dels grups que es van anar formant, els independentistes van deixar clar que no canviaran el seu calendari malgrat els atacs de Barcelona i Cambrils. La seva intenció, segons van manifestar, és aprovar la llei del referèndum el proper dia 6 de setembre, abans de la Diada.

Puigdemont, que va arribar passades les deu de la nit després d'un dia intens de cerca i captura d'Abouyaaqoub, va escoltar com els socialistes repetien la seva aposta pel diàleg per frenar la ruptura unilateral i demanaven buscar una solució política. Sánchez va insistir en la idea de crear un espai de debat al Congrés sobre la qüestió catalana, malgrat el no de Rajoy, segons l'Ara.

Más información

Arxivat A