Rajoy i Catalunya

Rajoy va prometre en la seva investidura “disposició al diàleg” amb Catalunya i “buscar fórmules” per a un encaix “millor”. Ens el podem creure?

Es fa difícil. Ha fet el contrari durant gairebé cinc anys! Així que ens calen algunes pistes. La primera és la composició del Govern. Si hi haurà anticatalans recalcitrants de les branques persecutòries (les clavegueres subpolicials de Fernández Díaz, els improperis de Cospedal, la xenofòbia d'Albiol); si seran els més tecnificats (Moragas), o algun pes de debò, capaç de dialogar (perfil Piqué).

Tan o més clau. Seguirà Administracions P...

Rajoy va prometre en la seva investidura “disposició al diàleg” amb Catalunya i “buscar fórmules” per a un encaix “millor”. Ens el podem creure?

Es fa difícil. Ha fet el contrari durant gairebé cinc anys! Així que ens calen algunes pistes. La primera és la composició del Govern. Si hi haurà anticatalans recalcitrants de les branques persecutòries (les clavegueres subpolicials de Fernández Díaz, els improperis de Cospedal, la xenofòbia d'Albiol); si seran els més tecnificats (Moragas), o algun pes de debò, capaç de dialogar (perfil Piqué).

Tan o més clau. Seguirà Administracions Públiques encadenada a Hisenda? Si és així, és que Mariano segueix veient les autonomies com un subjecte advers només apte per ser sotmès a tortura pressupostària. Retorni Administracions Públiques a un ministeri.

Després, és urgent desbloquejar la llista de 23 peticions que li va presentar l'anterior president de la Generalitat, el juliol del 2014, reiterada i ampliada per l'actual, Carles Puigdemont: només una s'ha obert pas.

Després convé buscar idees noves. El seu ventall conceptual en aquest assumpte és escàs, esmús i erm. “La sobirania nacional és innegociable” és un argument simplista: la sobirania macro la negociem cada dia, la cedim a pams a Europa per codecidir i que no la devori el mercat. El desplegament de la sobirania micro el coprotagonitzen l'Administració central i les autonomies (què són, si no, les “competències compartides”?).

També “es negocien” els drets dels espanyols. A l'alça, es discuteixen i creen drets nous: de percepcions per dependència, contra el desnonament exprés... I és enganyosa “la igualtat de drets de tots”: canaris i baleàrics tenen prestacions úniques per insularitat (transport); gallecs, bascos i catalans, drets lingüístics addicionals als dels andalusos. Una qüestió diferent és l'equivalència necessària en el contingut essencial dels drets socials (sanitat, educació...).

On es poden trobar idees? Creant una Royal Commission independent, amb persones ponderades, respectables, pontífexs —constructors de ponts—: els Herrero de Miñón, Antón Costas, José Luis Bonet, Salvador Alemany, Antonio Basagoiti, els Añoveros, Muñoz Machado, López-Burniol..., i algun intel·lectual amic de l'enemic.

De seguida, es pot constituir una comissió parlamentària ad hoc, amb deures i un calendari clar. Abans del Nadal.