Dilma Rousseff, deposada definitivament pel Senat brasiler

El Senat brasiler condemna Dilma Rousseff per 61 vots a 20 a deixar des d’avui definitivament la presidència. Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), apartada provisionalment del càrrec des del maig, també té un mes de termini a partir d’avui per abandonar per sempre el Palau de l’Alvorada, la seva residència oficial durant sis anys, dos mandats i mig. El Brasil culmina així el canvi de govern més traumàtic i esquizofrènic de les últimes dècades. La votació va constituir l’últim i esperat capítol d’un llarg procés d’impeachment que va començar el 2 de desembre i que ha mantingut ...

El Senat brasiler condemna Dilma Rousseff per 61 vots a 20 a deixar des d’avui definitivament la presidència. Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), apartada provisionalment del càrrec des del maig, també té un mes de termini a partir d’avui per abandonar per sempre el Palau de l’Alvorada, la seva residència oficial durant sis anys, dos mandats i mig. El Brasil culmina així el canvi de govern més traumàtic i esquizofrènic de les últimes dècades. La votació va constituir l’últim i esperat capítol d’un llarg procés d’impeachment que va començar el 2 de desembre i que ha mantingut el país en suspens.

Rousseff va decidir aguantar fins al final i esgotar totes i cadascuna de les fases malgrat que les previsions aventuraven el seu fracàs gairebé des del principi. La seva resistència era més simbòlica que pràctica, encaminada a deixar clar que no acceptava ni acceptaria mai el veredicte i que se sentia jutjada no només injustament sinó antidemocràticament. “Estem a un pas de la concretització d’un veritable cop d’Estat”, va dir Rousseff dilluns, davant dels 81 senadors que la van jutjar. Michel Temer, el president interí (abans vicepresident i aliat de Rousseff, ara enemic seu declarat) assumirà la presidència completa avui mateix per marxar després a la cimera del G-20 a la Xina.

L’origen remot del procés cal buscar-lo en un informe de tres advocats que van denunciar la presidenta fa més de nou mesos per maquillar els comptes públics a força de fer trampes amb el pressupost mitjançant un mecanisme abstrús de préstecs públics. Els senadors brasilers s’han passat hores i dies i mesos discutint en un dia de la marmota perpetu sobre si el retard per part del Govern a reemborsar un pagament efectuat per un banc públic a un programa estatal es podia considerar delicte o no.

En els últims mesos han sorgit al país centenars d’especialistes en aquesta minúcia comptable, en una trinxera i en una altra. Per a la defensa, això ni és delicte ni és cap cosa estranya: tots els presidents anteriors ho han fet. Els acusadors han repetit que ningú està per sobre de la llei, ni tan sols el president de la República i ni tan sols per a aquesta qüestió. Un dels defensors més fervents de Rousseff, l’exministre d’Economia Nelson Barboza, va replicar dissabte: “Vostès han decidit que hi ha un crim i després han buscat el delicte”.

En el fons, l’impeachment sempre ha estat polític. A Rousseff se l’ha jutjat (i condemnat), entre altres coses, per la seva gestió. Per això, no hauria estat expulsada del càrrec si l’economia no s’hagués estimbat el 2105 i el 2016 més d’un 3% del PIB, si l’atur no hagués escalat fins a un 11% o si la inflació, un veritable fantasma en la societat brasilera, no hagués repuntat fins a un 7% després d’èpoques d’estar controlada. Dit d’una altra manera: si sota el seu segon mandat el Brasil no hagués embarrancat en la recessió més gran dels últims 80 anys.