L’Ajuntament de Màlaga habilita un parc caní sobre una antiga fossa de la Guerra Civil
L'Associació de la Memòria Històrica de la ciutat critica la mesura
Una zona de parc on els gossos poden anar sense corretja sobre els terrenys d'una antiga fossa comuna de la Guerra Civil ha generat una polèmica a Màlaga, un dels ajuntaments més compromesos amb la memòria històrica i l'actitud de respecte amb les víctimes del franquisme del qual s'ha vist entelada per aquesta decisió.
El conflicte s'ha generat en delimitar en el parc construït sobre l'antic cementiri de San Rafael una àrea per al lliure trànsit de gossos. La zona delimitada se situa sobre la fossa comuna número vuit, d'on es van recuperar ja un miler de cadàvers de represaliats pel fra...
Una zona de parc on els gossos poden anar sense corretja sobre els terrenys d'una antiga fossa comuna de la Guerra Civil ha generat una polèmica a Màlaga, un dels ajuntaments més compromesos amb la memòria històrica i l'actitud de respecte amb les víctimes del franquisme del qual s'ha vist entelada per aquesta decisió.
El conflicte s'ha generat en delimitar en el parc construït sobre l'antic cementiri de San Rafael una àrea per al lliure trànsit de gossos. La zona delimitada se situa sobre la fossa comuna número vuit, d'on es van recuperar ja un miler de cadàvers de represaliats pel franquisme. L'Associació de la Memòria Històrica de Màlaga critica que aquesta zona s'hagi destinat a gossos que fan les seves necessitats on van romandre les víctimes del franquisme.
L'Ajuntament defensa que el lliure trànsit de gossos no eximeix els seus amos de recollir els excrements i que de la zona, com d'altres, s'han recuperat ja 2.800 restes que descansen en un mausoleu construït per aquesta associació amb la participació del Govern municipal i la Junta.
El president de l'associació memorialista, José Sánchez, discrepa. "L'acord al qual havíem arribat amb l'Ajuntament de marcar i dignificar la fossa no es compleix. Allà no s'ha fet un parc caní (...), allà el que s'ha fet és un pipicà, un lloc on es poden portar els gossos perquè hi facin quatre salts i les necessitats", ha afirmat la Cadena SER. El Grup Socialista ha presentat una moció perquè es retiri aquest espai per a gossos i fins i tot ha demanat la dimissió dels responsables d'Urbanisme.
El cementiri de San Rafael de Málaga ha acollit la fossa comuna més gran d'Espanya. Ara, les restes de 2.880 persones de les 4.410 afusellades durant la Guerra Civil i la repressió franquista a Màlaga descansen ja en pau en un panteó gràcies a la tenacitat dels familiars i a la col·laboració entre les administracions, que en aquest projecte van esquivar la confrontació i van actuar sense discrepàncies. Les excavacions es van iniciar el 16 d'octubre del 2006.
Al cementiri no queden més restes per descobrir. La teoria dels investigadors és que els cossos que falten van ser traslladats a altres llocs, com el Valle de los Caídos. Però el nom de cada un d'ells està gravat en el monument de San Rafael.
El monument és una piràmide de vuit metres d'altura i ocupa una superfície de 140 metres quadrats. El disseny és obra dels tècnics de la gerència municipal d'Urbanisme. La inversió ha estat de 220.000 euros. L'Ajuntament va posar 80.000 euros, la Junta 40.000 i l'associació, a través d'una subvenció del Govern central, els 100.000 euros restants.