Iglesias demana per als seus socis catalans un Ministeri de la Plurinacionalitat

En Comú diu que "assumeix el repte" per "dur a terme un referèndum a Catalunya"

El portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech.Uly Martín

El disseny de Govern que ha proposat el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, juntament amb el PSOE i IU inclou que En Comú Podem, la candidatura amb la qual ha acudit a les eleccions amb els seus socis catalans, ocupi una cartera ministerial per abordar l'encaix de Catalunya a Espanya. Un "Ministeri de la Plurinacionalitat" del qual no ha explicat quines competències tindria amb exactitud. En Comú, que té 12 diputats dels 65 que integren el grup de Podem al Congrés, ha manifestat seguidament a través d'un comunicat que "assumeix el repte de construir un Govern de canvi per dur a terme u...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites
Más información

El disseny de Govern que ha proposat el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, juntament amb el PSOE i IU inclou que En Comú Podem, la candidatura amb la qual ha acudit a les eleccions amb els seus socis catalans, ocupi una cartera ministerial per abordar l'encaix de Catalunya a Espanya. Un "Ministeri de la Plurinacionalitat" del qual no ha explicat quines competències tindria amb exactitud. En Comú, que té 12 diputats dels 65 que integren el grup de Podem al Congrés, ha manifestat seguidament a través d'un comunicat que "assumeix el repte de construir un Govern de canvi per dur a terme un referèndum a Catalunya".

En la roda de premsa posterior a la seva audiència amb el Rei, Iglesias ha subratllat que la coalició amb la qual va concórrer a Catalunya va guanyar les eleccions en aquesta comunitat el desembre passat perquè els ciutadans van donar suport a la "proposta de diàleg" que En Comú Podem ha posat damunt de la taula, que inclou la fórmula d'un referèndum vinculant, i que és rebutjat pel PSOE fins i tot per començar una negociació d'investidura amb Podem, tal com va deixar constància per escrit la resolució del seu Comitè federal el passat 29 de desembre.

"No debatem amb línies vermelles, però tothom entendrà com han votat els catalans el 20 de desembre", ha subratllat Iglesias, en ser preguntat per la insistència del PSOE a rebutjar aquesta consulta a Catalunya. Per tant, considera "de sentit comú" que siguin els seus socis en aquesta comunitat els que ocupin un ministeri que assumeixi el plantejament de solucions a la realitat plurinacional del país. "No és una línia vermella, és el que marca el sentit comú", ha postil·lat.

Els seus socis catalans han deixat clar després que la seva aposta pel referèndum català és ferma i, asseguren, innegociable. "No renunciarem a res. No entendríem que en una nova alternativa Catalunya no pogués decidir", sosté el text del comunicat difós per En Comú. "La candidatura catalana es compromet a fer possible un Govern", afegeix, "que doni resposta a la majoria social de Catalunya partidària del dret a decidir amb la celebració d'un referèndum".

Iglesias ha suggerit que seria partidari que l'ocupés el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, molt proper a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, alguna cosa que En Comú dóna per fet en el seu comunicat. "Podem i les confluències del canvi proposen Xavier Domènech com a ministre de Plurinacionalitat", diu el text de la coalició. Domènech ha manifestat al Congrés que el "repte" és "la construcció d'una proposta que faci factible la plurinacionalitat d'Espanya" i que en aquest "marc", "es manté la proposta del referèndum".  El cap de llista d'En Comú i coportaveu de Podem ha saludat que també el PNV hagi inclòs el "dret a decidir" entre les seves condicions per a un hipotètic suport a la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, com a president del Govern. "Això ens alegra perquè ens sentim acompanyats en el que estem demanant", ha admès.

Casos a Sud-amèrica

L'ús del terme plurinacional en les administracions és comú en països de Sud-amèrica, però, més que per conflictes territorials i plans d'independència, per reivindicacions de pobles indígenes. Bolívia, per exemple, es diu oficialment Estat Plurinacional de Bolívia. Els seus ministeris tenen departaments relacionats amb aquesta diversitat, com l'Observatori Plurinacional de la Qualitat de l'Educació o el Sistema Plurinacional de Certificació de Competències. Tenen, a més, un Viceministeri d'Interculturalitat i un altre de Descolonització.

L'Equador, en canvi, reconeix oficialment l'existència de 13 nacionalitats indígenes amb presència a les tres regions del país, amb llengua i cultures pròpies, encara que cap reclama la seva separació del país. El primer article de la Constitució, aprovada el 2008 mitjançant referèndum, assenyala que l'Equador és un Estat intercultural i plurinacional, que s'organitza en forma de república i es governa de manera descentralitzada.

Els indígenes a l'Argentina també han exigit un Estat Plurinacional. La idea darrere d'aquest tipus de plantejaments és reconèixer l'autodeterminació als pobles i fer-los partícips de les decisions de l'Estat. Altres països, com el Perú, tenen departaments ministerials encarregats de tasques com aquesta: hi ha un Viceministeri d'Interculturalitat que forma part del Ministeri de Cultura.

A Xile, un exintendent va plantejar que la Constitució reculli que el país és un Estat Plurinacional; la proposta incloïa la devolució de terres al poble Mapuche.

Arxivat A