El Suprem confirma l’anul·lació de la llicència ambiental d’Iberpotash

Una altra sentència en contra de l'activitat d'Iberpotash a la comarca del Bages. El Tribunal Suprem ha decidit desestimar els recursos presentats per la societat propietat del grup israelià ICL i de la Generalitat a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2013 que anul·lava l'autorització ambiental aprovada el 2008 pel Govern català que la companyia minera utilitzava per seguir abocant deixalles de sal al Cogulló, una monumental muntanya de sal que ha anat creixent en paral·lel a l'extracció de pot...

Una altra sentència en contra de l'activitat d'Iberpotash a la comarca del Bages. El Tribunal Suprem ha decidit desestimar els recursos presentats per la societat propietat del grup israelià ICL i de la Generalitat a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2013 que anul·lava l'autorització ambiental aprovada el 2008 pel Govern català que la companyia minera utilitzava per seguir abocant deixalles de sal al Cogulló, una monumental muntanya de sal que ha anat creixent en paral·lel a l'extracció de potassa a la mina de Sallent.

La sentència conclou la "inexistència de llicència d'activitat i funcionament del runam o dipòsit salí" del Cogulló, que s'estén en 50 hectàrees amb més de 40 milions de tones. Més enllà de les proves pericials presentades per Iberpotash, el Tribunal Suprem considera que la documentació aportada per l'Ajuntament de Sallent per defensar la legalitat del runam "no deixa lloc a dubte sobre la inexistència de l'acta de comprovació ni d'acord de la posada en marxa" de l'abocador, que Iberpotash pretén reduir en les properes dècades per aprofitar els residus salins en sal vacuum, després de la construcció d'una planta a la zona.

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem assegura que "no s'ha presentat dada ni document del qual es pugui deduir l'existència de llicència d'activitat" i "quant a la de funcionament és palesa la seva inexistència", continua la dispositiva.

Després de considerar que l'autorització mediambiental no atenia al dret europeu, estatal i autonòmic, la dispositiva considera que l'Administració catalana tampoc va demanar un programa de restauració adequat ni una fiança d'acord al cost que tindria recuperar la zona ambientalment.

La sentència assegura que el fet que "una activitat il·legal perduri en el temps amb la tolerància de l'Administració" no és una raó per "permetre que es perpetuï", un fet que el Tribunal considera que és el que és preten tant per Iberpotash com per la Generalitat amb els seus recursos a la sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Iberpotash va presentar al Tribunal Suprem l'acord aprovat per la Generalitat amb el qual es modificaven les normes urbanístiques per complir la sentència del TSJC, amb què l'empresa minera assegurava que la seva activitat "s'ajusta actualment a l'ordenament urbanístic". La sentència considera "innecessària i intranscendent" la presentació d'aquest document.