Röszke mira cap a una altra banda

Els habitants de Röszke no volen parlar sobre el “problema” que hi ha menys mig quilòmetre de casa seva. Mentre els desplaçats d'almenys una desena de països –la majoria són refugiats sirians a la recerca d'asil– s'acumulen en una esplanada propera a les vies del tren, els veïns d'aquesta petita localitat, governada pel partit independent, no volen ni sentir a parlar del tema. “N'estem tips”, sosté un jove de 21 anys que treballa a la biblioteca local.

Martha Borbasré Márki, alcaldessa d'aquest munic...

Els habitants de Röszke no volen parlar sobre el “problema” que hi ha menys mig quilòmetre de casa seva. Mentre els desplaçats d'almenys una desena de països –la majoria són refugiats sirians a la recerca d'asil– s'acumulen en una esplanada propera a les vies del tren, els veïns d'aquesta petita localitat, governada pel partit independent, no volen ni sentir a parlar del tema. “N'estem tips”, sosté un jove de 21 anys que treballa a la biblioteca local.

Martha Borbasré Márki, alcaldessa d'aquest municipi de 3.000 habitants, tampoc en vol parlar. De fet, no tornarà a la feina fins dimecres que ve, explica una funcionària del consistori. “Val més que parli amb la policia”, insisteixen al petit ajuntament. Precisament l'autoritat policial, segons narra per telèfon Balázs, de 24 anys i veí de la localitat, ha prohibit acostar-se a donar un cop de mà als refugiats. “Tampoc volem”, insisteix el jove.

El jove bibliotecari sosté que “els immigrants ho deixen tot fet un fàstic”. Fa dos dies, un nodrit grup de refugiats que esperava a l'esplanada sota un sol de justícia a ser traslladats al centre de registre va arrencar a córrer pels carrers d'aquest poble desèrtic format per successions de xalets, i va causar un gran enrenou entre els vilatans. Des d'aquest incident, per Röszke no hi transita gairebé ningú. “Roben els nostres cultius, la nostra fruita”, es queixa el jove des de la seva bicicleta.

“Jo col·laboro no deixant passar immigrants”

Però lluny de desentendre's de manera absoluta dels seus visitants, molts residents ajuden la policia a acabar la tanca de concertines que el Govern hongarès, de l'ultraconservador Viktor Orbán, pretén enllestir en un parell de dies. “Jo col·laboro no deixant passar els immigrants”, gesticula un altre dels pocs veïns que opinen sobre el tema. La tanca tindrà una longitud de 175 quilòmetres i, a més, es construirà de manera addicional un segon filat de quatre metres.

La majoria de veïns segueixen amb les seves vides “de manera normal”, segons alguns transeünts, i donen l'esquena al drama migratori més gran que pateix el món des de la Segona Guerra Mundial. Segons l'ACNUR, són 50 milions els desplaçats pels conflictes i la pobresa a tot el planeta, quatre milions són sirians que fugen del règim de Baixar al-Assad i de les atrocitats de l'autodenominat Estat Islàmic (EI), que ha acaparat ja el nord del país i bona part del veí Iraq. Una família d'Alep (nord de Síria) caminava ahir a la nit per les vies del tren entre Sèrbia i Hongria. “[L'EI] està tallant el cap a nens de l'edat del meu fill”, lamentava el pare, que carregava tres motxilles i tres nens.

Quan cau la nit

En la cruïlla de camins entre les vies del tren i la frontera amb Sèrbia hi ha encara més tensió a la nit que a plena llum. Llavors, els milers de famílies que s'hi acosten han de decidir si travessar Hongria –i ser registrats i identificats– o esperar que la foscor els faciliti esquivar les autoritats i continuar el seu camí cap al nord, a Alemanya o Suècia.

Dijous, quan queia el sol, la policia va incrementar considerablement la seva presència als voltants del filat. El Govern, segons va anunciar divendres un portaveu, vol endurir la llei contra els immigrants i, fins i tot, si fos necessari, posar l'exèrcit. Una desena de camions militars transitaven les carreteres limítrofes i un helicòpter de la policia vigilava la línia fronterera. Milers d'agents, armats i equipats amb ulleres de visió nocturna, van ser desplegats per “interceptar immigrants”, segons un d'ells, que s'intenten “colar” sense passar pel registre.

A més, la policia ha recorregut a encendre petites fogueres puntuals al llarg de la tanca. “És per als mosquits i per il·luminar”, assenyalen un parell de policies que diuen que no estan autoritzats a parlar amb la premsa. Mitja hora després, les mantes i abrics dels que van travessar dies enrere i que van quedar enganxades a la tanca es consumien també entre les flames. Els murmuris i xiuxiuejos sota els arbustos del costat serbi de la tanca eren constants. Ningú està sol.

Presos com a mà d'obra

Cada matí un furgó de la presó més propera aparca al centre de registre d'immigrants i refugiats de Röszke. Escortats i acompanyats tota l'estona per policia armada, un grup d'uns 15 presos aixeca els centenars de tendes de campanya militars per allotjar els milers d'immigrants i refugiats. “Són ciutadans hongaresos”, intenta dissimular un dels policies.

Les autoritats magiars van començar ahir a “marcar” cada persona amb polseres verdes amb la data d'arribada al centre, la nacionalitat, i el seu número de registre. Res de noms propis o cognoms. A més, els controls s'intensifiquen i divendres un equip d'operaris va envoltar aquest campament improvisat de càmeres de vigilància i detector de moviments. Però els que estan tancats allà –no els està permès sortir tret que siguin traslladats amb tren fins als altres centres repartits per tot el país– continuen dient el que diuen sempre: “No hi ha aigua”.