Deu lliçons gregues

Si es canalitza, com cal desitjar, aquesta crisi grega ens haurà deixat almenys 10 lliçons de futur. Aquestes:

1. En la Europa de l'euro reforçat, tota gran qüestió de política econòmica interna d'un soci és de facto competència comuna. I política interior de tots.

2. En paral·lel a l'economia i a la política, hi ha una opinió pública europea en formació, polaritzada, amb vaivens i dents de serra. Va començar amb l'oposició a la guerra de Irak i ara es multiplica.

3. El discurs moralista empitjora la tensió. Per a uns el deute és “injust” (Syriza); per a uns altre...

Si es canalitza, com cal desitjar, aquesta crisi grega ens haurà deixat almenys 10 lliçons de futur. Aquestes:

1. En la Europa de l'euro reforçat, tota gran qüestió de política econòmica interna d'un soci és de facto competència comuna. I política interior de tots.

2. En paral·lel a l'economia i a la política, hi ha una opinió pública europea en formació, polaritzada, amb vaivens i dents de serra. Va començar amb l'oposició a la guerra de Irak i ara es multiplica.

3. El discurs moralista empitjora la tensió. Per a uns el deute és “injust” (Syriza); per a uns altres “el moral és pagar els deutes” (Donald Tusk). Más que el quin, importa el com: com fer que el deute sigui sostenible i no asfixiant. Política, nombres.

4. Mai la unió monetària va ser més política. Amb les del diumenge l'hauran abordat mitja dotzena llarga de sessions de “cim”: la cúpula política de la Unión, el Consejo Europeo.

5. El FMI viu una extrema polaritat zigzagueante. Avui va de keynesiano (herència de DSK), demà de neoliberal, com era costum. Resulta imprevisible.

6. Han irromput en la Unión els nous socis bàltics i altres “pecos” (països de la Europa central/oriental) amb perfil propi. En les institucions (Tusk, Dombrovskis) i els Gobiernos. Ja els interessa la UE tant com la OTAN.

7. Les polítiques de la Unión es canvien amb influència, pedagogia, tenacitat. La reorientació de l'austeritat cap a l'estímul a la demanda, la inversió i el creixement ha de més a la insistència socialdemòcrata (SPD, Hollande, Schulz) i socialcristiana (Juncker) que als cops de mà radicals d'un país sufriente, però que s'aïlla.

8. Espanya ha existit poc. Frases fetes, obvietats, consum intern croat, barat. Per què siestea el Congreso?

9. Els casandras, heralds de l'apocalipsi, reverdecen a la primera recaiguda, a veure si aquesta vegada hi ha sort i el desastre confirma els seus pronòstics abans fallits i la seva religió de quant-pitjor-millor, sempre que la gana afecti a uns altres: els Hans-Werner Sinn, els Paul Krugman, quin missatge d'ètica.

10. Els drames de Grecia s'arrosseguen dos segles. No s'evaporaran en un dia. Mentre es treballa, conllevancia.