La parla de la mòmia era molt gutural

No és habitual que una tarda barcelonina de divendres s'aturi a la vora del Nil. Però així va passar ahir a la Casa del Llibre de rambla de Catalunya, convertida en raval de Memfis per la passió cap a l'Antic Egipte. L'egiptòleg Josep Cervelló presentava el seu llibre sobre l'escriptura i la llengua del vell país dels faraons i tot semblava que es combinava per donar ambient: una calor digna de Kom Al-Khamasin (Saqqara Sud), on ha excavat l'autor, les palmeres de l'ajardinament del fons del local i fins i tot l'aparença del mateix Cervelló, amb aire del sacerdot Imhotep, en versió amable. Nomé...

No és habitual que una tarda barcelonina de divendres s'aturi a la vora del Nil. Però així va passar ahir a la Casa del Llibre de rambla de Catalunya, convertida en raval de Memfis per la passió cap a l'Antic Egipte. L'egiptòleg Josep Cervelló presentava el seu llibre sobre l'escriptura i la llengua del vell país dels faraons i tot semblava que es combinava per donar ambient: una calor digna de Kom Al-Khamasin (Saqqara Sud), on ha excavat l'autor, les palmeres de l'ajardinament del fons del local i fins i tot l'aparença del mateix Cervelló, amb aire del sacerdot Imhotep, en versió amable. Només hi faltaven un ibis i un cocodril. L'auditori es va omplir i vam ser uns quants els que vam haver de seguir l'acte dempeus, com si fóssim oferents de Karnak. Per fer-se idea de l'expectació n'hi ha prou dient que a la fila zero hi havia dues eminències com Jorge Wagensberg i Gregorio del Olmo. És curiós perquè a priori un no diria que un llibre que es titula Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto (col·lecció "El espejo y la lámpara" d'Edicions UAB) presenti tanta morbositat com, no sé, La maldición de la momia (Valdemar). En fi, la veritat és que la cosa va ser interessantíssima i fins i tot es va escalfar amb debat.

Cervelló ha il·luminat un assaig que sistematitza amb to d'alta divulgació no exempt de sorprenents rampells apassionats —com en parlar de Champollion i el seu particular Eureka!: “Je tiens l'affaire!”, pronunciat en descobrir la clau dels jeroglífics i abans de caure desmaiat d'emoció i esgotament cinc dies— , els coneixements actuals sobre el tema. “Això és una mica 'tot el que vostè sempre va voler saber sobre l'escriptura i llengua egípcies i no sabia on trobar'”, va resumir l'autor. El llibre desmunta “clixés” com el que essencialitza aquell famós títol La història comença a Sumer. “Les coses s'han revelat molt més complexes, l'escriptura a Egipte era tan antiga com en el Creixent Fèrtil, ara sabem que va haver-hi un procés paral·lel i que en realitat es pot parlar d'una poligènesi de l'escriptura, també a la Xina i Mesoamèrica”. Cervelló apunta també que l'escriptura alfabètica va aparèixer al Sinaí entre els semites que treballaven per als egipcis en l'explotació de les mines de turqueses i que es va crear a partir dels jeroglífics. Més tard la van adaptar els fenicis.

L'estudiós assenyala que les nostres lletres deriven dels jeroglífics egipcis

L'estudiós va subratllar que les nostres lletres deriven en última instància d'una selecció de jeroglífics egipcis. Aquestes afirmacions van provocar una discussió d'alta volada amb Wagensberg, l'orientalista Del Olmo i el catedràtic de grec Jordi Cors, quintacolumnista de l'hel·lenisme.

I com parlaven els antics egipcis?, com sonava la seva llengua?, quina veu tindria una mòmia si tornés a aixecar-se?, li vaig preguntar atropelladament a Cerevelló en acabar, mentre el reclamaven per signar llibres com si fos Ken Follet. “Les pel·lícules s'ho inventen en general encara que a Stargate van fer un esforç i van consultar els egiptòlegs. Tenia molts sons guturals, semblants a l'àrab”. Així va acabar l'acte, amb els savis discutint amistosament pel protosinaític i els romàntics imaginant-nos en l'aire de la tarda la vellutada veu de Nefertiti.