Espanya, un descontrol en el reciclatge de residus electrònics

Amb prou feines dura uns segons. L'escena gairebé passa desapercebuda per la seva rapidesa, però és un impressionant exemple de com contreure malalties greus en el treball diari. Asseguda en un maó, una dona de nacionalitat xinesa ensuma plàstics que acaba de cremar amb un encenedor per classificar-los. I en aquests instants de rutina mecànica, inhala substàncies tòxiques que els seus pulmons emmagatzemen amb un resultat que pot tenir conseqüències tràgiques.

Els plàstics de residus electrònics com els de la imatge inclouen piroretardants bromats, que poden afectar el desenvolupament i ...

Amb prou feines dura uns segons. L'escena gairebé passa desapercebuda per la seva rapidesa, però és un impressionant exemple de com contreure malalties greus en el treball diari. Asseguda en un maó, una dona de nacionalitat xinesa ensuma plàstics que acaba de cremar amb un encenedor per classificar-los. I en aquests instants de rutina mecànica, inhala substàncies tòxiques que els seus pulmons emmagatzemen amb un resultat que pot tenir conseqüències tràgiques.

Els plàstics de residus electrònics com els de la imatge inclouen piroretardants bromats, que poden afectar el desenvolupament i el creixement, a més d'altres danys renals, hepàtics i malformacions congènites. “Gairebé amb tota seguretat aquesta persona desenvoluparà una obstrucció al flux aeri que pot associar-se a una hiperreactivitat bronquial no específica, manifestant-se com a augment de la dispnea, sibilants o tos”, considera María Abad, especialista en pneumologia de la unitat de malalties respiratòries de l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, que matisa que els estudis sobre exposició a l'aire ambiental es limiten a animals, que han descrit alteracions endocrines i neurotoxicitat.

L'escena és la conseqüència més silenciosa del descontrol de residus electrònics a Espanya, a la cua d'Europa en el reciclatge reglat. Les xarxes que capten rentadores i frigorífics per després triturar-les, en ocasions els deriven a l'estranger, encara que l'exportació sembla menor que en altres països europeus perquè ja a Espanya es distribueix la mercaderia gairebé sense controls. Tot i això, els últims anys les Forces de Seguretat han intervingut contenidors plens de compressors de frigorífics o monitors de televisors des de Vigo, Barcelona o València amb destinació a països com el Pakistan,  Ghana o la Xina.

Al marge d'aquests viatges amb vaixell, la ferralla electrònica també viatja en furgonetes a través de l'estret de Gibraltar cap al Marroc. A la Costa del Sol operen bandes que recol·lecten aquests electrodomèstics des de les botigues, que descuiden el correcte reciclatge a canvi d'uns mínims diners. “Passen cada dos per tres perquè hi estan molt interessats. Vénen i s'ho emporten tot, inclosos els televisors amb pantalla trencada. Els cotxes van sempre carregats i paguen entre cinc i 10 euros per cada unitat. Ells diuen que se'ls enduen per arreglar-los i aprofitar-ne els materials”, explica Antonio Leiva, gerent d'una botiga a Benalmádena (Màlaga).

Des de Carboneras (Almeria), Marcos Rodríguez, és el propietari d'una altra botiga i apunta una altra raó fonamental per la qual el reciclatge de residus està lluny de la mitjana europea: el miler de punts nets és insuficient per als 8.200 municipis espanyols. "Deixem els electrodomèstics a les escombraries i se'ls emporten els ferrovellers. El punt net més proper és a 130 quilòmetres".

Cosima Dannoritzer, directora del documental La tragèdia electrònica ha investigat aquestes fugues de residus des dels sistemes europeus a països del Tercer Món durant tres anys: “A Espanya, hi ha tants residus electrònics que ja desapareixen dins del mateix país, que no hi ha gaire necessitat d'omplir un contenidor i exportar-lo al Tercer Món per desfer-se dels aparells d'una manera barata i il·legal”.

Un dels grans abocadors de ferralla electrònica mundial és a Agbogbloshie (Ghana), on s'amunteguen teclats d'ordinadors europeus amb la lletra ñ entre altres centenars de milers d'aparells electrònics. "És evident que els residus no estan arribant a les plantes d'Espanya que van invertir molts diners. I a Ghana, en lloc d'ajuda al desenvolupament, els enviem ferralla que converteix els abocadors en zones mortes gràcies als ordinadors usats espanyols", critica Julio Barea, responsable de campanyes de Greenpeace España.

Sobre el descontrol a Espanya de la ferralla, l'expert en reciclatge de la Universitat de Cadis, Enrique Montero, responsable de la càtedra Relec, censura: “L'Administració no s'ha posat seriosa a l'hora d'actuar. S'ha generat un estat de confusió. Els lladres no s'enverinen i no moren perquè la destrossa es fa a l'aire lliure, però trencar la televisió o el frigorífic és òbviament perjudicial per a la salut”.