Creix l'ocupació
El nombre elevat d'aturats i la precarietat laboral transmeten encara una confiança reduïda
La recuperació econòmica arriba a l'ocupació, almenys en el primer trimestre de l'any. Les dades favorables d'atur registrat i d'afiliats a la Seguretat Social al març han convertit el primer trimestre de 2015 en el millor fins i tot si es compara amb anys abans de l'inici de la crisi. Aquesta verificació no impedeix fer el que toca amb la magnitud tan àmplia de persones que continuen aturades (4.451.939) i amb la precarietat de l'ocupació que es crea, encara poc compatible amb la recuperació de la confiança de les famílies espanyoles, essencial perquè ho faci la demanda interna.
El des...
La recuperació econòmica arriba a l'ocupació, almenys en el primer trimestre de l'any. Les dades favorables d'atur registrat i d'afiliats a la Seguretat Social al març han convertit el primer trimestre de 2015 en el millor fins i tot si es compara amb anys abans de l'inici de la crisi. Aquesta verificació no impedeix fer el que toca amb la magnitud tan àmplia de persones que continuen aturades (4.451.939) i amb la precarietat de l'ocupació que es crea, encara poc compatible amb la recuperació de la confiança de les famílies espanyoles, essencial perquè ho faci la demanda interna.
El descens del nombre d'aturats registrats va ser de 60.214 al març respecte al mes anterior, la caiguda més important des de 2002. També en termes desestacionalitzats (descens en 63.368), el registre és molt favorable. La millora s'estén a tots els sectors, tot i que el sector serveis és el que millor comportament registra, amb 49.024 aturats menys (més del 80% de la reducció total). L'atur va caure a totes les comunitats autònomes, excepte al País Basc.
Un indicador no menys rellevant del mercat laboral, les afiliacions a la Seguretat Social, va experimentar un ascens de 160.579 afiliats respecte al mes anterior, la millor dada des de l'inici de la sèrie el 2001.
Les xifres reflecteixen millores significatives respecte als pitjors moments de la crisi, però no conviden a la complaença. Si a més es té en compte que l'ocupació que s'està creant continua tenint un caràcter majoritàriament temporal (al març, més del 90% dels contractes subscrits) i amb salaris molt baixos, s'entendrà la reduïda confiança que transmeten aquests registres a les famílies. Aquests avenços cal situar-los sempre en la perspectiva històrica més rellevant, la de l'inici de la crisi, quan la taxa d'atur de l'economia espanyola, del 8% de la població activa, s'igualava a la mitjana de la UE al tancament de 2007.
La confiança tampoc no es veu afavorida per l'extensió del nombre d'aturats sense protecció. El descens en el nombre d'aturats sembla estar al mateix nivell que l'augment dels que no disposen de cap tipus de prestació o ajuda. La taxa de cobertura ha caigut al 55,7%, el nivell més baix des de 2001, segons les dades del Ministeri d'Ocupació corresponents al febrer —els últims disponibles—. Aquest mes es van beneficiar d'algun tipus de prestació 2.372.615 persones, 13,7% menys que en el mateix període de l'any passat.
No són xifres que convidin a la complaença, com la que ahir va mirar de mostrar el president del Govern, Mariano Rajoy, en la seva compareixença davant la ràdio pública, programada de forma pràcticament simultània a la difusió de les dades de l'atur registrat. Com tampoc no cal fer abstracció de l'entorn econòmic i financer excepcional que beneficia l'economia espanyola en aquests últims mesos. Les actuacions excepcionalment expansives del Banc Central Europeu (BCE), la caiguda no menys singular del preu del petroli o la igualment depreciació inusual de l'euro contribueixen al fet que l'eurozona recuperi el pols perdut per unes polítiques econòmiques que continuen mantenint el creixement econòmic i l'ocupació molt per sota dels registres dels EUA, on precisament va néixer la crisi.
El repunt és més important en les economies que més van patir, però el seu fiançament necessitarà suports a la inversió com els previstos al Pla Juncker, encara pendents de concreció. Conjuntures electorals al marge, l'eurozona i Espanya mateix tenen encara una tasca costeruda pendent.