Els ‘guerrers’ sirians de l’art

Un atípic batalló de guerrers vigila els racons de Síria. Alguns estan apostats en una elevació des de la qual contemplen el seu objectiu. Uns altres observen amb precaució des de la finestra de casa seva. I hi ha qui s'aventura a examinar el rastre que deixen els combats. Acaben de ser entrenats en una base oculta de Turquia, a la qual van arribar creuant de forma il·legal la frontera i on han après a manejar les armes amb les quals lliuraran l'altra contesa que dessagna el país: el robatori, l'espoli i la ...

Un atípic batalló de guerrers vigila els racons de Síria. Alguns estan apostats en una elevació des de la qual contemplen el seu objectiu. Uns altres observen amb precaució des de la finestra de casa seva. I hi ha qui s'aventura a examinar el rastre que deixen els combats. Acaben de ser entrenats en una base oculta de Turquia, a la qual van arribar creuant de forma il·legal la frontera i on han après a manejar les armes amb les quals lliuraran l'altra contesa que dessagna el país: el robatori, l'espoli i la destrucció del patrimoni cultural sirià.

Hakim —nom fictici per protegir la seva identitat— entra en un petit comerç de Damasc que ven des de tasses de te i dolços a petits objectes decoratius. Quan el regenti del basar entra a la rebotiga per buscar les tasses que li ha demanat, Hakim extreu amb velocitat el telèfon mòbil que portava a la butxaca i fotografia un guardó que, segons intueix, “és una mica més” que una simple peça ornamental. Després inventarà “qualsevol excusa” per no comprar les tasses i, una vegada en un lloc segur, enviarà les imatges a un expert que comprovi el seu valor. Mentre, Anàs, que tampoc desvetlla el seu nom veritable, fotografia a Damasc els monuments intactes i vigila si pateixen algun dany.

“Són arqueòlegs i experts en art però també arquitectes, advocats, estudiants i persones de qualsevol disciplina que volen protegir la cultura del seu país”, aclareix Isber Sabrine, fundador de Heritage for Peace, una organització amb base a Girona per la qual treballen aquests soldats sota la màxima que “el patrimoni cultural és un terreny comú per al diàleg i una eina per construir la pau”. I Sabrine creu que funciona perquè els reclutes procedeixen tant de les forces lleials al règim de Baixar al-Assad, com de l'oposició laica i dels islamistes.

Aquest jove arqueòleg sirià, de 30 anys, va construir la xarxa, integrada per unes 200 persones de les quals 150 treballen a Síria, gràcies a la seva experiència prèvia com a “guia turístic” al país entre 2005 i 2009. “Vaig viatjar després a Espanya per acabar els meus estudis però el 2011 va esclatar la guerra, just quan preparava, amb el suport del CSIC [Consell Superior d'Investigacions Científiques], un projecte per gestionar el patrimoni de Síria, pel qual el Govern d'Al-Assad mai no ha dissenyat cap política”, explica Sabrine. La seva idea va mutar i es va transformar en una organització dedicada a protegir el patrimoni durant els conflictes, la versió siriana de The Monuments Men, la pel·lícula dirigida i protagonitzada per George Clooney que narra la història d'un grup aliat a la Segona Guerra Mundial que rescatava obres d'art abans que fossin robades o destruïdes pels nazis.

A Síria és difícil identificar de vegades qui són aquests nazis. Tant el bàndol que dóna suport a Al-Assad com a forces de l'oposició han saquejat part del patrimoni sirià per finançar-se. Ara, els gihadistes de l'Estat Islàmic se sumen no només al pillatge com a mètode de finançament sinó també a la destrucció de l'herència cultural i artística.

Perquè a més del colossal cost humà de la guerra siriana, que en quatre anys s'ha cobrat la vida de més de 220.000 persones i ha obligat uns altres quatre milions a refugiar-se a països veïns, la destrucció de l'herència cultural i artística del país ha patit un dany irreparable.

Cinc dels sis llocs sirians inscrits en la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco, entre ells la ciutat antiga d'Alep, han estat seriosament danyats. En total, segons les dades de l'Institut de l'ONU per a la Formació i la Investigació (Unitar), 24 ubicacions amb patrimoni cultural han estat completament destruïdes, 104 seriosament danyades, 85 una mica danyades i 77 possiblement danyades. Obres de l'art babiloni, assiri, grec, romà o bizantí han desaparegut per sempre.

“Formem la gent perquè sàpiguen què fer en cada situació”, explica Sabrine, que admet que en ocasions aquest grup d'arqueòlegs “arrisquen les seves vides per accedir a llocs molt perillosos”. Durant la preparació, al Líban o a Turquia, Sabrine i el seu equip ensenyen als seus guerrers a documentar els danys als edificis, a amagar objectes preciosos i registrar correctament les coordenades per localitzar-los després, a inspeccionar llocs arrasats per rescatar alguna obra d'art supervivent o certificar que tot el que hi havia ha desaparegut.

Solament així, segons Isber Sabrine, “és possible saber quines peces circulen al mercat il·legal de l'art” i potser, algun dia, recuperar-les i contribuir a la reconstrucció de la identitat del país.