Confirmada la condemna a un raper per enaltiment del terrorisme
Hasél va elogiar en diverses cançons atemptats d'ETA i els Grapo
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de dos anys de presó imposada per l'Audiència Nacional al raper Pablo Rivadulla Duró, conegut com Pablo Hasél, per un delicte d'enaltiment del terrorisme. El cantant va pujar a YouTube diverses cançons compostes per ell mateix en les quals lloava els atemptats dels Grapo, ETA, Al-Qaida i altres grups terroristes i demanava que s'atemptés contra representants del PP i del PSOE.
Hasél va ser detingut per aquests fets l'octubre del 2011 i el judici contra ell es va fer fa un any. ...
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de dos anys de presó imposada per l'Audiència Nacional al raper Pablo Rivadulla Duró, conegut com Pablo Hasél, per un delicte d'enaltiment del terrorisme. El cantant va pujar a YouTube diverses cançons compostes per ell mateix en les quals lloava els atemptats dels Grapo, ETA, Al-Qaida i altres grups terroristes i demanava que s'atemptés contra representants del PP i del PSOE.
Hasél va ser detingut per aquests fets l'octubre del 2011 i el judici contra ell es va fer fa un any. El raper va escriure i va difondre lletres com “no me da pena tu tiro en la nuca, pepero”, “que alguien clave un piolet en la cabeza de José Bono” o “donde muchos comunistas ni conocen a los Grapo, yo sí respeto a quien más de un cerdo mató”. Hasél elogiava en una altra de les seves cançons la trajectòria del líder dels Grapo Manuel Pérez Martínez, àlies Camarada Arenas, al qual arribava a qualificar d'“heroi”.
Hasél va reconèixer en la vista oral que era l'autor de les cançons i que les havia difós com a part de la seva llibertat d'expressió. El Suprem, com ja va fer en el seu moment l'Audiència, afirma que “el discurs de l'odi” no està protegit per la llibertat d'expressió ideològica. El Suprem valora la importància que van tenir les xarxes socials per difondre les cançons, algunes de les quals van tenir fins a 13.722 reproduccions a YouTube. “Aquest és un exemple de la difusió de missatges inacceptables penalment i davant dels quals la política de prevenció del crim ha d'anar per davant”, diu la sentència. “La música és l'embolcall, la pela, el que és rellevant penalment és la lletra d'aquestes cançons, on hi ha el missatge”, afegeixen els jutges.