La renda mínima que ve

La renda mínima d'inserció (RMI), l'última ajuda per a persones sense ingressos i amb alt risc d'exclusió, espera des del 2011 una reforma. El Parlament va aprovar dijous passat, sense el suport de CiU, una moció per forçar la Generalitat a emprendre en tres mesos el que no ha fet en quatre anys.

Amb tot, les entitats socials miren el calendari electoral. Hi ha en joc la subsistència dels beneficiaris dels més de 27.000 expedients actius, un 8,3% més que l'any passat. El lliurament dels 460 euros mensuals es condiciona a dur a terme itineraris de formació. El 2014 es van liquidar 154 mi...

La renda mínima d'inserció (RMI), l'última ajuda per a persones sense ingressos i amb alt risc d'exclusió, espera des del 2011 una reforma. El Parlament va aprovar dijous passat, sense el suport de CiU, una moció per forçar la Generalitat a emprendre en tres mesos el que no ha fet en quatre anys.

Amb tot, les entitats socials miren el calendari electoral. Hi ha en joc la subsistència dels beneficiaris dels més de 27.000 expedients actius, un 8,3% més que l'any passat. El lliurament dels 460 euros mensuals es condiciona a dur a terme itineraris de formació. El 2014 es van liquidar 154 milions d'euros en aquesta prestació econòmica. El pressupost d'aquest any és de 173 milions.

Però com hauria de ser aquesta reforma? Experts i entitats estan fent propostes des d'abans del 2011. L'estiu d'aquell any CiU va decidir revisar la prestació i va deixar milers de persones sense l'ajuda argumentant una lluita contra el frau. “El canvi va tenir a veure més amb una retallada en la despesa que amb el fet d'adequar-la a les necessitats”, creu Ignasi Carreras, professor d'ESADE.

Es van excloure, per exemple, les persones sense ocupació que no tenien una dificultat que derivés en perill d'exclusió social. A més, la RMI no es podria complementar més amb altres ajudes. “El perfil de la pobresa i el risc d'exclusió no han fet més que augmentar i el format de la prestació ha quedat desfasat. La possibilitat de reinserció per a alguns col·lectius és complicada”, diu Sebastià Sarasa, professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Des d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) demanen que “s'aclareixin els drets i alternatives que tenen les persones que es cronifiquen en el programa”. El decret que va modificar l'ajuda el 2011 estableix que la prestació acaba després de 60 mesos. Però com que en molts casos les possibilitats d'entrar en el sistema laboral són molt limitades, aquesta norma no s'ha complert. Per aquest motiu, els treballadors socials asseguren que “és urgent derogar les mesures que es consideren inviables i definir les que encara estan vigents”.

Un altre aspecte és fer complementària la renda mínima. “La recepció d'una ajuda per a un lloguer social representa la pèrdua de la RMI si se supera la quantitat límit d'ingressos”, denuncien des d'ECAS. David Casado, autor de l'estudi sobre RMI encarregat el 2009 per IVALUA, coincideix amb Carreras a dir que cal desdoblar la prestació, una part dedicada a la inserció de llars altament ocupables i una altra de més pal·liativa per a la població en la cua de l'exclusió. Una recomanació publicada el 2010.

El gran nombre de treballadors “pobres” també fa posar sobre la taula el tema que l'ajuda sigui compatible amb els salaris precaris. Si bé la Generalitat ha agilitat el procés perquè un beneficiari amb una feina temporal pugui tornar a la RMI una vegada se li acaba el contracte, les entitats encara hi veuen traves. Segons una resposta parlamentària al grup socialista, el 22% dels 553 receptors de la RMI que van participar en el pla d'ocupació Formació i Treball van tornar a la prestació després de finalitzar el seu itinerari. 496 més van rebre ajudes per desocupació.

La reforma també podria servir per dissenyar un instrument per combatre la pobresa infantil, proposa Sarasa. La Mesa del Tercer Sector va demanar en la seva última trobada amb el president Artur Mas una mensualitat de 465 euros per a les 34.000 famílies catalanes que no tenen ingressos. “Hi ha molts dubtes sobre si la RMI és només per als perfils laborals o també per als socials, ja que no existeix una altra alternativa en el sistema per a persones amb greus problemes socials”, expliquen des d'ECAS.

“No és que estiguem pagant per fer res, estem compensant desigualtats”, defensa Carreras Sarasa, que creu que per fer aquest canvi fa falta voluntat política. “No hi ha cap argument tècnic per no incloure aquestes millores. Aquí hi va haver un conseller [Francesc Xavier Mena] que va sortir a culpar els immigrants pel desbordament del programa”, recorda Sarasa. “La RMI no és una eina per si sola; falta una política clara per a l'ocupabilitat de molts perfils", afegeix.