CDC culpa ERC del fiasco de les estructures d’Estat

“Hem de fer bé les coses”, destaca la formació d'Artur Mas

La seu de l'Agència Tributària de Catalunya a Barcelona.Marco Ambrosini

Convergència Democràtica va assenyalar aquest dilluns els seus socis d'Esquerra Republicana pel fiasco del pla que pretenia utilitzar la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos per edificar les anomenades estructures d'Estat. La formació d'Artur Mas, que va pactar amb ERC les esmenes a la llei per posar en funcionament estructures com la Hisenda catalana, considera que els republicans han volgut anar massa lluny i massa ràpid i no han tingut en compte l'actual marc legal. Per aquesta raó, i preguntada dilluns pe...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Convergència Democràtica va assenyalar aquest dilluns els seus socis d'Esquerra Republicana pel fiasco del pla que pretenia utilitzar la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos per edificar les anomenades estructures d'Estat. La formació d'Artur Mas, que va pactar amb ERC les esmenes a la llei per posar en funcionament estructures com la Hisenda catalana, considera que els republicans han volgut anar massa lluny i massa ràpid i no han tingut en compte l'actual marc legal. Per aquesta raó, i preguntada dilluns pel fracàs del pla, la portaveu de CDC, Mercè Conesa, va recordar que les esmenes “no són de Convergència, sinó que van ser presentades per ERC”.

El Consell de Garanties Estatutàries, una mena de Tribunal Constitucional català, va advertir que bona part dels moviments que volia fer el Govern per preparar una eventual independència no caben ni a l'Estatut ni a la Constitució. ERC va assumir diumenge que això és així i va admetre que entre els seus objectius no hi ha el de respectar la Carta Magna, sinó tot el contrari. Convergència va evitar dilluns anar pel mateix camí.

“Hem de fer bé les coses”, va dir Conesa, qui va insistir que els articles tombats pel Consell eren esmenes d'ERC i no de CiU. “El Govern no treballarà en estructures d'Estat que estiguin en desacord amb el marc legal vigent”.

La incògnita de com ho faran es resoldrà aquest dimarts, quan els dos partits presentaran les esmenes perquè els Pressupostos puguin aprovar-se dimecres. Si no hi ha sorpreses d'última hora, el text mantindrà l'objectiu final de crear les estructures que facilitin la transició cap a la independència, però sense concretar com es faran. Ni tan sols diran que s'hagin de crear. S'utilitzaran fórmules com “donar impuls” o “planificar” per esquivar el veto. Amb tot, Convergència Democràtica ja dóna per fet que el Partit Popular tornarà a portar els Pressupostos, o com a mínim la Llei d'Acompanyament, davant el Consell de Garanties, un cop aprovada. I que posteriorment el Govern espanyol es plantejarà un recurs global davant el Tribunal Constitucional.

El que sí que permetrà la maniobra és que CiU i ERC donin via lliure a uns Pressupostos encara plens d'incògnites sobre l'origen dels ingressos. Esquerra va modular dilluns el seu discurs i va dir que, malgrat el dictamen dels assessors de la Generalitat, hi ha marge per desenvolupar les estructures d'Estat, com per exemple l'Agència Tributària de Catalunya i fer-ho dins del “marc legal” actual, és a dir, respectant l'Estatut i la Constitució. 

El vertigen de les primàries

M.N.

La complicada refundació que vol emprendre Convergència Democràtica xoca amb un debat intern que promet ser animat. El partit ha de començar a triar els seus càrrecs i candidats mitjançant un procés d'eleccions primàries? El que comença a ser habitual en les formacions d'esquerra i que en molts casos ha permès fer més permeables els partits polítics s'intueix més difícil de digerir en un partit tradicionalment tan jeràrquic i personalista com Convergència.

El debat sobre aquesta qüestió s'obrirà dissabte que ve durant el Consell Nacional que el partit ha convocat per planificar el procés de “refundació” que vol dur a terme aquest any després dels nombrosos escàndols de corrupció que han minat Convergència. La direcció ha donat el vistiplau a un primer document de treball que, sense citar específicament les primàries, sí que s'obre a emprendre canvis organitzatius i d'elecció dels càrrecs.

Un dels principals defensors de les primàries dins de CDC és el diputat Carles Campuzano. “Hem d'avançar cap a processos d'elecció oberts a tota la militància perquè, encara que això no garanteix triar els millors candidats, sí que ajuden a obrir els partits a la societat”, va explicar en una conversa amb aquest diari. Campuzano va posar com a exemple les primàries que el cap de setmana passat van celebrar les joventuts de CDC per triar a la seva direcció. “La democràcia electrònica facilita molt aquests tràmits”, va recordar Campuzano.

Sobre la firma

Arxivat A