Art amb les deixalles

De petit anava a l'escola arrossegant un cordill amb un imant a la punta per veure què podia pescar pel carrer. Així era capaç de dissenyar tot tipus d'objectes, en aquell moment les seves joguines. Ara, gairebé tot l'inimaginable li pot servir —una rebladura de ferro, una serra, claus, trossos de fusta, components industrials— per transformar-ho en alguna cosa. L'artista Miquel Aparici (Barcelona, 1963) fa escultures donant una segona i completament diferent vida al que es podria qualificar com les deixalles de la societat de consum.

Els reforços d'unes sabates alemanyes —pel calibre d...

De petit anava a l'escola arrossegant un cordill amb un imant a la punta per veure què podia pescar pel carrer. Així era capaç de dissenyar tot tipus d'objectes, en aquell moment les seves joguines. Ara, gairebé tot l'inimaginable li pot servir —una rebladura de ferro, una serra, claus, trossos de fusta, components industrials— per transformar-ho en alguna cosa. L'artista Miquel Aparici (Barcelona, 1963) fa escultures donant una segona i completament diferent vida al que es podria qualificar com les deixalles de la societat de consum.

Els reforços d'unes sabates alemanyes —pel calibre de la peça fa por imaginar el calçat— s'han convertit en un peix que sura dins d'una peixera. Un raspall de fuster s'ha transmutat en el tors d'un gat; coladors, boies i agulles que a la indústria s'utilitzen per cosir sacs i altres objectes han sofert una rabiosa perfomance fins a donar forma a un impressionant mosquit —metre d'alt per metre d'ample— que és el que dóna la benvinguda a la galeria Tekhnart Arquitectes, on fins al 31 de gener exposa Aquarium, la seva nova col·lecció en què les peces estrella, els peixos —realitzats amb tot tipus de peces metàl·liques— suren en peixeres en una solució de parafina.

Gossos, mosquits, gats i peixos fets amb rosques, rebladures o frontisses

Aparici, director d'art de la revista El Jueves, fa anys que explora les possibilitats dels materials i les formes. Va començar el 2000 dibuixant unes singulars formigues amb gotes de cafè. Però de seguida es va passar al disseny d'escultures amb materials que anava buscant, primer en antiquaris i mercats de vell de Catalunya i França i també amb peces industrials, especialment de maquinàries. Sempre coses de les deixalles. “Es podria dir que sóc com un Diògenes fatxenda. Quan vaig començar em van dir que el que feia no tenia futur i que els gustos no anaven per aquí. Jo crec que les coses cal fer-les amb convenciment i que si creus en alguna cosa, acaba sortint i la gent ho aprecia”, explica. Per als temps que corren, reconeix que no li va malament. Ha exposat en diverses galeries de Madrid i Barcelona; l'any passat part del seu Animalarium va viure uns mesos en un lloc molt apropiat, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 2005 va exposar una col·lecció d'animals a la Sagrada Familia, una reinterpretació de la fauna que va dissenyar Gaudí per a la façana del Naixement.

Té la seva caserna general, el seu taller, a l'edifici Freixas, que comparteixen uns 30 artistes a l'Hospitalet. És aquí on acumula tot tipus de coses que es transformen en altres a mesura que va madurant la idea. De vegades veu unes peces metàl·liques o engranatges industrials i ja s'està imaginant una balena, o un gos, o un gat: “Altres vegades tinc el material emmagatzemat i trigo anys a utilitzar-lo”.

Internet s'ha convertit en un gran mercat de proveïments per a aquest artista. El boca a boca funciona i fa uns mesos va rebre la trucada d'una empresària que tancava una antiga fàbrica de maletes i baguls al centre de Barcelona: “Em va dir que no sabia què fer amb tot el material i que potser em podia interessar. Ara tinc el taller a rebentar”.

Alguns dels tancaments, frontisses, rosques i rebladures d'aquestes velles maletes i baguls suren a les peixeres de la galeria convertits en peixos amb cara de no creure's el que els ha passat.