10.000 dependents moren a Barcelona en espera del subsidi

El tediós periple que fixa la Llei de dependència per accedir a alguna de les prestacions que preveu la legislació ha deixat centenars de persones a mig camí. Concretament i segons va confirmar la consellera de Benestar Social, Neus Munté, en una resposta parlamentària, des que es va engegar la llei el 2007, 10.074 barcelonins amb la dependència aprovada van morir en espera que la Generalitat els fes un Programa Individual d'Atenció (PIA), és a dir, que se'ls assignés la prestació adequada al seu estat i grau de dependència.

Els retards en els procediments augmenten i els temps en les t...

El tediós periple que fixa la Llei de dependència per accedir a alguna de les prestacions que preveu la legislació ha deixat centenars de persones a mig camí. Concretament i segons va confirmar la consellera de Benestar Social, Neus Munté, en una resposta parlamentària, des que es va engegar la llei el 2007, 10.074 barcelonins amb la dependència aprovada van morir en espera que la Generalitat els fes un Programa Individual d'Atenció (PIA), és a dir, que se'ls assignés la prestació adequada al seu estat i grau de dependència.

Els retards en els procediments augmenten i els temps en les tramitacions s'allarguen per sobre del que dicta la norma. Tot això, sumat a la tardança en la concessió dels serveis, la falta de recursos per afrontar les demandes dels sol·licitants i els impagaments de les ajudes, ha afavorit les baixes a mig camí, segons els experts. “La situació de la llei és conforme a la situació financera de la Generalitat. La falta de recursos condiciona totalment el desenvolupament de la normativa”, apunta Alberto Caballero, treballador social del Col·legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya.

Segons Benestar, el temps mitjà d'espera a Barcelona des que una persona presenta la sol·licitud de valoració de la dependència fins que el Servei de Valoració de la Dependència de la Generalitat (SEVAD) n'avalua el grau d'autonomia i l'hi notifica supera els tres mesos. A Barcelona, 630 de les 2.129 persones que esperaven la valoració del seu grau a finals de juny de 2014 estaven fora del temps que estableix la normativa.

La llista d'espera per tenir plaça en un geriàtric pot arribar als dos anys

Amb tot, un cop reconeguda la dependència, l'usuari ha d'esperar una mitjana de sis mesos perquè els serveis socials elaborin el PIA corresponent al seu estat. Malgrat la diligència dels treballadors socials en la part administrativa, els experts alerten que el tap i els grans endarreriments es formen a l'hora de fer efectiu el PIA perquè ni la Generalitat ni el Govern central tenen capacitat financera per afrontar els costos que suposa sustentar la llei. Més de 2.300 barcelonins amb el PIA aprovat estaven en llista d'espera a finals de juny per rebre la prestació.

“Cal recordar que el Reial decret llei de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat estableix que les prestacions econòmiques per a cures en l'entorn familiar queden subjectes a un període de suspensió de dos anys”, va reconèixer Munté en resposta parlamentària.

També l'accés a una plaça pública en residències per a persones grans està col·lapsat per l'allau de sol·licituds. Gairebé 6.500 barcelonins són en llista d'espera. “L'única manera per la qual s'està rebaixant la llista d'espera és perquè la gent mor. No s'han ampliat places públiques i cada vegada s'estan tancant més centres per causes econòmiques, per l'asfíxia dels deutes”, assenyala Iñaki Antón, vicedirector de l'Associació de Directors de Centres d'Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad). Segons Antón, la llista d'espera per accedir a una plaça a Barcelona pot arribar als dos anys.

Els experts asseguren que la suspensió —primer temporal per dos mesos i després permanent— a l'estiu de 2013 de la Prestació Econòmica Vinculada (PEV), que ajuda a pagar una plaça privada mentre s'aconsegueix un llit a la pública, va enquistar encara més el problema de les residències. Les famílies van deixar de pagar o van treure els seus avis del geriàtric i els responsables dels centres es van endeutar més. Tot i que fa un parell de mesos la Generalitat va donar instruccions de reactivar aquestes prestacions, només s'han obert a usuaris valorats com a grans dependents, de grau III. “Es reactiven només per a casos excepcionals, d'urgència social. Això agreuja més el problema perquè augmenta la mortalitat de les persones a casa seva”, sosté Antón, que alerta que cada vegada els avis entren en pitjors condicions als geriàtrics.