Iniciativa planta cara a Podem detallant el seu discurs sobre Catalunya
Els ecosocialistes aposten per la bilateralitat sense descatar la independència
Iniciativa per Catalunya es troba en ple procés de renovació del seu discurs amb la vista posada a les properes eleccions autonòmiques, municipals i generals. Les enquestes que els somreien fa un any sembren ara tot tipus de dubtes per la irrupció de Podem, que aspira a capgirar tot el mapa electoral. Els ecosocialistes s'han proposat parar el cop començant a definir des d'ara una oferta electoral clara, de la qual Podem coixeja, ara com a...
Iniciativa per Catalunya es troba en ple procés de renovació del seu discurs amb la vista posada a les properes eleccions autonòmiques, municipals i generals. Les enquestes que els somreien fa un any sembren ara tot tipus de dubtes per la irrupció de Podem, que aspira a capgirar tot el mapa electoral. Els ecosocialistes s'han proposat parar el cop començant a definir des d'ara una oferta electoral clara, de la qual Podem coixeja, ara com ara. La formació liderada per Joan Herrera ha començat per la qüestió nacional, amb l'elaboració d'un document de 20 folis que busca unir les famílies federalista i sobiranista del partit. L'aposta és formar una majoria d'esquerres amb la qual iniciar un procés constituent i la redacció d'una constitució catalana.
El document, que els ecosocialistes preveuen aprovar el 28 de febrer si abans no hi ha convocatòria electoral a Catalunya, no descarta la independència, però centra l'esforç en una sortida federalitzant i a fer efectiu el “dret a decidir”.
El diagnòstic inicial és que l'autonomisme “forma part del passat” i que Catalunya “ha de passar de ser una comunitat autònoma a ser un subjecte polític sobirà que pugui determinar lliurement el seu futur”. Per això no n'hi hauria prou amb una reforma constitucional com la que defensa el PSOE, sinó que caldria “un acord de canvi profund que implica un procés constituent a Catalunya i un procés constituent a l'Estat”. A partir d'aquí els ecosocialistes defensen un “pacte de sobiranies” que permeti establir una relació “d'igual a igual” entre Catalunya i Espanya.
La condició de subjecte polític per a Catalunya derivaria de la redacció d'una constitució catalana “que no pot estar sotmesa a esmenes per part de les Corts generals ni s'hi pot recórrer en contra davant del Tribunal Constitucional”, assenyala el document. L'horitzó seria que Catalunya pogués disposar de competències exclusives en “tots els àmbits, excepte aquells en els quals per raons d'eficiència i solidaritat decideixi exercir de manera compartida o en col·laboració amb l'Estat espanyol”.
ICV defensa que un“consell bilateral” reguli les relacions Estat-Generalitat
La relació entre Catalunya i Espanya es faria a través del que Iniciativa denomina “consell bilateral”, que tindria una representació equilibrada de totes dues parts. El finançament de la Generalitat es basaria en el “concert econòmic solidari” pel qual la Hisenda catalana recaptaria tots els impostos i després pagaria a l'administració central per les competències compartides i les aportacions als mecanismes de cooperació i solidaritat que s'acordin. Els ecosocialistes assenyalen que combatre el frau fiscal ha de ser “una de les principals prioritats” de l'administració tributària catalana.
Per fer tot això no n'hi hauria prou amb un procés constituent a Catalunya. També n'hi hauria d'haver un en el conjunt d'Espanya. Per a això defensen que la Constitució espanyola garanteixi l'exercici del “dret a decidir” amb la reforma de l'article 92.1. “Cal fer possible la secessió si és que una majoria d'una part de l'Estat així ho expressa en un referèndum”, sostenen els ecosocialistes.
El debat intern sobre donar suport a la independència o no s'ha resolt enumerant les prioritats i sense tancar cap porta: “A partir de la voluntat de sobirania expressada creiem que la millor alternativa és un nou acord amb l'Estat sobre la base d'una relació bilateral però no tanquem la porta a la independència si la societat catalana així ho manifesta de forma majoritària i si contínua el procés de recentralització i de buidatge de l'autogovern”.