La justícia investigarà Mas per desobediència a la consulta del 9-N
Admesa la querella de la Fiscalia contra el president, Joana Ortega i Irene Rigau
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit investigar el president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta alternativa del 9 de novembre. Els magistrats han admès a tràmit la querella de la Fiscalia General de l'Estat en la qual s'acusa Mas i dues de les seves conselleres per presumpta desobediència.
El ple de la sala civil i penal del TSJC, després de més de quatre hores de reunió, ha acordat per majoria admetre a tràmit “totes les denúncies i querelles vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució...
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit investigar el president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta alternativa del 9 de novembre. Els magistrats han admès a tràmit la querella de la Fiscalia General de l'Estat en la qual s'acusa Mas i dues de les seves conselleres per presumpta desobediència.
El ple de la sala civil i penal del TSJC, després de més de quatre hores de reunió, ha acordat per majoria admetre a tràmit “totes les denúncies i querelles vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 novembre del 2014”, segons una nota emesa pel tribunal català. La investigació també abastarà “tots aquells fets que, de manera directa o indirecta, estiguin relacionats” amb la desobediència respecte a la consulta sobiranista.
El TSJC, en canvi, no ha admès les querelles i denúncies contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ni contra membres de la mesa del Parlament, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, o el portaveu del Govern, Francesc Homs. El ple ha acordat que totes les denúncies s'acumulin en un únic procediment.
Els magistrats tenien sobre la taula set querelles i 25 denúncies pels fets del 9-N, dia en què 2,3 milions de catalans van votar en un simulacre de referèndum independentista, a la conclusió del qual Mas i la vicepresidenta, Joana Ortega, van detallar els resultats. Com a conseqüència d'això, van acabar presentant-se durant la jornada de participació set querelles i 25 denúncies més.
L'admissió a tràmit no significa, de moment, que el president ni les altres dues querellades estiguin imputats. De fet, de moment no hi ha data perquè vagin a declarar. La instrucció del cas queda en mans del magistrat Joan Manet Abril, de qui s'espera que dicti una interlocutòria després de les festes de Nadal, en la qual concreti les raons per admetre a tràmit la querella.
Persones a títol individual i, sobretot, partits polítics, van acudir després de la jornada als jutjats per denunciar Mas i diversos dels seus consellers —i fins i tot membres del Parlament— per un ampli ventall de delictes.
L'admissió a tràmit no significa, de moment, que el president ni les conselleres estiguin imputats
La querella de la Fiscalia General de l'Estat és la que té més substància i la més fonamentada. En un escrit de 30 folis, acusa Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, de quatre delictes vinculats amb l'organització del 9-N: desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics. Si s'admet a tràmit, la sala civil i penal decidirà quins delictes examinarà i contra quines persones.
La reunió del TSJC arriba un mes i un dia després que la Fiscalia presentés la querella i després d'una intensa tempesta política en el si del ministeri públic. Els fiscals catalans van presentar un escrit al tot just dimitit fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, exposant que, a parer seu, no hi havia indicis de delicte en l'organització del 9-N. Aquestes discrepàncies “poden pesar en l'ànim dels magistrats” a l'hora de decidir, encara que “hauran de cenyir-se a l'escrit i la documentació que tenen sobre la taula”, expliquen fonts judicials. El Tribunal Superior va constituir inicialment una sala d'admissions que va demanar llavors a la Fiscalia que es pronunciés sobre la “connexitat” de les diverses denúncies i si havien d'acumular-se els procediments.