Els ingressos dels escriptors en català han caigut un 30% en set anys
Una enquesta elaborada pel sector retrata la cruesa de la crisi per al col·lectiu
El panorama de les lletres catalanes és ombrívol si s'ha de jutjar pels resultats d'una enquesta duta a terme per l'Associació Catalana d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquesta entitat va dur a terme un estudi semblant fa set anys i la comparació amb les dades del 2013 demostra que els efectes de la crisi econòmica sobre l'estat de la professionalització han estat devastadors i evidencien la precarització del sector.
És difícil extrapolar les dades de l'enquesta ja que només s'ha fet a 239 afiliats a l'AELC, però tenint en...
El panorama de les lletres catalanes és ombrívol si s'ha de jutjar pels resultats d'una enquesta duta a terme per l'Associació Catalana d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquesta entitat va dur a terme un estudi semblant fa set anys i la comparació amb les dades del 2013 demostra que els efectes de la crisi econòmica sobre l'estat de la professionalització han estat devastadors i evidencien la precarització del sector.
El treball, fet mitjançant un exhaustiu interrogatori als que van voler contestar, 239 dels 1.262 afiliats, evidencia que els escriptors tenen cada vegada més problemes per viure de la professió, ja sigui escrivint llibres, articles de premsa, guions o fent classes en tallers d'escriptura. Amb els resultats a la mà, els escriptors enquestats van ingressar de mitjana el 2013 uns 3.800 euros anuals pel seu treball i el 2007 en van percebre 5.600. És a dir, que en set anys, els ingressos per feines d'escriptura dels membres de l'AELC han baixat un 31,5%. Una disminució que castiga especialment les dones en contraposició amb els homes, que els doblen en retribucions. “La percepció generalitzada és que, a més, el sector no ha sabut reaccionar, que no s'ha tingut prou suport públic i que les polítiques de retallades han afectat de forma directa en la creació”, ha explicat Guillem-Jordi Graells, president de l'entitat, en la presentació del treball.
És difícil extrapolar les dades de l'enquesta ja que només s'ha fet a 239 afiliats a l'AELC, però tenint en compte que el nombre d'escriptors catalans és d'uns 3.000, sí que dóna una idea de l'impacte de la crisi en els llibres que s'editen en català. Les gràfiques mostren una caiguda en picat dels ingressos. Especialment en la franja dels que guanyaven entre 5.000 i 10.000 euros el 2007, que han passat d'un 32% a un 6%. Un terç dels enquestats ha contestat que perceben menys de 100 euros anuals, un 17% entre 100 i 500, un 9% entre 500 i 1.000 euros, un 13% entre 1.000 i 2.000 i el mateix percentatge entre 2.000 i 5.000, un 7,5% es mou entre 5.000 i 10.000 i un 8% supera aquest llindar.
Són molt pocs, un 8%, els enquestats que poden dir que la literatura representa més del 50% dels seus ingressos i que gran part procedeix de les retribucions per articles publicats. Per a la gran majoria, un 85%, el que perceben per la seva activitat literària és inferior al 15% del que perceben globalment i, en una alta proporció, un 34%, tenen com a treball principal la docència en tots els nivells: des de la primària a la universitat. I hi ha un 8% més d'un tercer grup d'escriptors, les retribucions literàries dels quals representen entre el 15% i el 50% del total.
Els autors de poesia i narrativa segueixen una tendència a tenir menys retribució que els que es dediquen a l'assaig, al teatre i a les publicacions tècniques. La caiguda d'encàrrecs s'ha xifrat en un 20% i les estratègies per trampejar la situació han passat, segons els enquestats, per reduir el consum cultural (21%), augmentar la jornada laboral (12%), la formació en ús de tecnologies i cursos (11%), el canvi a editorials més petites (un 19%) i l'autoedició (un 10%). Una altra dada reveladora de les dificultats econòmiques és que en l'enquesta duta a terme fa set anys, el recurs a les subvencions públiques per a la creació en català només es veia com una estratègia de futur per un 18% dels preguntats, un percentatge que s'ha disparat gairebé a un 47% en l'enquesta tancada l'any passat.
I si el panorama dels creadors literaris està malament, el dels traductors és pitjor. Pagaments per caràcters traduïts, i no per treball encarregat, amb un barem molt per sota de la mitjana d'Europa i una escassíssima visibilitat del traductor quan s'editen els llibres van ser unes quantes de les realitats denunciades.