Mas guanya temps amb una consulta sense garanties legals

ERC demana eleccions “com més aviat millor” per declarar la independència

Artur Mas, durant la seva compareixença avui al Palau de la Generalitat.albert garcia

Catalunya es dirigeix a unes eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari sobre la independència, però el president de la Generalitat, Artur Mas, vol guanyar temps mentre intenta recompondre el seu lideratge i el del seu partit, Convergència Democràtica. En aquest context, Mas va anunciar ahir els detalls de la votació alternativa a la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional. “Els catalans votaran i hi haurà urnes”, va resumir. La Generalitat impulsarà el proper 9 de novembre, encara que...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Catalunya es dirigeix a unes eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari sobre la independència, però el president de la Generalitat, Artur Mas, vol guanyar temps mentre intenta recompondre el seu lideratge i el del seu partit, Convergència Democràtica. En aquest context, Mas va anunciar ahir els detalls de la votació alternativa a la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional. “Els catalans votaran i hi haurà urnes”, va resumir. La Generalitat impulsarà el proper 9 de novembre, encara que no va concretar com, una votació similar a la que ha suspès el Tribunal Constitucional i que el Govern també intentarà paralitzar. No obstant això, i a diferència de la consulta inicial, la que proposa Mas no genera consens entre les forces sobiranistes per falta de garanties. ERC ja va advocar ahir obertament per unes eleccions anticipades “com més aviat millor”.

Más información

En el seu moment més difícil des que és president de la Generalitat, Artur Mas va comparèixer a les deu del matí per exposar el seu pla alternatiu a la consulta prevista. A diferència d'altres moments ho va fer sol, ja sense els portaveus dels partits que fins ara l'han acompanyat en la consulta (CiU, ERC, ICV i la CUP). Admetent d'entrada que la retirada de la consulta com estava prevista ha “esquerdat” el bloc sobiranista, el president va intentar deixar clar que no tot està perdut i que posarà les urnes el 9 de novembre, com va prometre. Això sí, també va admetre que el “referèndum definitiu” haurien de ser unes eleccions plebiscitàries en les quals hi hagi una llista conjunta amb el màxim nombre de partits sobiranistes. “L'adversari real i poderós és l'Estat espanyol”, va dir en un intent de mantenir certa unitat a Catalunya.

El pla de Mas està farcit d'incògnites i envoltat del màxim secretisme en un intent d'evitar la impugnació immediata per part del Govern. Mas sí que va aclarir que el 9 de novembre hi haurà urnes, que es votarà en locals de la Generalitat i que no es posaran els funcionaris en la posició incòmoda de participar en una cosa que pugui ser il·legal. “No hi haurà decret de convocatòria”, va admetre, fet que posa en dubte totes les garanties legals de la nova consulta.

La nova consulta es mou en l'alegalitat i es farà amb voluntaris

El pla de la votació preveu mobilitzar més de 20.000 voluntaris per custodiar les urnes. En tenir limitades les capacitats organitzatives també demanarà suport als ajuntaments. Això sí, utilitzarà locals propis per evitar greus problemes als alcaldes.

Per a l'èxit de la convocatòria serà imprescindible la col·laboració de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, les dues principals associacions independentistes. “Ens sentim decebuts que els partits polítics no hagin sabut mantenir la unitat com sí que ha fet la societat civil”, va dir la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell. Mas ja va parlar ahir amb els dirigents de l'Assemblea per explicar-los els seus plans i garantir el suport logístic i humà.

La Generalitat demana ajuda als alcaldes per garantir la votació

El front dels partits serà molt més difícil de resoldre. Un dels punts que més ha dividit les formacions sobiranistes és que la consulta alternativa no preveu l'elaboració de cap cens, la qual cosa resta garanties legals al procés. “Podran votar com a mínim totes les persones que estaven convocades a la consulta inicial”, va assegurar Mas. De fet, podran votar tots els que tinguin un DNI en el qual consti una adreça postal catalana. Tampoc va aclarir com s'evitaran les duplicitats de vot ni com sabran els ciutadans on han d'anar a votar.

Tanta incertesa va acabar per trencar el poc consens que quedava en el bloc sobiranista. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va acusar Mas de “trencar la unitat” en retirar la consulta que, en la seva opinió, sí que generava consens.

Junqueras, que almenys fins ara era soci de CiU al Parlament català, va criticar el pla de Mas després que el president de la Generalitat l'hagi pressionat en dos sentits. En primera instància, Mas va dir que esperava dels republicans que donessin suport a la seva nova consulta. A més, el president de la Generalitat va emplaçar els republicans a anar a unes eleccions de forma conjunta. De fet, va condicionar la convocatòria anticipada al fet que hi hagi un acord entre Convergència i Esquerra, fet del qual Unió Democràtica s'autodescartaria amb tota probabilitat. “Des de la meva opinió personal, hi ha d'haver una llista amb un programa unitari que obtingui majoria absoluta”, va dir Mas.

La suspensió de la consulta oficial deixa a l'aire el pacte entre CiU i ERC

Hores més tard, el president d'ERC va ser clar sobre aquest tema. Només acudirà a una llista conjunta si Mas es compromet a declarar la independència. “Els problemes econòmics i socials de la ciutadania catalana passen per comptar amb les eines pròpies d'un Estat i per això és necessària la independència”, va assegurar Junqueras. “Després d'haver eliminat totes les vies anteriors —referèndum, consulta no referendària— el millor camí per aconseguir la independència és convocar unes eleccions anticipades com més aviat millor”, va concloure el líder republicà.

En aquest possible escenari electoral, el president d'ERC va defugir comprometre's amb una llista unitària amb Convergència: “La importància recau en què es vol fer i com ho volem aconseguir”, va dir. “Qui ho fa vindrà després”.

L'ANC se sent “decebuda”, però col·laborarà amb el Govern català

Però el reemplaçament de la consulta per un procés participatiu simbòlic i sense garanties legals pot posar fi a una mica més que la via que van obrir els partits sobiranistes l'any passat. L'estabilitat del Govern d'Artur Mas està seriosament amenaçada. De fet, el president va reconèixer ahir que no sap si segueix tenint el suport d'Esquerra Republicana, encara que va dir que per la seva banda no ha canviat gens. Això sí, ni tan sols va ser capaç de dir si aquest any podrà aprovar els pressupostos. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va admetre que els comptes podrien prorrogar-se. La incògnita, en aquest cas, és si hi haurà noves retallades i si els funcionaris podran recuperar la paga extra tal com havia promès la Generalitat. El Govern de CiU utilitzarà aquest últim punt per pressionar ERC sobre la necessitat d'aprovar els nous comptes.

Junqueras va evitar concretar també fins a quin punt està compromès amb Convergència i Unió. Va assegurar que dependrà del que passi en els propers dies i de si el Govern de CiU torna al model anterior de consulta, cosa que, segur, no passarà. “Estem convençuts que és possible, però la paciència no és infinita, va advertir Junqueras. La nova relació entre tots dos socis passarà avui la primera prova al ple del Parlament català.

Voluntarisme pel 9-N

  • El pla amb el qual treballa el Govern català es basa en el voluntarisme. Segons les seves previsions, 20.000 voluntaris custodiaran les 6.000 urnes que es trauran al carrer el proper 9-N.
  • La consulta alternativa preveu comptar, a més, amb fins a 700 empleats públics per garantir les mínimes condicions de la votació.
  • Davant la impossibilitat d'exigir la participació d'alcaldes, el president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar ahir la "col·laboració" dels 920 alcaldes que han donat suport a la consulta les últimes setmanes. Sap que, com a mínim, 40 més, del PSC i del PP, no li facilitaran el camí.
  • La Generalitat ha xifrat en 700 locals els espais que necessitarà per a la celebració d'aquest procés de participació. S'habilitaran edificis de la seva propietat, en la seva majoria instituts de secundària i centres de serveis socials. La xifra queda molt lluny dels 4.000 de què disposava inicialment.

Arxivat A