Mas preveu un avançament electoral si no pot fer la consulta “amb garanties”
El president català admet que esgotar la legislatura ja no depèn d'ell
Catalunya es dirigeix a unes eleccions anticipades amb passes de gegant si no hi ha consulta d'autodeterminació el 9 de novembre. El que fins ara era una possibilitat apuntada amb mitges paraules, Artur Mas ho va convertir ahir en un escenari probable en l'obertura del debat de política general del Parlament català. El president de la Generalitat va deixar clar que la legislatura només podrà continuar si es pot celebrar la consulta “amb plenes garanties democràtiques”, fet que està pràcticament descartat per l'anunciada impugnació del Govern espanyol.
Mas sol seguir rigorosament els dis...
Catalunya es dirigeix a unes eleccions anticipades amb passes de gegant si no hi ha consulta d'autodeterminació el 9 de novembre. El que fins ara era una possibilitat apuntada amb mitges paraules, Artur Mas ho va convertir ahir en un escenari probable en l'obertura del debat de política general del Parlament català. El president de la Generalitat va deixar clar que la legislatura només podrà continuar si es pot celebrar la consulta “amb plenes garanties democràtiques”, fet que està pràcticament descartat per l'anunciada impugnació del Govern espanyol.
Mas sol seguir rigorosament els discursos que porta escrits, però ahir es va saltar aquest costum per a sorpresa dels seus socis i col·laboradors. També de l'oposició. I ho va fer en una part especialment sensible: el pla b del procés sobiranista. “A la fi d'aquest any arribarem a la meitat de la legislatura i, si es pot, m'agradaria acabar-la quan toca, és a dir, a final del 2016. Dic si es pot, i a mi m'agradaria que es pogués, i com que m'agradaria que fos així, ho vull compartir amb vostès perquè s'entengui quina és la intenció real de l'actual govern i del president”, va afirmar. Dit això, Mas va donar a entendre que la pressió de la resta de partits el forçarà a convocar eleccions. “Encara que és sobretot a les meves mans, no només és a les meves mans. Perquè pugui ser així [que s'esgoti la legislatura] s'ha de votar el 9 de novembre amb plenes garanties democràtiques”, va afirmar.
La claredat de Mas en aquest sentit, que l'oposició va interpretar com a mostra de debilitat, és especialment sorprenent perquè ningú sap com arribaria CiU a unes eleccions anticipades en un moment tan complicat per als nacionalistes. Amb el cas Pujol en plena ebullició i amb unes enquestes que vaticinen una victòria d'ERC, l'únic escenari que els nacionalistes preveuen com a taula de salvació és una llista conjunta amb el partit d'Oriol Junqueras. Això permetria donar a aquestes eleccions el caràcter plebiscitari sobre la independència que busca bona part del sobiranisme. No obstant això, en aquests moments no hi ha notícies que aquesta llista conjunta hagi de ser una realitat. Els convergents encara tenen fresc a la memòria el cop de porta que els va fer Esquerra en l'últim moment, quan Mas ja va explorar una llista conjunta per a les europees del maig passat. I ERC va guanyar aquestes eleccions.
"Catalunya no s'ha cansat d'Espanya sinó de l'Estat espanyol", afirma el president català
Més enllà d'apuntar a un avançament electoral, el president català va tenir un doble missatge. En clau interna va cridar a preservar la unitat dels partits sobiranistes com a única garantia per celebrar la consulta. “Tots sabem que el consens és com una figura de porcellana fina que cal saber cuidar amb delicadesa i maneres suaus”, va assenyalar hores després de l'enèsim xoc entre Unió Democràtica i Esquerra Republicana per les trucades d'Oriol Junqueras a la desobediència civil si l'Estat veta la consulta. “El Govern de la Generalitat organitzarà la consulta del 9 de novembre d'acord amb la llei catalana de consultes i el decret de convocatòria de la mateixa llei”, va assegurar.
A les institucions de l'Estat els va enviar el senyal que alguna cosa han fet malament perquè, en la seva opinió, molts catalans ja han “desconnectat”. “Catalunya s'ha cansat del tracte de l'Estat. No s'ha cansat d'Espanya, s'ha cansat de l'Estat espanyol. Cada vegada hi ha més catalans que han desconnectat d'aquest Estat que ja ni veuen ni senten com a seu”, va dir.
Mossos, amb la legalitat
El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, va advertir ahir que no situarà els Mossos d'Esquadra en la tessitura de triar entre la convocatòria de la "consulta sobiranista" i "la legalitat". No obstant això, va dir que ja està preparat el dispositiu policial per si se celebra la consulta del 9-N. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ser molt més clar a Washington: "Que ningú dubti que la Constitució es respectarà", va afirmar, informa Joan Faus.
Espadaler va anunciar a més que els Mossos han confeccionat un informe en què analitzen els missatges de diversos comptes de Twitter del PP de Catalunya en els quals es dóna suport a la violència com a solució a la consulta. En un dels comptes, el PP del Masnou deixava triar entre diverses armes perquè Mas “entri en raó” (després va atribuir la piulada a un error i va demanar disculpes). Espadaler va qualificar els fets d'amenaces i Fernández Díaz va considerar que la investigació no era competència de la policia.
És precisament aquesta desconnexió el que, en opinió de Mas, allunya la possibilitat d'un xoc de legitimitats entre la Generalitat i l'Administració central. “Es parla de xoc de trens. Perquè n'hi hagi, caldria anar per la mateixa via i contra direcció. Però Catalunya i l'Estat ja van per vies diferents, i en direccions diferents. En el fons, no hi ha xoc de trens, hi ha allunyament dels trens”, va assegurar després de dir que l'“esperit de la Transició i el pacte constitucional s'han evaporat”.
Bona part de la defensa de la consulta efectuada per Mas es va centrar a destacar que aquesta votació no divideix sinó que és una oportunitat. I que no solament afavoriria Catalunya, sinó també Espanya i Europa. “De cop, Espanya apareixeria com un país d'alta qualitat democràtica, tolerant, capaç d'escoltar i de resoldre democràticament alguna cosa que és bàsicament un repte democràtic”. “Quants espanyols no voldrien un Estat així?”, es va preguntar.
El president català va enllaçar aquest argument amb la “crisi constitucional” que viu Espanya, començant per la qüestió catalana. “Davant d'aquesta situació, l'estratègia del Govern és clara; dir que no a tot, no fer res, per por, utilitzar les lleis com a mur de contenció i no com a canal de solució, i altres coses que prefereixo no deixar per escrit en un discurs solemne com aquest”, va dir insinuant una guerra bruta contra el sobiranisme.
Segons Mas, permetre la consulta també seria bo per a Europa. “Aquesta Europa amenaçada pel populisme, la xenofòbia i el fanatisme egoista necessita posar en valor els moviments inspirats en la democràcia, el civisme, l'esperit constructiu i solidari. És exactament el cas de Catalunya”, va assenyalar sense fer cap referència als múltiples advertiments de la Comissió Europea en el sentit que la independència deixaria Catalunya fora de la UE.