Platges metropolitanes: com combatre l’artificialització de la costa i els efectes del canvi climàtic

La regressió de les platges metropolitanes és un fenomen estructural causat pel canvi climàtic i per la progressiva artificialització de la costa. La presència d’infraestructures i barreres de tota mena, com ara ports i espigons, trenca la dinàmica natural dels sediments de sorra que regeneren de manera orgànica les platges. Dani Palacios, cap del servei de platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) especifica que “l’artificialització del territori, amb la urbanització, canalització de rius i rieres, extensió de les zones arbrades, etc., també fa que hi hagi menys sorra disponible al sistema litoral, ja que no arriba a mar”. A més, la gestió d’aquests espais naturals s’ha d’adaptar cada cop més a canvis meteorològics bruscos i difícilment reversibles com els que ens ha tocat patir darrerament, amb la persistència de les altes temperatures durant gran part de la tardor combinada amb temporals marítims cada cop més freqüents.

Això ha forçat un replantejament profund de les rutines de planificació i desmuntatge de les platges. Els objectius a assolir són protegir el mobiliari i minimitzar danys en cas de fortes pluges i onades, però també fer compatibles l’adequada preservació ecològica i un ús continu de les platges els 365 dies l’any. Això exigeix un considerable esforç de planificació i adaptació.

Aquesta dinàmica s’havia produït ja en anys anteriors. La prolongació de l’estiu implica l’ajornament d’algunes tasques de retirada d’instal·lacions donat l’intens ús de les platges fins ben entrat octubre. Però l’arribada abrupta de temporals obliga a accelerar la fase final del desmuntatge i completar-la sota pressió. Es tracta d’un escenari exigent que fa imprescindibles actuacions cada cop més ràpides i eficaces.

Un pla de desmuntatge condicionat per una tardor d’extrems

Enguany, segons informen fonts de l’AMB, organisme encarregat de la gestió integral de les platges metropolitanes, s’ha procedit entre setembre i octubre a desmuntar 14 pèrgoles en accessos amb ajuda per al bany, 1.400 metres lineals de passarel·les adaptades i plataformes de fusta, 16 mòduls de primers auxilis, 30 cadires de vigilància, 26 banys i vestuaris amb les seves corresponents senyalitzacions, més de sis kilòmetres de canals de sortida d’embarcacions o 15 abalisaments d’espigons i esculleres. A més, s’ha retirat també un important nombre d’elements de menors dimensions, com papereres o boies de senyalització. Gran part d’aquestes actuacions s’han hagut de realitzar contra el rellotge, durant el curt període de transició entre les temperatures estivals i la irrupció sobtada de les grans pluges.

Protocol d’obertura de pluvials i rieres

En paral·lel a aquesta imprescindible tasca de desmuntatge, l’equip de platges de l’AMB està aplicant també un protocol d’obertura de pluvials i rieres per garantir un millor drenatge, sobre tot en el seus trams finals, on tendeixen a cobrir-se de sorra augmentant així el risc de possibles inundacions. Entre aquests corrents d’aigua que neixen a la Serralada Litoral i van a parar a les platges metropolitanes hi ha les rieres de Canyars, Remolar o Murtra, que han estat intervingudes darrerament per l’AMB.

L’artificialització de la costa i la superposició d’infraestructures són la causa directa de la regressió litoral i pèrdua de sediments que està forçant un replantejament integral de la gestió de platges

Antonio Balmón, vicepresident executiu d’AMB

Aquest tipus d’accions d’obertura resulten particularment necessàries en punts concrets del territori com el Delta del Llobregat, on les baixes altituds de gran part de la franja costanera fan més probable que es produeixin inundacions greus durant els episodis de fortes pluges. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, explica que “l’artificialització de la costa i la superposició d’infraestructures com el Port de Masnou són la causa directa d’aquesta regressió litoral i pèrdua de sediments que està forçant un replantejament integral de la gestió de platges”. Balmón demana al Ministeri de Transició Ecològica i a totes les administracions amb competències en el litoral que elaborin l’abans possible “un Pla d’Estabilització a mig i llarg termini que reverteixi aquesta regressió estructural i ens ajudi a protegir millor uns espais naturals que, a més, són motors econòmics dels seus municipis i opcions d’esbarjo saludable per a la ciutadania”.

Dani Palacios apunta que al llarg dels últims anys l’AMB ha anat regenerant, protegint i millorant les zones dunars per augmentar la resiliència del litoral davant del canvi climàtic. Es tracta d’una actuació basada en la natura que actua com a matalàs flexible i reservori de sorra, així com esdevé un escut contra els temporals.

L’artificialització del territori, amb la urbanització, canalització de rius i rieres, extensió de les zones arbrades, etc., també fa que hi hagi menys sorra disponible al sistema litoral, ja que no arriba a mar

Dani Palacios, cap del servei de platges de l’AMB

El vicepresident de l’entitat metropolitana explica així les actuacions realitzades: “Durant el mes d’octubre hem procedit al desmuntatge de mobiliari i equipaments per deixar les platges preparades de cara a la temporada baixa. Aquesta planificació s’ha hagut de reajustar tenint molt en compte que la tardor s’està convertint en una època de canvis cada cop més contrastats, amb dies de molta calor alternant-se amb temporals”. Un cop més, es tracta d’enfortir la resiliència de l’espai metropolità davant del reptes que planteja el canvi climàtic.