Un epíleg per al Formentor

De tant odiar-lo (o això diuen), potser se’ns oblida que el turisme també té una tradició de fites belles. Així ho demostren, per exemple, les bústies de totes les finques de l’illa, allà on avui costa de trobar-hi una família amb vuit llinatges illencs i només illencs. Mon pare acostumava a fixar-s’hi, perquè el preocupava que tanta mescladissa afectés l’ús del català... i, bé, qui pot negar que aquest repte existeix? Però en la mixtura de genealogies catalanes, castellanes, andaluses, àrabs o saxones jo hi veig, sobretot, un relat d’apertura a allò aliè i d’inesperades històries d’amor entre diferents. Bones notícies per a una societat que havia tingut una tendència forta al tancament. I sense el boom turístic, molt de tot això no existiria.

Per als amants del gran món i els afeccionats a la xafarderia luxosa, el turisme a Mallorca també ha representat una porta d’entrada dels corrents internacionals i el name dropping de prestigi a casa nostra. Jo no penso repetir ara la llista de celebritats que ens han visitat al llarg de les dècades ni dels establiments més elegants que les han acollit al llarg del temps, tot això ja ocupa tones i tones de paper a llibres i cròniques dominicals de la premsa palmesana. Només vull assenyalar-ne un cas que ha estat notícia aquest estiu que ja acaba.

Parlo de l’Hotel Formentor, un dels més emblemàtics del segle XX a Balears. Per als qui l’hem visitat, es fa difícil sentir odi de classe o cringe ideològic contra el Formentor, que amb el pas dels anys esdevingué part quasi natural del paisatge de la badia, una arquitectura integradíssima i vintage, fora del temps i els costums del luxe postmodern... Un indret (sí, perdonin, jo també ho diré, exprimiré el clixé) paradisíac i molt vinculat a la cultura i el món literari. Tampoc tinc temps ara de fer la crònica de les primeres i les segones converses de Formentor o del premi que porta el seu nom. Diguem només que la connexió literària és real i és noble (i també un xic classista, però avui no escriurem amb destral).

Per això m’agrada l’anècdota que contaré, un epíleg adequat a la història de l’Hotel. I és que el negoci va canviar de propietaris i fa pocs mesos reobrí convertit en una cosa nova i distinta que no podrà bravejar de bouquet si no és mentint. L’antic Formentor tancà les portes el 20 de setembre de 2020. L’escriptora Begoña Méndez i jo mateix fórem els penúltims clients d’abandonar-lo. El darrer va ser un altre escriptor, Cristian Crusat, que quedà sol a l’interior esperant el seu taxi, previst unes hores més tard.

M’encanta imaginar Crusat passejant pels passadissos o, fins i tot, patinant-hi amb skate. La imatge demostra que jo soc, en el fons, un americanot. Però Crusat és europeista, un enamorat de la mateixa Europa de la qual el Formentor volia ser ambaixador a Mallorca, una Europa que ell descrigué així una vegada: “Un silenci controlat, un subtil despoblament, un cementiri a mà”. Sense saber-ho, forjà així l’epitafi d’un gran clàssic de l’illa. Els nous propietaris són nord-americans i coneixen bé el luxe del segle XXI. Res roman igual per a sempre.