Els nous restaurants per menjar bé i viure millor aquesta tardor a Barcelona

Si una cosa passa últimament a Barcelona és que obren molts restaurants. Segurament també en tanquen uns quants, però això no acostuma a ser notícia. Per posar llum entre tant centelleig, aquí van algunes de les noves pistes gastronòmiques que val la pena tenir en compte.

Bar Canyí

Tenim novetat de bar de tota la vida. Bar Canyí és l’últim crit d’aquesta tendència d’honrar el passat amb tapes i platets de sempre en un local que recupera en part l’esperit dels setanta, amb exemplars de TBO i Jaimito penjats a les parets. En aquest cas els artífexs de recuperar la gastronomia més nostrada són Francesc Beltri i Nicolás de la Vega, que surten del seu confort de treballar en un restaurant amb estrella Michelin i menú degustació com és Slow & Low. Us serviran ensaladilla russa en un plat Duralex o un fricandó amb vaixella de l’àvia, a més d’una hamburguesa de cua de bou. També hi trobareu amanides, fregits, escabetxos i algunes postres, com un flamet que hi canten els àngels. Pel que fa al beure, beneren els vins de Xeres, però sempre faran lloc per a una ratafia, un patxaran o un anisset.

Glug

La barra és la protagonista a Glug, una altra incorporació al trepidant ritme d’obertures a la ciutat. Està al carrer París fent cantonada amb Viladomat, i conviden a asseure’s a la barra, amb tamborets als dos costats, des d’on seguir l’espectacle que es mou entre la cuina i la sala. Dirigit per un català, Ivan Garcia, i una italiana, Beatrice Casella, els seus origens es troben en molts plats, com les croquetes de macarrons de l’àvia o les olives de pollastre a la catalana. Però també hi trobareu una sopa de ceba amb botons comte o el seu pâté en croûte. El vi hi té molta presència, tenen tiradors de vi de petits projectes de mínima intervenció o naturals. De fet, d’aquí ve el seu nom, que es refereix a l’onomatopeia de fer un glop.

Bar Fàbula

Fa pocs mesos que va obrir el Bar Fàbula al Putxet apostant pels entrepans elaborats i algunes tapes clàssiques com la russa, les croquetes o la gilda. La idea aquí és picar alguna cosa a qualsevol hora o omplir una mica més la panxa amb alguns dels seus emparedats. Alguns exemples de com els gasten: rostbif amb ceba cruixent i salsa bearnesa; cansalada viada, carabassó en misso i poma; milanesa de black angus i maiokimtxi. Si us quedeu amb gana teniu postres casolanes, a base d’alfajor de garrofa i cacauet; merenga de fruites o banana split. Us costarà triar!

Parking Pizza

Parking Pizza no para. Acaba d’inaugurar el cinquè local de Barcelona, al carrer València, deu anys després de l’èxit de l’originari, al carrer Londres, i els que van venir després, al passeig Sant Joan, al passatge Marinon i a la Gran Via. A més, en els últims mesos han aterrat a Madrid amb dues pizzeries. En un gran espai, de 430 metres quadrats, el nou restaurant conserva l’essència del grup, amb taules llargues per compartir i els seus ja clàssics tamborets de cartró amb forat per guardar-hi la jaqueta i la bossa. La carta és pràcticament la mateixa, però aquí hi ha alguna novetat com el vitello tonnato entre els entrants. A més, a l’entrada hi ha una zona de cocteleria per allargar l’estada.

Casa Rafuel

Rafuel potser us sona perquè s’ha convertit en un influèncer d’èxit gràcies a les seves receptes fàcils i suculents, que han enganxat i molt a la gent jove. Ara ha portat tot el seu saber fer a un restaurant, que no es podia dir d’altra manera que Casa Rafuel, un lloc dedicat a la cuina de sempre. Hi trobareu des de croquetes fins a truita de patates, ensaladilla russa, macarrons o mandonguilles. També tenen una variada oferta de bikinis, així que també és ideal per esmorzar o berenar. Amb una gran terrassa, és un lloc ideal per anar-hi amb família i que tothom trobi el seu plat.

Achaar Bar

Ben confitat s’ha estrenat Achaar Bar, un nou local que es defineix com una cantina índia i bar de vins naturals. Rere hi ha dos germans dorigen pakistanès, Majid i Mani Alam, coneguts a Barcelona per portar delícies del seu origen -són els mateixos que hi ha darrere de Baby Jalebi, molt recomanable també- o d’altres llocs -també tenen The Fish and Chips Shop o Antonia’s Burger. Parlem de confitats perquè això significa la paraula que dona nom al local, i confiten i fermenten sobretot verdures i fruites, però també peixos i carns. Amb receptes exòtiques elaboren plats que poden ser dolços, agres, àcids i picants i transporten a un altre món. El local és senzill, amb parets d’obra vista i taules de fusta. Tota la complexitat està al plat.

Bajarí

Al Koh s’hi menjava de nassos, però hi facturaven una cuina d’autor amb influències asiàtiques que enfilava una mica el tiquet mitjà. Després d’una exitosa etapa va baixar la persiana per renèixer com a Bajarí, amb els mateixos responsables i cuiners, que han volgut fer una cuina més propera al barri on estan, en aquesta singular caseta blanca del Poblenou. Les influències d’altres cuines segueixen ben presents i també la voluntat de fer menjar saludable. Per això, molts dels seus plats són vegetarians, sobretot els entrants, encara que també tenen proteïna animal, com les galtes guisades amb ratafia. Només obren per fer esmorzars i dinars. Un lloc per anar-hi sovint.

Casa Güell

Seguim al Poblenou, però ara a Casa Güell, i amb un nou restaurant que segueix la bona marxa de la cuina catalana. Als fogons, Jordi Lloberol, amb una llarga trajectòria defensant el xup-xup. Aquí sereu feliços si us agrada sucar pa perquè de plats de cullera n’hi ha uns quants i més n’hi haurà a mesura que s’acosta el fred. Capipota, cigrons amb bacallà, peus de porc, mandonguilles amb sèpia, cargols amb pernil o una tonyina amb salsa catalana. Ben casolans són tots els sofregits i fondos, i els canelons es fan a diari, com tot el que surt de la cuina. Si us costa ubicar, és a l’altra banda de la sala Becket, i tenen una terrassa al davant. De postres, no us perdeu el flam.

Lluritu 3

El tercer Lluritu és una realitat. Una nova marisqueria desenfadada ha obert al passeig Sant Joan, amb dues grans novetats: arrossos per compartir i una agradable terrassa. Podríem dir que cada vegada el Lluritu s’ha anat convertint més en una marisqueria clàssica, però sense estovalles, ni esnobismes ni preus que s’enfilen fins a l’infinit. La intenció és que s’hi pugui menjar de nassos per uns 40 euros, però el tiquet sempre pot pujar en funció del peix o el marisc que es desitgi.

Arko

Per als que sempre necessiteu un japonès nou al vostre radar, s’ha inaugurat fa poquíssim Arko, al carrer Enric Granados. Amb un local que juga a l’espectacularitat, amb taules de fusta i vaixelles artesanes, dona la benvinguda una gran peixera visible des de l’exterior. No és un lloc íntim, sinó d’aquells japonesos on s’hi pot anar amb grup sens por a molestar. El sushi és un dels grans protagonistes, elaborat amb producte fresc i arròs koshihikari, amanit amb vinagre d’arròs vermell que li dona un to més vermellós. La presentació dels plats és tan important com la qualitat, i ben guarnits arriben entrants com la croqueta de katsu curri de porc i els calamars al woke, així com les tempures variades, la carn de Kobe o el Wagyu d’Austràlia. Si hi aneu amb una bona colla i voleu privacitat, tenen un reservat per a 12 persones.