Museus de nit i poesia de dia: el cap de setmana a Barcelona

Dos festivals que conviden a veure exposicions i escoltar recitals conflueixen aquests dies de temps plenament primaveral

Una edició de la Nit dels Museus al Macba de Barcelona.Massimiliano Minocri

La Nit dels Museus, una autèntica bogeria de públic als llocs normalment menys visitats de la ciutat, se celebra aquest dissabte a Barcelona i en ciutats de l’àrea metropolitana. Enrere queda aquell 2008 en què una iniciativa europea es va consolidar a casa nostra, amb la institucionalització d’una festa nocturna d’art i cultura, a la qual alguns museus s’hi havien sumat espontàniament un parell d’anys abans. El 2019, van ser més de 168.00...

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte

La Nit dels Museus, una autèntica bogeria de públic als llocs normalment menys visitats de la ciutat, se celebra aquest dissabte a Barcelona i en ciutats de l’àrea metropolitana. Enrere queda aquell 2008 en què una iniciativa europea es va consolidar a casa nostra, amb la institucionalització d’una festa nocturna d’art i cultura, a la qual alguns museus s’hi havien sumat espontàniament un parell d’anys abans. El 2019, van ser més de 168.000 persones les que van aprofitar l’oferta i la nocturnitat per veure i deixar-se veure en un museu i l’any passat, després de l’aturada de la pandèmia, la xifra ja s’hi va apropar.

Tot fa pensar que estem a les portes d’una nova exitosa Nit dels Museus. Les xifres són grosses: 87 espais museístics obriran les portes aquest dissabte fins a la matinada i oferiran 171 activitats. A més de la capital, també hi ha centres de Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Santa Coloma i Sant Joan Despí esperant una gentada. És convenient consultar la programació perquè en alguns espais cal reservar per a la visita i en d’altre per apuntar-se a les activitats.

Algunes de les exposicions temporals més celebrades en els grans museus que teniu a l’abast són Subúrbia, al CCCB; Suzanne Valadon (1865-1938), al MNAC; Chiharu Shiota. Cadascú, un univers, a la Fundació Tàpies; o Barceló. Tots som grecs, a La Pedrera. Però potser és bon moment per descobrir altres espais, com el Centre d’Art La Capella, l’Espai Subirachs o la Biblioteca Pública Arús, a Barcelona; el Centre d’Art Tecla Sala i el TPK Art I Pensament Contemporani, a L’Hospitalet de Llobregat; o el Castell de Cornellà de Llobregat.

Cinc dies més de poesia

Dimecres, l’escriptora mallorquina Antònia Vicens va prendre la metxa del festival Barcelona Poesia, que fins dimecres vinent regalarà cinc dies més de versos a la ciutat. Enguany, està dedicat a la quotidianitat dels gestos, entesos des de la seva excepcionalitat humana, una conidicó que comparteixen amb la poesia. Com expliquen els comissaris, Maria Callís i Manuel Forcano, aquesta edició proposa “obrir al màxim les possibilitats del vers i gaudir-lo tant dit nu, amb la paraula ressonant poderosa en l’aire, com acompanyat, desafiat i contradit amb música, o com un prec, o engalanat dalt d’un teatre, o esbossat amb el traç ara prim, ara gruixut d’un pinzell”.

El Barcelona Poesia, amb més de 80 propostes i 130 participants, se sentirà en els espais habituals del festival, però també en els carrers i les places de la ciutat que encara li eren desconegudes. Dissabte una de les cites ineludibles és ‘De Gomila a Gomila: Felanitx’, on Toni Gomila, Andreu Gomila i Eduard Iniesta hi posaran la lletra, la veu i la música, als Jardins de la Casa de la Misericòrdia (18:00 h). Una hora més tard aquí mateix es farà un homenatge a Ester Xargay (19.00 h), amb un acte titulat ‘I ara, a fer camí', les mateixes últimes paraules públiques de la poeta, que va morir a principis del 2024.

Diumenge un dels plats forts serà ‘A mamar tots els versos!’ (Jardins de la Casa de la Misericòrdia, 12_00 h), un altre homenatge, en aquest cas a Vicent Andrés Estellés, de qui se celebra el centenari del naixement aquest any, amb la veu de la cantant i compositora valenciana Sandra Monfort. Seguidament hi haurà una paella popular. “Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires”, arrancava el poeta en un poema recollit a Horaciones, que acabava: me’l mire en l’aire. de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. cloc els ulls i me’l fot”.

Sobre la firma

Más información

Arxivat A